divendres, 13 de juliol del 2012

ELS DISGUSTOS SÓN PER A L'ESTIU

En temps tan antics com les primeres dècades del segle XX, les crisis -en plural- es resolien organitzant guerres -mundials o civils- amb qualsevol pretext. Ara, almenys al món malanomenat civilitzat, és una opció descartada perquè els poderosos tenen tot el control del poder (polític, econòmic i social).

De vegades, els explique als meus alumnes que no va ser casual l'inici de la guerra civil al juliol, és a dir, després de les festes de Sant Fermí, a Pamplona, on el general Mola havia estat designat per iniciar el maldestre concert bèl·lic, amb la percussió de bombes i cannons d'importació (italians i alemanys), contra el govern de la República i els seus militars lleials que van ser, aproximadament, el 50% (d'ací la transformació del cop d'estat dels feixistes en guerra "incivil"). Però deixem córrer aquells temps quan, segons la famosa pel·lícula de Jaime Chávarri (basada en l'obra teatral homònima de Fernando Fernán Gómez), els xiquets seguien pensant que les bicicletes, com els disgustos, són per a l'estiu... com el Tour de França.

Els disgustos han vingut aquest estiu de la mà de Mariano Rajoy, eurodirigida a distància pels Senyors dels Mercats (que substitueixen als de la Guerra), Àngela Merkel (que ha oblidat molt ràpidament quant ha contribuït, econòmicament, la Unió Europea en la "compra" i la recuperació econòmica de l'altra Alemanya, és a dir la de l'Est, sí, l'antiga R.D.A. o república de les tres mentides, ja que era una colònia, totalitària i russa, és a dir, ni república, ni democràtica, ni alemanya) i el Fons Monetari Internacional.

Les conseqüències de pujar l'IVA fins el 21%, retallar les prestacions per desocupació, treure una paga extra als funcionaris (que mai n'han cobrat 14, sinó 12 i dues mitges) o anunciar la rebaixa del nombre de polítics d'apeu (entre els regidors dels pobles menuts és on podem trobar escassos exemples d'autèntica vocació política, és a dir, de servir als ciutadans, a les pesones, no entre els membres de l'inútil Senat o a les agències de col·locació d'assessors del règim que són les corruptes Diputacions), com sabeu, suposen el major atemptat a l'Estat del Benestar de tota la Història d'Espanya, una història on les conquestes socials dels darrers anys han sigut molt importants a nivell intern, però tímides si les comparem amb la resta de països de tradició democràtica, és a dir, amb societat civil consolidada, acostumada al pluralisme polític, ideològic i sindical, sense uns poders fàctics tan influents i, sobre tot, amb un teixit productiu sanejat que evita la sagnia de les elevades taxes d'atur espanyoles amb una autèntica política de benestar on els joves tenen beques per estudis (no almoïnes), lloguer de vivenda i accés a treball social que, a la vegada, beneficia la població dependent (que també ha estat atacada directament).

Si fa, escassament, quatre o cinc anys, l'Estat Espanyol va batre tots els rècords en recaptació de fons per a la Seguretat Social i en impostos (encara que no tant, perquè ací no paga ni Déu!) perquè mai hi havia hagut tants treballadors cotitzant, no s'explica com no queden diners per a res, fora del context de la corrupció política, econòmica i empresarial que, juntament, amb la deslocalització de l'escassa producció interna i a les facilitats donades a l'entrada de productes de tot tipus, procedents de països totalitaris on els treballadors són esclaus, han fet que aquesta injusta globalització parcial acabe anivellant els drets socials a la baixa, és a dir, cada dia que passa, els treballadors dels països democràtics ens assemblem més als esclaus dels estats dictatorials, mentre es fa la vista grossa al frau fiscal i a l'evasió d'impostos de les grans fortunes, úniques beneficiades dels disgustos de l'estiu.

Totes aquestes coses, però, no venen de nou, ja que amb el president Aznar (l'home que va pegar a fugir de la Costa d'Azahar) va començar l'entrada massiva d'immigrants (ara aturats) per construir la bombolla immobiliària que li va esclatar a la cara a Zapatero (l'home que subvencionava els embarassos de les riques con mucho dinero) i que Rajoy (l'home greciandosmil, que xiuxiuejava des de darrere de les canes d'una barba senil) volia solucionar amb la seua sapiència innata, és a dir, sense pujar l'IVA, ni els impostos...

El proper Nadal, els funcionaris haurem d'anar pensant en canviar la degustació (de productes de qualitat) per la disgustació, és a dir, desconectar dels disgustos com siga (antigament cantaven allò de Que felices seremos los dos, sin aceite, ni azúcar, ni arroz...). Els disgustos són per a l'estiu, les vagues generals per a la tardor. De tota manera, si ens han de donar el disgust de tornar a la pesseta, per favor, que ho facen ja, que no esperen a l'estiu de 2013 perquè després venen les supersticions, les creences esotèriques i les excuses de la mala sort.

1 comentari:

TONI PITARCH ha dit...

CARTA A ANDREA FABRA
Señora:
Le escribo este mensaje a raíz del vídeo en el que aparece usted diciendo "que se jodan" en relación a los parados españoles.
Pues bien, le diré que, a pesar de lo que a ustedes les pueda parecer (aunque sinceramente estoy convencida de que ya ni ustedes creen lo que dicen), la gran mayoría de los que hoy en España no tienen trabajo, en realidad desean trabajar y buscan diariamente la forma de ganarse la vida para ellos y sus familias, aunque sé que eso le resultará extraño debido a que ustedes no lo han tenido que hacer jamás por lo que demuestran con su actitud chulesca, con su falta total de empatía para con los ciudadanos que, les votasen o no en su momento, confiasen o no en ustedes, les creyesen o no, les pagan los sueldos, las dietas, las pensiones vitalicias, los coches oficiales y todos los demás gastos que tienen ustedes con los impuestos que cada día son más y más altos.
Aprovecharé también para pedirle (sí, ya estoy pidiendo algo, ¿que miserables somos los ciudadanos verdad?) que les transmita a sus colegas políticos que, si algún día quieren de verdad arreglar la situación del país, sólo tienen que dejar de seguir el dictado de las grandes corporaciones, de los bancos centrales, de los "mercados" (ya no engañan a nadie pintándolos como si fueran entes abstractos, todos sabemos quiénes son los que están detrás de ese telón); y encontrarán en la ciudadanía la solución a muchos de sus problemas, vuelvo a reiterarme en que quienes hacen posible sus vidas son todos aquellos a los que ustedes les están haciendo imposible las suyas; España no necesita gente peor formada, enfermos peor atendidos ni trabajadores desempleados. España necesita una educación de calidad, en la que se fomente el pensamiento crítico, la cultura de verdad, no la que obtienen la mayoría de muchachos hoy en día, España necesita trabajo, necesita que su red productiva se revitalice puesto que es la única forma de generar un crecimiento real y una fuente de futuro fiable para la sostenibilidad del país.
Sé que este tercer párrafo ya no lo va usted a leer (de hecho dudo de que haya leído una sola de las palabras que hay aquí escritas), en cualquier caso alguien lo leerá, y, como soy una persona que confía en sí misma, y en el resto de ciudadanos (aunque muchos de ellos estén atenazados por el miedo que ustedes se han encargado de inyectar en una sociedad ya de por sí adormecida y atemorizada); sé que, por las buenas o por las malas, acabarán ustedes dándose cuenta de lo que le he dicho hoy aquí, porque cuando quienes les dan de comer, terminen de hartarse y se despierten, sabrán ustedes lo que se siente cuando te despojan, te humillan, te abandonan a tu suerte sin posibilidades de salir adelante y además, te miran por encima del hombro y dicen aquello de "que se jodan".
Atentamente.
Flora Mella (Iñaki Anasagasti).-

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes