dimarts, 27 d’abril de 2010

BOSCH I MORATA, EL PRIMER CONSELLER


Demà dimecres, a partir del migdia, tinc previst acompanyar l'amic Miquel Notari fins Xàtiva, per tornar a la magnífica escola d'aldults Francesc Bosch i Morata que celebra els 30 anys d'existència.

L'acte principal és la presentació de la publicació Moviment entre resistència i compromís; 30 anys d'educació popular a Xàtiva (de la Col·lecció Quaderns d'Educació Popular n. 13; Edició de Pep Aparicio Guadas. L'Ullal Edicions, Xàtiva, 2010. ISBN: 978-84-95715-15-9) on el més interessant, des del punt de vista historiogràfic, és el primer capítol, El llegat de Francesc Bosch Morata, on després d'una breu introducció del professor, amic i alcalde d'Almussafes, Albert Girona i Albuixec (Francesc Bosch i Morata: vida i obra d'un valencianista republicà) ve el gran treball de Miquel -per extensió, qualitat i, per què no dir-ho?, passió que li posa a tot allò referent al valencianisme- sota el títol No recordaràs el nom del teu primer Conseller de Cultura; o com Francesc Bosch i Morata desafia l'oblit.



La publicació, naturalment, es completa amb una sèrie d'articles pedagògics i sobre la història del propi centre educatiu que es fan de bon llegir... però ací va, si us plau, un lleuger tast de les més de 200 pàgines que dedica Miquel Notari al que fou primer Conseller valencià de cultura i fundador de l'Institut d'Estudis Valencians, Francesc Bosch i Morata:



Uns anys enrere, difícilment haguera pogut contar res de Bosch i Morata; simplement no el coneixia; i si fóra el cas que n’havia sentit el nom, no ho recorde gens. S’hi havia de produir algun esdeveniment extraordinari perquè aquell nom vinguera a despertar-me l’interés. I eixe fet va ocórrer. Paradoxalment, les eines que havien de servir per a ocultar-ne la memòria són les que, finalment, han servit perquè entropessara amb el seu nom.

Gràcies a un magnífic treball realitzat per professionals valencians de l’arxivística, vaig saber que a la Caixa 533 de la "Documentació Vària no Militar" de l’Arxiu de Salamanca, hi ha –encara- la "Proposta de creació del Museu de Ciències Naturals pel Conseller de Cultura F. Bosch Morata. València, 16 d’agost de 1937"; açò va avivar el meu afany de saber-ne més. Heus ací la qüestió principal: Per què jo no en sabia res d’aquell Conseller? O el que és el mateix: Per què, com a poble, l’hem quasibé oblidat?



A partir d’aquestes consideracions, vaig iniciar un camí de recerca que m’ha dut a conéixer persones molt valuoses, m’ha fet transitar per geografies variades i distants entre elles... i m’ha fet conéixer una escola: “L’Escola d’Educació de Persones Adultes Francesc Bosch i Morata” de Xàtiva: El veritable epicentre del relat que, tot seguit, us convide a viure.

Anem a pams: El fet que hi haja hui una escola amb el nom de “Francesc Bosch i Morata” i que ara mateix estigueu llegint aquest text són les proves vives de què Bosch i Morata ha vençut l’oblit... En certa mesura, totes i tots som protagonistes del retrobament, llargament eludit, amb aquest personatge, del qual només podria dir-vos (tal i com hi he pogut esbrinar) que es tractava d’un home honest, infatigable, amb una confiança absoluta en l’esdevenidor, quan el treball és ferm i amb una estima insubornable però, tanmateix serena, pel País Valencià i la seua gent...


==============================================

3 comentaris:

Freckles ha dit...

Enhorabona a Miquel! molt uai!

TONI PITARCH ha dit...

La veritat és que s'ho mereix.

L'acte d'ahir a Xàtiva va ser magnífic: bona introducció de la directora del centre, bona música de dolçaina i tabal, bon parlament amb presentació ppt de Miquel Notari i bona cloenda de l'editor Pep Aparició que va mullar-se en un discurs com a docent i dinamitzador cultural demanant més respecte, atenció i finançament per a l'educació i la cultura.
Com pot ser que la Universitat Valenciana, per exemple (ja no dic la Generalitat!), deixe "escapar" personatge (homenots! -com diu Fuster) de la talla moral, intel·lectual i humana de Bosch i Morata, el primer conseller i, en canvi, es destinen tants recursos a la investigació d'històries forànies (no confondre amb la història total)?

Bona vetllada, bon sopar i, finalment, un gran autobús estacionat davant la porteria de l'Inter de Milà...

Per cert, quan el BLOC de Vila-real va presentar la moció al Plenari per dedicar-li un carrer a Bosch i Morata, la resposta dels que manen va ser que NO perquè no havia nascut ací: arguments infantils, polítiques puerils, plorils (de plorar): d'un país que ja anem fent, cante les esperances i plore la poca fe.

Rafa Alborch ha dit...

Des de la familia de Bosch i Morata enviem la nostra enhorabona a tot l'equip d'educadors del CPA de Xàtiva pels 30 anys d'educació popular a Xàtiva i al nostre amic Miquel Notari pel seu emotiu i esclaridor treball. També agraim a Toni Pitarch i els amics de Vila Real pel seu suport en la tasca de recuperació de la figura del "nostre conseller" i d'altres capítols de la nostra historia. ¡Desafiem l'oblit!.
Moltes gràcies

Pilar Bosch i Rafa Alborch

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes