dimarts, 22 de setembre del 2009

Benvingut Míster Pellegrini...


De vegades, diuen, s'aprén més de les derrotes que de les victòries, dels fracassos que dels èxits... I a mal temps futbolístic, mireu -o remireu si ja l'heu vist- el vídeo sobre l'enginyer i "ex" (entrenador) dels nostres, Manuel Pellegrini i Ripamonti, que li van dedicar anit els cracks del Toni Soler i cia. al programa Crackòvia de l'única tele amb trellat en la nostra llengua (sí la TV3, la que no volen que mirem els valencians per si de cas entenem tot el que diuen i, fins i tot, arribem a la conclusió que potser igual es tracta de la mateixa llengua, és a dir, trobem similituds com podríem trobar-les, per exemple, entre la llengua xilena que parla Pellegrini i la castellana de Valverde... el que parla Valdano, en canvi, donaria per a una tesi doctoral).


En futbol, sobren les paraules, sobre tot quan les diuen els futbolistes que, al cap i a la fi, només haurien de parlar sobre la gespa -llevat de comptades excepcions- per fer-nos tornar a somniar... Per cert, parlaran els blancs sobre El Madrigal, tímidament, com a deixebles del sintètic Pellegrini o mostraran tota l'eloqüència que predica Valdano? Ho sabrem a partir de les vuit de la vesprada de dimecres...

Evidentment, parlaran tant com els permeten els jugadors del Vila-real que esperem siga, aquesta vegada, ben poca cosa, ja que tenim un entrenador (Ernesto Valverde) molt més eloqüent que l'anterior (Manuel Pellegrini) i uns jugadors amb unes ganes de treballar al màxim -suposem-, perquè venen guardant-se-les per al proper partit des de l'inici de la Lliga de les Estrelles:

El Camp verd del Madrigal

dalt d'un núvol gris s'ha posat,

ple d'estrelletes blanques

i d'aficionats grocs arrebossat...

RAIMUNDO LULIO (*)

---------------------------------------------

(* Traducció madrilenya del nom del poeta mallorquí Raimon Llull, avantpassat del jugador català del Real Madrid Sergi LLull -no "Yul"- que ha estat campió d'Europa de Bàsquet).

==============================================================================

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Al Villarreal le falta agresividad, intensidad y carácter, pero nunca se fichan jugadores con ese perfil, sólo artistas que sufren cuando no tienen la pelota porque tampoco presionan lo suficiente como para recuperarla. Con Pellegrini parecía un equipo de jugadores acomodados que entrenaba poco, no corría nada y presionaba menos... sobre todo contra rivales de menor entidad. Hay calidad pero hay que demostrarla en todos los partidos y durante los 90 nminutos.
Valverde tiene mucho trabajo por delante para revertir la situación, pero el partido de mañana es diferente porque todos saldrán con la motivación debajo del brazo.

Anònim ha dit...

Un altre dia de pluja: sempre plou quan no fan escola i/o quan n'hi ha partit de futbol.
Nelo Bakora

TONI PITARCH ha dit...

Pense que Pellegrini se mereix un bon aplaudiment, abans de començar el partit, per part de tots els aficionats grocs en agraïment dels serveis prestats al club i, a continuació, pressionar des de la grada perquè les estrelles blanques no facen teatre -com sempre- per guanyar favor arbitrals i, sobre tot, que els jugadors del Vila-real no solament tinguen la possessió del baló, sinó que xuten molt a porta (Casillas no està en el seu millor moment) i -l'assignatura pendent- que pressionen més encara dins del camp quan no tinguen el baló.
Fora del camp n'hi ha dos equips a molta distància de la resta (Barça i Madrid), però al terreny de joc, almenys, hi ha la igualtat de jugar 11 contra 11 (banquetes a banda).
Endavant, Vila-real i a guanyar als de Pellegrini!!!

TONI PITARCH ha dit...

Anit al Madrigal, la crònica d'una derrota anunciada, però se va millorar la imatge respecte a Sant Mamés.
Decissions arbitrals a banda i de l'entrenador, veig a Gonzalo molt descentrat (des de la lessió no acaba de ser aquell central jove amb tanta projecció, s'ha estancat), Àngel va fer dos mans dins de cada àrea (una a la primera part i la del penal que, evidentment, eren involuntàries, però tots sabem com les gasten els àrbitres davant el Madrid) i el Vila-real en general no crea ocasions de gol perquè falta gent al mig del camp.
Era el partit ideal per a Pirés des de l'inici (Bruno no està, de moment, al nivell) i davant sempre hauria de jugar Joseba Llorente, l'únic treballador de l'equip, junt a Eguren, que fa pressió al contrari.
De tota manera, anit se va millorar la imatge del Vila-real (la segona part jugant amb 10), davant un Madrid que -la primera part- va ser ràpid, treballador, directe i efectiu (jugaven com voldria Valverde que ho feren els grocs: ràpids, per les bandes i pressionadors) i un Real Relax espés durant la segona (on sembla que els blancs ja van adquirint els vicis que Pellegrini va encomanar als del Vila-real: lents, sense intensitat, combinant, relaxats)... Continue pensant que D. Manuel no se menja els torrons a Chamartín. En canvi, Valverde pot tenir llarga vida si s'oblida de rotacions (no tenim planter per a tant) i comença a tenir clar quins jugadors són imprescindibles cada partit: Diego López (faltaria més), Javi Venta (si centrara bé seria internacional), Godín, Capdevila, Eguren (el més imprescindible perquè no té recanvi), Cazorla (l'estrella de l'equip), Cani (el motor a falta de Sena, és l'únic que aguanta 90 minuts corrent i desbordant al contrari), Pirés (valen més 20 minuts del monsieur que un partit sencer de la majoria) i davant Joseba Llorente (un davanter incansable i l'únic que va bé de cap). Naturalment, Senna i Ibagaza tenen lloc -quan se recuperen- a un centre del camp que, fins ara, sempre ha sigut del contrari.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes