Allà pel 1978, és a dir, fa 30 anys, hi havia una cosa què es deia mili, a més d'uns hòmens vestits de verd, o era de caqui?, que s'anomenaven soldats. Fer el soldat, o fer la mili, era sinònim de metamorfosi, de transició, de passar de ser un xiquet a fer-te un home de profit... En definitiva, la mili era una pèrdua de temps per als joves, i sobretot per als estudiants que ja teníem un incipient perfil laboral i, fins i tot, ideològic.
Els militars no solien tractar massa bé la gent amb estudis: ¡Pitarch -sempre estava a punt d'esguitar-me la cara amb la ch, perquè traduïa els fonemes del meu cognom al castellà. El 6 de diciembre me reunes a toda la compañía de servicios, después de desayunar, i venga, ¡coño!, todos a votar un NO, contra esta Constitución propiciada por rojos, masones y separatistas...
Allò sonava a amenaça, però un soldaet andalusista, avui advocat, laboralista, no va poder contenir la ràbia i li va replicar: Mi capitán, yo también votaré en contra de la constitución, pero por todo lo contrario.... A mi, m'ho havien prohibit a casa, però em trobava a més de 400 quilòmetres que, en aquell temps, n'eren 500 reals: Mi capitán, el voto es libre y, por tanto, me temo que no podemos hacerlos formar y llevarlos a todos a votar, uno a uno.... Un furri -cabo furriel en dien- a punt de llicenciar-se, era un veterà que estava de volta de tot i, per tant, podia permetre's el luxe de dir el que pensava davant un senyor amb tres estrel·les, tres, però allò va ser una imprudència, en tota regla, per la meua part. ¿Cómo que no podemos llevarlos a todos a votar? ¡Eso será en la vida civil, porque aquí mando yo! ¿O es que todavia no lo tenéis claro? Y tu, Del Hierro Valdés, ve jugando, que no te licencias, a no ser que vengan el Rey y la Reina a suplicármelo por favor...
El furri era, físicament, poca cosa, sobretot en aquell context militar, però hi havia molta empatia entre ell i els oficials de complement (gràcies als quals podia, fent una xicoteta trampa, eixir de l'Acadèmia d'Infanteria vestit de paissà), sobre tot amb el fill d'un capità general, Llicenciat en Filosofia, que estava fent milícies (portava una estrel·leta d'alferes!) i detestava els militars en general, malgrat l'ofici de son pare... Entre tots, però, van fer entrar en raó el capità i fer-lo baixar de l'obcecació en què s'havia instal·lat.
De tota manera, ja era tard. La notícia que el capità volia obligar-los a votar a tots, ja havia circulat per l'Acadèmia. El 6 de desembre de 1978, cap soldat de la companyia va votar la Constitució de 1978. Com era dimecres, i molts estàvem a punt de llicenciar-nos, tampoc ens va fer cap gràcia quedar-nos a celebrar la festa de la patrona, la Immaculada, després d'haver-nos promés que el 7 marxàvem cap a casa.
Finalment, diumenge dia 10 s'acabà la història de la mili. Dinar de camí amb el vell amic d'Alacant, Pepe Sempere, sopar a Elda amb Manolo Font i, dilluns dia 11, a casa a dinar... a les quatre a fer escola, a la Fundació Flors, i fins avui... És de veres que han passat 30 anys?
3 comentaris:
Jo aleshores no tenia edat de votar. jo no sabia molt bé de què anava la cosa. Sé que hi havia per casa unes paperetes, una amb un sí, altra amb un no i la tercera totalment blanca. Els meus avis, no sé perquè em venen al cap els meus avis i no els meus pares, potser també eren escèptics o potser tampoc sabien de què anava la cosa, però no sé si van agafar una papereta a l'atzar, definitivament van votar en blanc, o van votar en blanc perquè va ser la papereta que van agafar a l'atzar.
Jo he estudiat la Constitució, cosa que no puc entendre perquè no es fa a les escoles, i hi ha coses que m'agraden i altres que no. Potser en el seu moment seria la millor sol·lució, he de reconèixer que la cosa no ha anat del tot malament. Però el que menys m'agrada és que certes barbaritats que conté són impossibles de modificar (acord, eleccions, referèndum, noves eleccions, un disbarat). Ara, l'article que marca les modalitats de reforma no necessita ni de referèndum per modificar-se, un altre disbarat.
Un altre dia parlarem de la meua mili. La meua va ser civil i alguna cosa vaig treure de profit.
Ai,ai... Batalletes de la mili!! Que ens fem majors, Antoniet!! jajaja
Jo, almenys, tinc 30 anys més, no sé vosaltres. Però mili i constitució sempre van de la mà en els meus records cacerenys i toledans.
La Constitució, l'Estatut, la democràcia, els sistemes electorals, la solidaritat, etc. són coses que als estats de tradició democràtica s'estudien en les llengües oficials de cada estat/land/departament/autonomia a una assignatura de consens anomenada "Educació per a la Ciutadania"... No als "Enfrontaments per al Maniqueïsme Bipartidista" inútil i anglòfil. D'acord, joves?
Publica un comentari a l'entrada