9-OCT: A LA RECERCA DE LA IDENTITAT SEGRESTADA

Com sol ser habitual als pobles amb mala consciència, quan no hi ha una política quotidiana de recuperació de la identitat, se solen fer actes, proclames o se prenen acords puntuals per aparentar certa estima per allò que s'oblida durant la resta de l'any. Així, el Consell Valencià que tants diners ha destinat als darrers anys en subvencionar, per exemple, la secessionista Real Academia de la Llengua Valenciana (que no reconeix la unitat lingüística que sempre s'ha explicat a totes les universitats del món) i ha fet tants esforços en carregar-se el Servei de Promoció del Valencià a les escoles i instituts (no cal, ara, recordar l'ampla nòmina de castellanoparlants i periodistes forasters que venen a Canal 9 a emportar-se els escassos euros que queden a l'escarransida caixa pública valenciana), ara contraataca amb la implantació de l'Onomàstica Foral en els càrrecs i institucions de l'àmbit municipal per recuperar "identitat".

En principi, sembla una iniciativa lloable que, a més, és debades i no ens costarà diners, llevat de la substitució de certs documents burocràtics que, des de l'aniquilació practicada per Felip V i consolidada al segle XIX amb el naixement de l'Estat Espanyol arran de les Corts de Cadis, venien presentats en castellà per l'aplicació de la legislació castellana por el justo derecho de conquista que no solament va portar a traduir els noms dels pobles i ciutats al castellà (Alacant per Alicante, Elx per Elche, València per Valencia, Castelló per Castellón, Vila-real per Villarreal, etc.), sinó que va eliminar càrrecs i institucions públiques, com ara la mateixa Generalitat.

Per tant, segons aquesta iniciativa del Consell Valencià que hem llegit avui al Levante, l'alcalde del poble tornarà a dir-se batlle, la junta de govern local canviarà a Consell de Govern de la Vila, el nom "paramilitar" i castellà de tinent d'alcalde canviarà a Conseller en Cap local, i fins i tot el cap de la policia local podrà recobrar el nom medieval de Cap de Guaita. Són alguns dels canvis que estudia la Generalitat en un ambiciós projecte per recuperar, en l'àmbit municipal, l'entramat institucional de l'històric Regne de València i la seua pròpia onomàstica. Ara només faltaria canviar l'anònim "Comunitat" (¿?) i la bandera local de la ciutat de València (en blau) per tornar als orígens del llegat de Jaume I, rei de l'històric Regne de València que ens deixà el Penó de la Conquesta que, aquest, sí que representa a tots els valencians.

De tota manera, com hem comentat al principi, els símbols només són unes senyes d'identitat que requereixen un treball quotidià i una estima per la llengua, la cultura, la terra i la història d'un poble que, en el cas del valencià, són ningunejats, quan no despreciats o desconeguts pels nostres representants públics (de dretes i d'esquerres) durant la resta de l'any. Per tant, és una iniciativa lloable si no pretén, només (com tots podem sospitar), captar el vot conservador dels valencians indecisos que s'estimen allò més seu, és a dir, com una mesura que no va més enllà de cert electoralisme puntual que venim observant les darreres setmanes.

Segons ha avançat el conseller del ram,  Serafín Castellano, la reforma es centrarà en l'àmbit municipal per recuperar el nom foral d'òrgans, càrrecs i oficis dels municipis que es van modificar en el segle XIX d'acord amb la tradició castellana. El suport legal és inequívoc a l'article 7.1 del nou Estatut de 2006: : "la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València (...) ", a més del recolzament d'un ample ventall d'experts en dret foral de molt diversa ideologia (com ara Vicent Franch, Enric Solà, Vicent Domínguez, Simó Santonja o Vicent Garcia Edo) disposats a caminar sense presses, i de manera molt consensuada i molt acceptada perquè no genere polèmica, ja que no seria d'estranyar, com passa per desgràcia quasi sempre, que aparega el friki blaver de torn per dir-nos que aquests càrrecs se'ls estan copiant dels catalans... aleshores hauríem de canviar el nom de Generalitat, inventar-nos un altre nom per al pa i per al vi i, en definitiva, parlar tots els valencians només castellà que, per alguns "bons valencians", sembla l'objectiu final.

Recuperar els noms llegats per aquell Regne de València independent entre 1238 i 1707 i considerat, només, una entitat administrativa (de Governació a Província de València) fins la divisió provincial actual de 1833, és un objectiu lloable si va acompanyat d'alguna cosa més... en principi, es pensa aprovar-ho mitjançant una modificació consensuada (com han de ser totes les mesures amb voluntad de continuïtat) de la Llei de Bases del Règim Local o, per què no, amb un decret de desenvolupament d'aquesta. Els noms no fan la cosa, però ajuden al seu desenvolupament: qui perd els orígens, perd la identitat. Visca l'antic Regne de València, se diga com se diga oficialment! Visquen les comunitats de regants, de frares, de veïns i de ciutadans, visquen tots els valencians que celebren el nou d'octubre com l'onomàstica comuna de tots!