LA BOMBOLLA DE LES APOSTES

Els negocis naixen, creixen, es multipliquen i només els més forts romanen en l’espai i el temps quan són sostenibles. 

A Vila-real també hem patit l’efecte de les bombolles. Primer va ser l’agricultura tradicional i de subsistència que va precedir la citricultura, després l’extensió dels cultius taronjaires i l’escassa solvència de les polítiques agrícoles que portà a l’abandonament de parcel·les rurals en benefici de la indústria taulellera i de la bombolla immobiliària que va omplir el terme de masets, xalets i palaus aprofitant buits legals i l’abundància de líquid en negre, sense oblidar la proliferació d’habitatges urbans fins superar l’oferta a la demanda, mentre Vila-real s’omplia d’oficines bancàries de tot tipus i d’establiments immobiliaris que, com els bolets, van aparéixer pertot arreu aprofitant la humitat especulativa.

La bombolla immobiliària ha estat terrible perquè ha perjudicat directament la indústria taulellera i de materials de construcció: ara mateix, hi ha moltes menys fàbriques per la desaparició, fins i tot, de les més tradicionals com ara Alaplana o Azuvi, per no parlar dels agents de la propietat immobiliària que han ingressat a les files de l’atur.

L’any passat vam assistir a la bombolla de les botigues de cigarretes electròniques que també van desapareixent per donar pas a la nova bombolla de les apostes esportives que esclatarà d’ací a no res, només passar aquest any electoral amb una oferta d’enquestes polítiques per damunt de les nostres possibilitats.

Però com apostar està de moda, alguns vila-realencs veiem (desitjos personals a banda) un futur Ple Municipal molt semblant a l’actual: PP (11/9), PSOE (9/7), Compromís (6/4), EU (1/0), C´s (2/0)... Qui dóna més?

  P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, maig de 2015 nº 217, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.