diumenge, 18 d’abril de 2010

POLÍTICA I FUTBOL



Política i futbol sempre han estat activitats paral·leles que convergeixen en un front separat, com a les guerres, per una estreta línia roja, blanca, blaugrana, blava, groga... o ves-te'n tu a saber de quin color que, darrerament, ha vingut en dissimular-se fins el punt de fer-la desaparéixer. Als aficcionats al futbol, però, mai ens ha agradat que ens manipulen (ni políticament, ni esportiva... i molt menys si no som bipartidistes i, a més, militem en un modest com és el Vila-real Club de Futbol), ja que ni ens agradava que ens titllaren de franquistes, en aquells temps de silenci, ni ens han agradat mai certes pancartes institucionals/partidistes que, de tant en tant, han aparegut pels camps de futbol com ara aquella de Todos con la Constitución, precisament, a l'endemà de l'atemptat terrorista de l'11-M (a favor de qui anava aquella pancarta?, de les víctimes?, dels demócrates?, d'algun partit en concret que havia decidit, pel seu compte i risc, col·locar-la als camps dels equips que subvenciona/va amb diners públics?).

La política, com el futbol, ha esdevingut als darrers anys una espècie de competició bipartidista entre dos potents formacions que, aparentment, es dediquen a marginar la resta de competidors amb l'ocupació sistemàtica de tots els mitjans de comunicació, totes les tertúlies hagudes i per haver, tota la pressió legal -pel civil i pel militar- sobre els que han de prendre les decissions (jutges, tribunals, àrbitres, etc.) i, per suposat, amb tota l'enginyeria financera possible per captar el màxim de fons públics i privats.

Potser això havia estat sempre així, des de fa anys, però aquest 2010 marca una clara diferència amb els anys anteriors donada la igualtat en totes dues activitats: qui guanyarà la Lliga, el Barça o el Real Madrid?, qui guanyarà les Eleccions Municipals (2011), Autonòmiques (2011, si Camps no dissol abans les Corts Valencianes) o Generals (2012 si Zapatero no dissol abans el Parlament Espanyol, és a dir, Congrés de Diputats i Senat)?

De tota manera, com la fi, l'objectiu, mai justifica, ni justificarà -èticament parlant- els mitjans, és l'hora de la transparència per evitar susceptibilitats. Tradicionalment, a la política i al futbol, sempre hi ha hagut maletins, per comprar voluntats i/o partits (polítics o de competició balompèdica), per finançar la institució (partidista o futbolística) i, per suposat, primes a tercers... La diferència és que, almenys en futbol, està ben vist primar un tercer equip per guanyar quan es fa amb diners privats dels clubs, però està molt mal vist -a banda de ser un delicte- unflar les factures de les empreses que contracten amb l'Administració Pública... sobretot quan la finalitat no és estalviar despeses als sofrits contribuents sinó, ans al contrari, finançar el propi partit amb diners públics i/o enriquir els mateixos polítics i, una vegada posats, els empresaris amics del poder corrupte...

En política es va parlar, fa anys, de Filesa (la trama de finançament il·legal del PSOE) i en l'actualitat, naturalment, del cas Gürtel (que ha posat els dirigents del PP al peu dels cavalls de la imputació per presssuptes delictes de corrupció)... En futbol, sempre s'ha parlat del Real Madrid com el equipo del gobierno -en temps de Franco-, la vegüenza del país, segons els barcelonistes més radicals, mentre als darrers mesos s'ha contraatacat des de la capital de l'Estat amb allò del Villarato o pressumpta ajuda arbitral de la Federació de Futbol (presidida per Villar) al Barcelona... Objectivament, els grans sempre han estat ajudats (al Vila-real, enguany, encara no ens han pitat un trist penal a favor) i els equips mesetaris, també (quin robatori l'At.Madrid-València a l'Europa League!).

Potser, anit, amb l'empat entre Espanyol i Barça, es va demostrar que de Villarato res de res, encara que aquesta nit podria tornar la temàtica a la palestra si el valencianista David Villa és capaç de clavar-li'n tres (un hat trick) al nuvi de la periodista esportiva més guapa del món (enveja sana, Casillas, ja se sap!)... això si que seria un Villarato legal!

Al capdavall, però, li hauré de donar la raó a un amic culer i laportista, o no?: Tant de bo guanye la Lliga el Real Madrid i les eleccions el Rajoy, en tant que ens deixen tranquils durant un temps i amaine la tabarra de totes les tertúlies reaccionàries de l'espai digital terrestre... Uff! -va dir ell, per concloure.
====================================================================

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No, ni així no ens deixaran tranquils

Anònim ha dit...

Te pareces bastante a Mari Gràcia...

TONI PITARCH ha dit...

Vols dir? No m'ho havien dit mai... fins ara que si a Brat Pitt, Robert Redford... Ara en serio: si et refereixes a què coincidim en algunes idees, no serà perquè -encara- militem al mateix partit?
Tens raó, Escèptic, l'Espe i el Mariano, la Rita i el Camps, no ens deixaran tranquils perquè, potser, també se semblen bastant.

Unknown ha dit...

Una rosa també per a tu. I una abraçada per als que munten la seua petita festa del llibre a la placeta dels lluïsos, per la seua perseverància i mantindre viu ni que siga el record de que avui és el dia de Sant Jordi!!

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes