EL POBLE ÉS SOBIRÀ I COMPLEX

Ahir se van celebrar eleccions autonòmiques a Catalunya i els resultats, com tots sabeu, han desmentit les enquestes que li donaven una clara victòria a CIU i al seu líder Artur Mas. Per analitzar les causes, i les conseqüències, d'aquests resultats (retallades socials, transvasament del vot independentista a ERC, etc.) doctors en té l'Esglèsia, però personalment m'agradaria ressaltar, des d'un punt de vista de Teoria Política (no partidista), l'alta participació i, una vegada més, el colorit i la diversitat de l'arc parlamentari de les Corts Catalanes, fruit d'una Llei Electoral amb una mínima barrera del 3% (la CUP, per exemple, s'hauria quedat fora de les Corts Valencianes amb el mateix resultat).

El poble sempre és sobirà i complex, però són les majories i, de vegades, els poders fàctics, els que s'encarreguen de simplificar la pluralitat real del carrer, comuna a tots els territoris i democràcies, amb lleis electorals restrictives que faciliten la formació de governs, això sí, però no la resolució dels problemes dels ciutadans, com hem vist als darrers anys.

La Llei d'Hondt -que sempre juga en favor dels partits grans- no és la culpable de la crisi,  ni de la corrupció, com tampoc ho és la barrera electoral (que al País Valencià és del 5%), però sí de les majories absolutes de partit únic que propicien, encara que tinguen millor premsa que les coalicions post-electorals (siguen de bi-partit, tri-partit o quatri-partit, és a dir, una terminologia usada quasi com un insult per part dels que han abusat de majories absolutistes prepotents i corruptes), desdibuixant la complexitat social i d'opinió dels pobles, és a dir, tractant d'idiotes els ciutadans.

Els resultats plurals i sense majories absolutes (en democràcies consolidades, normalment la majoria sempre la guanya l'abstenció) són un reflex més fidel de la societat, encara que una coalició post-electoral tampoc siga cap garantia d'eficàcia: els resultats, sempre acatats en democràcia, poden agradar o no, però és la gestió dels polítics elegits la que confirma si el poble ha encertat, més o menys, a l'hora d'exercir el dret (no l'obligació) al sufragi. No feu cas dels que diuen que el poble mai s'equivoca, perquè confonen la legalitat democràtica dels resultats, amb l'ús que es fa d'aquests a posteriori: els resultats electorals, en definitiva, venen a ser com la legalitat matrimonial perquè, de vegades, fins i tot el que ha guanyat (Artur Mas al 2010, amb 62 escons) és el primer en demanar el divorci pensant que el poble s'equivocarà, o no, en favor seu.

El problema principal de l'Estat, ara mateix, més que el sobiranisme (què ve a ser una altra prova de la complexitat o diversitat de la ciutadania d'un Estat divers que alguns voldrien centralitzat i uniforme) és l'atur, els desnonaments, la manca de diners públics per la recessió econòmica, la corrupció i la ineficàcia d'un sistema polític que està venent la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, des de fa més de 30 anys, quan les evidències demostren tot el contrari: concert econòmic de Navarra i País Basc, desigualtat de salaris entre funcionaris del mateix grau segons en quina autonomia treballen (l'unic professorat de l'ensenyament públic que no cobra el 100% dels sexennis a nivell de tot l'Estat és el valencià, mentre hi ha funcionaris com ara els extremenys que, a més d'això, cobraran la paga extra de Nadal), etc.

La ciutadania és sobirana, complexa i plural: els resultats electorals, malgrat els trapitxeos de tot tipus que sempre se forcen des dels poders (filtracions judicials malintencionades als mitjans de comunicació, manipulació de censos, lleis electorals restrictives, etc.), així ho demostren. De fet, a les properes eleccions en territori valencià (enquestes a banda), se pot desmuntar el tòpic que parla del meninfotisme de la ciutadania valenciana...