Les persones de seny, ideologies a banda, és a dir, les que pensen amb objectivitat i sentit comú, reconeixen la irrupció de Podemos i del seu líder Pablo Iglesias com un fenomen polític que, amb arguments ja expressats per altres o no, ha alterat el panorama polític a tot l’Estat des de les passades eleccions europees. Als indignats del 15-M van unint-se, a poc a poc, tots els ciutadans farts del trist espectacle que ens estan donant: des dels representants polítics de l’anomenada modèlica transició que continuen xuclant de la mamella pública, fins els gàngsters de les targetes black de l’opaca Caja Madrid.
I encara que una cosa siga criticar les mancances de la fràgil democràcia espanyola i una altra donar blat als ciutadans que s’estan quedant sense feina, sense sou i sense casa, també s’ha de reconèixer que, fins i tot, s’està canviant el vocabulari polític: la paraula de moda és La Casta que, segons els millors diccionaris, és la classe o ordre de persones que, gràcies a privilegis hereditaris, de professió, etc. tenen un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat.
L’impuls de la societat civil per eliminar de la vida pública aquesta classe de persones en les properes convocatòries electorals (infiltrades en la política, el sindicalisme i el teixit empresarial, però que no s’han de confondre amb els poders fàctics de sempre, malgrat coincidències) és fonamental per regenerar la democràcia amb llistes obertes, limitació de mandats a dos legislatures, transparència de tots els comptes públics, separació de poders i, sobre tot, limitar el poder de les majories absolutes que aproven lleis monopartidistes unilateralment, com ara la LOMQE o el dictatorial tancament de Canal 9...
I encara que una cosa siga criticar les mancances de la fràgil democràcia espanyola i una altra donar blat als ciutadans que s’estan quedant sense feina, sense sou i sense casa, també s’ha de reconèixer que, fins i tot, s’està canviant el vocabulari polític: la paraula de moda és La Casta que, segons els millors diccionaris, és la classe o ordre de persones que, gràcies a privilegis hereditaris, de professió, etc. tenen un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat.
L’impuls de la societat civil per eliminar de la vida pública aquesta classe de persones en les properes convocatòries electorals (infiltrades en la política, el sindicalisme i el teixit empresarial, però que no s’han de confondre amb els poders fàctics de sempre, malgrat coincidències) és fonamental per regenerar la democràcia amb llistes obertes, limitació de mandats a dos legislatures, transparència de tots els comptes públics, separació de poders i, sobre tot, limitar el poder de les majories absolutes que aproven lleis monopartidistes unilateralment, com ara la LOMQE o el dictatorial tancament de Canal 9...
.............................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, novembre de 2014 nº 211, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada