2015, L'ANY DE L'ESPERANÇA

L’any nou que encetem és un any per a l’esperança.

I no ho dic perquè em crega les campanyes institucionals i partidistes dels que manen, pagades amb diners de tots els contribuents, on s’afirma amb rotunditat que s’ha acabat la crisi, sinó perquè es tracta d’un any electoral a nivell municipal i autonòmic, però també estatal.

La democràcia es fonamenta en la separació de poders, ara més qüestionada que mai!, però sobre tot en l’alternança i en el sufragi universal per allunyar de la política els imputats i processats per enfonsar-nos en la pobresa econòmica i en la misèria moral de la corrupció, fins i tot, a nivell electoral.

Personalment, durant la campanya municipal de 2007, en la que vaig participar com a candidat, vaig sentir certa olor a podrit, potser subjectiva, però ara mateix ja no pense que siga casualitat que la cúpula del PP valencià (R.Costa i V.Rambla entre d’altres) estiga processada per frau electoral, encara que en democràcia ningú és culpable fins que es demostre el contrari.

L’any 2015 començarà a Vila-real amb els actes commemoratius del 12 de Gener, organitzats per l’Associació Cultural Socarrats i patrocinats, des d’aquesta legislatura, per la Corporació Municipal: d’aquells focs de la Guerra de Successió ve el fred actual a nivell de finançament autonòmic i la discriminació dels valencians en quasi tots els aspectes (agrícola, industrial, audiovisual, etc.).

L’Estat de les Autonomies no és ni carn, ni peix, la Constitució ja no agrada ningú, l’Economia Valenciana no compta amb unes infraestructures dignes (Eix Mediterrani) per encetar la recuperació econòmica, el frau fiscal i l’atur s’ho mengen tot, però tot està per fer i tot és possible: Visca l’Esperança!

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, gener de 2015 nº 213, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.