NI CARN, NI PEIX...

 

Hi ha estats federals, com ara Estats Units o Alemanya, n’hi ha de centralistes com la mateixa França i, per últim, queda l’Estat de les Autonomies, és a dir, l’actual Espanya que, segons es mire, no és ni carn, ni peix.

 

Als problemes exclusivament econòmics, derivats d’un capitalisme mundialitzat que només globalitza el negoci i no la democràcia, ni els drets humans, hem d’afegir la mala gestió dels nostres polítics, no solament durant la darrera dècada sinó, fins i tot, des dels temps d’una transició valorada per damunt de les nostres possibilitats com a ciutadans, on s’ha fet molta apologia d’un café per a tots que, amb el pas dels anys, ha deixat l’autonomia valenciana amb el cul a l’aire, en quant a finançament, i a les comarques de Castelló amb un nudisme consolidat pel que fa a infraestructures viàries i de tot tipus.

 

No és de rebut que una autonomia, oficialment pobra -perquè rep més de l’Estat del que aporta- com és Extremadura, puga abaixar els impostos argumentant l’autogovern, mentre els governs centrals -siguen del color que siguen- trepitgen les competències educatives transferides a les autonomies bilingües, mà de B.O.E., amb lleis partidistes d’escassa esperança de vida.

 

Per no parlar del dret a decidir que tenen els europeus de primera, com ara els escocesos que també van perdre l’autogovern el 1707, o del concert econòmic de bascos i navarresos (forjat en recolzar a Felip V i en els tractats de pau de les guerres carlines) en virtut d’un foralisme que, a d’altres, ens van arrabassar por el justo derecho de conquista i els Decrets de Nova Planta (1707)... cosa que ens estan fent pagar fins avui: sense finançament, ni Eix Mediterrani, ni economia productiva, ni carn, ni peix...

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, juliol/agost de 2013 nº 197, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.