Des de Vila-real: LES ELECCIONS MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES

dimecres, 18 de maig del 2011

LES ELECCIONS MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES

Si al número de Poble d’abril, comentàvem sobre les Eleccions Municipals al temps de la República, avui seguirem amb les eleccions municipals democràtiques del nostre temps, és a dir, des de les primeres de 1979, guanyades per la UCD de Baptista Carceller Ferrer, fins les que s’han de celebrar el proper diumenge, 22 de maig.

En principi, si recordem les Eleccions Municipals de 1931, sembla que el Mapa Polític de Vila-real no ha canviat massa, degut al predomini d’una lleugera majoria de centre dreta. Però, si atenem a les mentalitats, potser, aquest Vila-real postindustrial de 2011 no té res a veure amb el Vila-real de fa vuitanta anys, ni els seus partits polítics que, ara mateix, tal vegada tampoc poden relacionar-se d’una manera directa amb les forces del temps de la República... o sí? Personalment, pense que és d’interés general que quan menys tinguen a veure, molt millor per a tots.

Si ens fixem en l’evolució del Cens, crida l’atenció el descens de 1987 degut a la segregació de Les Alqueries, una població que es situava al voltant dels 2.500 habitants a l’hora d’emancipar-se oficialment de Vila-real (1985). Més endavant, hi ha hagut increments moderats del Cens al costat d’altres més significatius com ara els de 1991, 1999 i 2003 que han suposat al voltant de dos mil electors més respecte a les Eleccions Municipals anteriors. També podem destacar la fluctuació de l’abstenció, ja que la participació ha estat pendular, és a dir, quan ha crescut en una convocatòria, ha disminuït a la següent, així tenim augments de l’abstenció respecte als comicis anteriors en 1983, 1991, 1999 i 2007... Per tant, podríem aventurar un increment de la participació dels electors en aquesta convocatòria del quart diumenge de maig de 2011, a més perquè també s’ha superat oficialment la barrera dels 50.000 habitants i això suposa la novetat de poder triar un total de 25 regidors front als 21 actuals.

Respecte a la participació dels partits polítics, destaca l’històric PSOE que, des dels temps anteriors a la guerra civil, sempre ha concorregut a totes les convocatòries electorals i sota les mateixes sigles, intercalant el “cognom” autonòmic (PSPV) que, darrerament, sembla haver caigut en desús: el millor resultat en quant al nombre de regidors va ser el de 1987 amb 12 dels 21, encara que el millor percentatge va ser el de 1983, en la primera victòria d’Enrique Ayet Fortuño (amb un 49,6%), que repetiria en 1987 i 1991.

La participació de les anomenades dretes, ha estat protagonitzada per la continuïtat del Partit Popular, primer com a AP (Alianza Popular) que, després del fracàs al 1979, va recollir les cendres de la UCD tant en 1983 (8 regidors) com en 1987 (7), encara que va patir l’escissió a meitat de la legislatura de l’anomenat “Grup Corporatiu”, per concórrer amb l’actual nom de PP des de 1991. El 1995 va aconseguir, per primera vegada, ser el partit més votat de Vila-real, tot empatant a regidors amb el PSOE i, a partir de 1999, ha aconseguit la victòria electoral a les tres darreres convocatòries (dos amb Manuel Vilanova Goterris que va haver de dimitir al 2007 i la darrera amb Juan José Rubert Nebot) amb un rècord de vots en 2003 (10.932), però amb el millor percentatge de 1999 quan va igualar el del PSOE de 1987.

Una altra força que, pràcticament, ha concorregut a totes les convocatòries, però amb noms diferents, ha estat la del PCE (amb l’èxit dels dos regidors de 1979) i, als darrers anys, EU que amb Álvaro Escorihuela va aconseguir regidor en els comicis de 1995, 1999 i 2003, quedant-se en les passades, de 2007, a 12 vots escassos de la barrera electoral del 5%. La Llei d’Hondt de repartiment d’escons, també va jugar una mala passada a la UPV en 1987 que va quedar-se fora de la Corporació Municipal en la primera aparició en l’escena política de la longeva Maria Gràcia Molés, que va resultar elegida en 1991, 1995 i va aconseguir un segon regidor en 1999. Després, al canviar les sigles per BLOC, es va pujar fins a tres regidors al 2003 per situar-se, al 2007, en els dos actuals. Altres partits que van treure representació foren el C.I.V. o candidatura independent de Vila-real (al 1979 i el 1983), alguns membres de la qual donaren vida al CDS que, al 1987 va treure dos regidors, una vegada desaparegut el partit original d’Adolfo Suárez, UCD, sota les sigles del qual s’havia presentat l’independent Baptista Carceller Ferrer al 1979, sent el primer alcalde democràtic de la història local. També UV va treure regidor en 1995 i 1999 fins que la integració d’aquest, el malaguanyat Rafael Goterris, al PP va portar a la pràctica desaparició de la formació regionalista a la ciutat.

També hi ha hagut, darrerament, la participació d’altres partits i formacions polítiques que venen a enriquir el pluralisme democràtic i les opcions de l’electorat vila-realenc, cosa que obri el ventall de possibilitats davant un nou mapa electoral, tot tenint en compte els resultats tan ajustats d’ara fa quatre anys. Les ciutadanes i els ciutadans vila-realencs tenen i han de tenir, sempre, la paraula...