Els dirigents del Partit Popular han
convertit, en pocs anys, la Comunitat Autònoma Valenciana (totes les
autonomies són comunitats autònomes i, per tant, la nostra no té nom:
però això és un altre tema) en una Autonomia Bananera. Després dels
projectes megalòmans d’Eduardo Zaplana amb Terra Mítica, la
Ciudad de la Luz dedicada al cinema (on s’han produït tres o quatre
pel·lícules, com a molt) o les caríssimes instal·lacions de RTVV en
Alacant (front, per exemple, el chabolisme de la Delegació de Canal 9 a Castelló) va arribar la gestió gris de José Luis Olivas
(un dels causants de la desaparició de Bancaixa, el Banc de València i,
indirectament, de la CAM) que fou rematada amb la gestió del Príncep de Totes les Marees, és a dir, Francisco Camps,
amb la construcció de la faraònica Ciutat de les Arts, de les Ciències i
de les Maledicències (censurades sempre a Canal 9), el circuit de
Fórmula 1, la remodelació del port de València per acollir la
deficitària Copa Amèrica, etc.
I si això no era, encara, suficient, va i renova la majoria absoluta al 2011, després d’estar imputat per la trama Gürtel,
amb la connivència d’un poble valencià que ha confirmat reiteradament
la tesi de l’infant terrible de les lletres valencianes, Ferran Torrent, és a dir, que si els valencians fórem negres, votaríem el Ku Klux Klan… Per dimitir al poc de prendre possessió i passar-li el marró al castellonenc Alberto Fabra, un president nomenat a dit per Rajoy i refrendat per la majoria absoluta popular a les Corts Valencianes. Alberto Fabra
va començar la seua gestió amb molt de tacte, sabedor que navegava
entre un mar de corrupció i ple de piranyes del propi partit que, dia a
dia, li demostraven cert desafecte ja que es va atrevir a dir, els
primers dies, no solament que anava a fer neteja dins d’unes Corts
farcides d’imputats populars i que treballaria per un finançament
autonòmic just (els 5 milions de valencians només som, oficialment 4
milions a l’hora del finançament per part del Govern Central, tant en
temps de Zapatero com de Rajoy i el dèficit és, cada dia
que passa, més insuportable!), sinó que treballaria per RTVV i per fer
possible la reciprocitat de les emissions de TV3 entre Catalunya i
València.
Doncs no! Al final, Alberto Fabra
passarà a la història com un president que va convertir el territori
valencià en una colònia de Madrid, sotmesa a la voluntat del PP de
Gènova, ja que ha trencat el consens sobre l’Estatut d’Autonomia que
portava implícit la creació i desenvolupament de RTVV (creada per la
unanimitat dels diputats de les Corts Valencianes) com a ferramenta
indispensable per al foment del valencià, així com de l’economia, la
cultura i les tradicions, acollint-se a l’article 23 de la Constitució Espanyola sobre autonomies amb llengua oficial pròpia.
A més, la publicació d’un DOC
oficialitzant el tancament a altes hores de la matinada de dijous, el
tall del senyal de Ràdio 9 a les 00:10 de divendres (mentre es
retransmetia el partit de l’equip que financem amb els impostos del tots
els valencians, sí, el València C.F.) o l’enviament de forces
policials tancant la seu d’Alacant, impedint l’entrada als treballadors
de Burjassot, passant de la subseu de Castelló (per ells mai ha
existit!) o la remesa als treballadors des dels correus corporatius, per
part de la Junta de Liquidació (sic), d’un comunicat a les 3:00
enviant-los de vacances indefinides (serà per un mes, un trimestre, una
any?), em feia recordar el 23-F i a Tejero: aquella nit no van tallar el senyal de la COPE (on Luis Herrero, Joan Soler i Xavier Manzanet van resistir tota la nit) i un servidor va poder dormir tres o quatre hores. La nit del 29-N, del colp d’estat autonòmic,
milers i milers de valencians vam perdre la son visionant les hores
decisives de l’única televisió autonòmica tancada en democràcia per
raons ideològiques i no econòmiques…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada