MAÇONERIA

Avui a l’AVUI, m’he tornat a topar amb els maçons, uns personatges misteriosos que, darrerament, s’han tornat a posar de moda (a l'època de Franco en parlaven tots els dies) després dels èxits literaris sobre cavallers mitgevals, càtars, evangelis apòcrifs i altres històries recurrents... El misteri dels maçons sempre ha navegat entre la política, l’economia, la religió o el laïcisme –segons autors-, el sectarisme i, fins i tot, certa dosi de Gran Hermano sense imatges...

Una de les llegendes més importants de la Francmaçoneria, o maçoneria a seques, atribueix a Hiram Abif, el mític arquitecte del Temple de Salomó a Jerusalem, la fundació de l’orde maçònica, però la Maçoneria moderna té el seu precedent més directe en els gremis de constructors medievals de castells i catedrals que evolucionaren cap a comunitats de tipus especulatiu i intel•lectual, conservant part dels seus antics ritus i símbols, per arribar a les nostres terres cap a finals del segle XVIII, és a dir, en el seu moment àlgid d’expansió.

A partir de finals del segle següent, del XIX, la maçoneria valenciana es va anar republicanitzant, militant en l’anticlericalisme, vinculant-se al lliurepensament i preocupant-se pels comportament innovadors. És per això que el seu màxim apogeu arribarà als temps de la Segona República quan eren reconeguts maçons el 53,95 % dels diputats radicals -entre els quals els castellonencs Fernando Gasset, Álvaro Pascual Leone i José Royo Gómez- però també el 38,89 % dels diputats socialistes ho eren.

A Vila-real, el maçó més reconegut fou Manuel Usó Jarque, del Partit Radical d’Alejandro Lerroux, primer alcalde de la Segona República (1931) i destituït per ordre governativa en febrer de 1936 (juntament amb la resta de la Gestora Municipal, formada per radicals i socialistes) després de la victòria del Front Popular a les Eleccions Legislatives (no municipals). Usó i la resta de vila-realencs republicans, i maçons, es reunien -secretament se suposa- al pis del més amunt del Casino Republicà de Vila-real, avui rebatejat com a Casa dels Mundina, on tenia la seu la Lògia Maçònica Sol Naciente de Vila-real.

Si voleu trobar informació sobre maçoneria històrica valenciana la trobareu, entre d'altres, a Tinguda Blanca de Carmen Mellado i Concepción Ponce (L’Eixam Edicions. València, 1995). Sobre maçoneria actual, a l’entrevista de l’AVUI.
...................................................................................

AVUI, pàgina 26. Divendres, 4 d'abril del 2008

L'entrevista
"A la maçoneria aprens a callar i escoltar" (José Carretero Gran mestre de la Gran Lògia d'Espanya)
Lluís Martínez

En trucar per concertar l'entrevista, em van contestar: "Gran Lògia d'Espanya, digui...". Unes paraules impensables fa uns anys...

Sí. I tant és així que, quan vaig ingressar a la maçoneria, el 1972, vaig haver de fer-ho a Itàlia, perquè aquí m'arriscava a anar a la presó.

Faltava poc per a la mort de Franco i la legalització de la maçoneria...

Sí, però jo no ho sabia. El règim podia durar més. I, de fet, la maçoneria no es va legalitzar fins tres anys després de la mort de Franco, via Tribunal Suprem.

Per què la Gran Lògia d'Espanya és a Barcelona i no a Madrid?

El nucli dels que vam reprendre la maçoneria érem a Barcelona. Aquí és on ens vam registrar i on vam buscar local.

L'any 1976 vaig veure enganxat a la paret de la redacció d'un diari on treballava un anònim adreçat al director que deia: "Vas a morir por colaborar con la masonería".

Caram! He, he! Al principi, quan vaig ser el primer secretari de la Gran Lògia d'Espanya, hi havia gent que em preguntava si menjàvem nens o si podrien marxar quan volguessin sense que els perseguíssim. I jo els deia: "Tu deixa de pagar la quota sis mesos, i no és que te'n vagis: és que et fem fora". Certament, s'han escrit moltes mentides. Uns, per guanyar diners; uns altres, perquè no en tenen ni idea, i uns altres, perquè estan obsessionats.

La maçoneria té una certa fama de ser una societat molt poderosa...

He, he! Tant de bo! S'ha de distingir entre la maçoneria regular i la irregular. La irregular, com el Gran Orient de França, vol influir en la societat com un grup de pressió amb més o menys fortuna. Però la maçoneria regular, majoritària a Espanya, no permet influir.

No volen dominar el món, doncs?

He, he! No. El que volem és millorar-lo.

Però, per què molta gent creu que la maçoneria és part d'una conspiració per dominar el món?

És impossible que hi hagi un grup que pretengui controlar el món. Si n'hi hagués un, en sortiria un altre amb la pretensió contrària.

Fan campanyes a favor de determinades idees?

Seria inconcebible. Cada maçó, individualment, intenta ser ètic i treballar a favor de la societat. La gent que pertany a la maçoneria sol tenir més preocupació social.

¿És veritat que a les lògies està prohibit parlar de política i de religió?

Sí. No es pot fer en cap lògia del món. Si algú ho intenta, el venerable que presideix la reunió li demana que no ho faci.

De què parlen a les reunions, doncs?

Depèn del ritual. Hi ha rituals que consisteixen a repetir unes cerimònies i es parla poc. D'altres són de molt discutir i es busquen temes. L'interior de les lògies és com un psicodrama, i el que es fa és repetir gestos, preguntes i respostes...

I tot això, per què?

L'objectiu de la maçoneria és acollir persones que siguin lliures i bones, que creuen en Déu i que volen ser millors per millorar la societat.

Però no hi ha consignes?

La maçoneria de tot el món es reuneix periòdicament. Es debaten les posicions de cadascú, s'expliquen les coses i es donen opinions, però ningú li diu a l'altre el que ha de fer. Cadascú és independent, però ha de complir estrictament unes normes que, a més, són molt generoses. Si algú no ho fa, la gent deixa de reconeixe'l.

Quina és la filosofia dels maçons?

El maçó no és ateu, sinó que creu en un ésser creador. També creu que la societat i les persones són millorables. Tot al contrari del clixé conspirador. Insisteixo: un maçó és una persona l'entorn de la qual sap que s'hi pot comptar.

Tal com està el món, ¿encara confien en l'ésser humà?

¿El món està pitjor que fa dos segles? No sabria què dir-li. Hi ha moments en què hem estat molt pitjor. S'ha abandonat l'ètica, hi ha la idea que tot val, que s'ha de trepitjar l'altre. Però ara la gent comença a demanar un canvi de vida, amb menys consumisme, i penso que nosaltres podem ajudar en aquest canvi.

¿És la maçoneria una societat filantròpica?

No especialment. Som una societat iniciàtica. Creiem en la transcendència, en uns rituals que ens obren uns mons diferents.

Quins són aquests mons?

Descobrir millor com som. Per exemple, una de les coses que aprens quan entres a la maçoneria és a escoltar. I això és molt dur. Aprens a callar i escoltar, i així veus que tens al davant una altra persona a qui has de respectar. Així comprens millor la realitat.

Parlava d'un ésser creador, el Gran Arquitecte de l'Univers, com li diuen. ¿Per entrar a la maçoneria s'ha de ser cristià?

A la nostra lògia hi ha catòlics, anglicans, protestants..., però també jueus, musulmans i budistes. El que demanem és que tothom tingui el sentiment que hi ha un ésser superior que ens ha creat.