En temps
antics, totes les cultures s’imposaven per la força de les armes: grega,
fenícia, cartaginesa, romana, visigoda, musulmana, cristiana... A les Corts de
Tortosa de 1225, el rei Jaume I acordà amb la seua noblesa la necessitat
d’expansió cap a les terres del sud, aleshores dominades per febles governants
àrabs. El procés de conquesta va començar amb el greu fracàs del setge sobre
Peníscola, en no comptar amb la presència militar aragonesa.
Un cop conquerides les
Illes Balears, els esforços militars de Jaume I es redirigiren cap als
territoris islàmics del sud. L’any 1233 es planificà la campanya des
d’Alcanyís, desenvolupada en tres etapes: Borriana, València i fins els límits
estipulats al Tractat d’Almirra, encara que Jaume I, fins i tot, arribà a
conquerir les actuals terres de Múrcia.
Al terme històric de
Borriana arribaren les tropes cristianes de Jaume I al maig de 1233 però
fracassaren, en principi, en voler atacar les muralles amb un castell de fusta.
Així, la plaça musulmana més important del nord de les terres valencianes no
fou acabada de conquerir fins el mes de juliol, entre els dies 15 i 22,
concretament el 16 (dia de la Mare de Déu del Carme) segons la tradició,
provocant l’emigració de 7.032 sarraïns, a més de la població dispersa al llarg
d’aquell terme històric. Cal recordar que el 1233 Borriana també s’estenia pels
actuals termes de Vila-real (fundada per Jaume I en la part interior del
terme de Burriana, amb Carta Pobla de 1274) i Les Alqueries (segregada de
Vila-real en 1985), amb una extensió total de més de 11.506 ha. (més de 138.455
fanecades).
La conquesta cristiana
de Borriana comportà, per tant, no solament un canvi d’organització política
(amb el naixement del Regne cristià de València), sinó també econòmica,
tècnica, cultural i, sobre tot, demogràfica. Borriana, l’antiga capital mora de
La Plana, passà en pocs anys d’un percentatge del 100 % de població musulmana a
un percentatge majoritari de població cristiana (en convivència amb els jueus o
sefardites que seran expulsats pels Reis Catòlics el 1492) que prompte,
a partir de 1609 (expulsió dels moriscs per Felip III), serà oficialment
del 100 per 100.
Evidentment, per
l’actual terme de Vila-real ha passat tota classe de gent, cultures i
civilitzacions, però si distingim entre terme, institucions i habitants, haurem
de concloure que Vila-real va nàixer, legalment i política, el 20 de febrer de
1274 per voluntat de Jaume I i, per tant, només podem considerar vila-realencs
els seus habitants a partir d’aquesta data. Per tant, tampoc podríem parlar de
prehistòria i d’edat antiga a Vila-real sinó, com a molt, del nostre actual
terme.
De tota
manera, malgrat els elements feudals característics de les cartes pobles del
segle XIII, Vila-real acabarà sent una ciutat reial que s’acull als Furs de
València a partir del 24 d’octubre del 1329, amb representant a les Corts
Valencianes i ciutadans molt més lliures que els habitants de pobles de
titularitat nobiliària o eclesiàstica on han de rendir comptes davant els amos,
a cada moment, i passar el sever examen del règim senyorial.
És per això que, en
principi, la Vila tardà en arrencar demogràficament, als primers anys de la
fundació, davant la negativa dels cortesans catalans que jutjaren excessives
les contraprestacions personals i econòmiques del monarca. Fou així com el
primer batlle de fet, el jueu Salomó Vidal, inicià una sèrie de proclames per
acollir habitants durant les primeres dècades d’existència de la nova Vila de
la Plana: a poc a poc, però, anaren arribant els primers contingents de
morellans, aragonesos i, finalment, els catalans que des del segle XIV
començaran a ser els repobladors majoritaris.
La historiografia
clàssica sobre Vila-real, és a dir, les obres de Traver, Sarthou, Ramon de
Maria o el propi Doñate, aporten les proves que van trobant als arxius de la
Corona d’Aragó i, sobre tot, al ric Arxiu Muncipal de Vila-real. Així, com
explica Bernat Esplugues (1), a més del llibre de Claveria (d’ingressos i
pagaments del Consell) de 1348-1349, existeix un document anterior, el
d'afermament o nomenament dels sequiers de 1307, excepcional per la seua
antigor i per contenir 27 noms, entre ells els càrrecs del govern de la Vila,
jurats i consellers. Aquests són els habitants de Vila-real que apareixen en
l'esmentat document:
• Jurats.-
Borraç Colomer, G. Ocello, R. Guasch i Bernat Galí.
• Consellers.- Bernat
Çafint, Berenguer de Cardona, G. Juneda, Jacme Amill, P. Escuder, Arnau de
Soler; Bertholomeu Peyró, Bertran de Calaceyt, G. Escolà, P. Giner, R. de
Conques, O. Tremunt, R. de Guardiola, R. Comes, Bernat Verdet i Bernat de
Calvera.
• Sequiers.-
Johan de Berbegal i O. Senthilari.
• Avaladors dels
sequiers.- Folch Miquel, P. Pineda i P. De Senthilari.
A més, trobem
referències de l'heretat d’en Bernat d’en Ocell i del frare Bernat.
Després de la fundació
de Vila-real, per tant, podem concloure que van haver de passar molts anys per
repoblar-la, des que el primer batlle, Salomó Vidal, organitzà el municipi.
El primer llistat
exhaustiu d’habitants de Vila-real que hem trobat, amb noms, cognoms i, fins i
tot, ofici i procedència es deu a l’historiador Enric Guinot (2) que va
investigar més de 40.000 patronímics per aclarir els orígens dels repobladors
medievals del Regne de València. La proporció de repobladors a la comarca de la
Plana i, en concret, també a Vila-real és d’un 90% de catalans davant el 10%
d’aragonesos, a banda d’algun navarrés i occità però, això sí, en nombre molt
inferior.
NOTES I BIBLIOGRAFIA.-
AA.VV.: “Història de Vila-real” dirigida per Vicent Gil Vicent. Ajuntament de Vila-real, 2010
BERNAT, J.F.: Els primers pobladors de Vila-real. CADAFAL, maig 1996
DOÑATE, J.Mª.: “Datos para la Historia de Vila-real” (6 vols.). Ajuntament de Vila-real, 1972-1984
GARCIA, A.; García, V.: “La Carta Pobla”. Ajuntament de Vila-real, 1995
GUINOT, E.: “Els fundadors del Regne de València”, vol II (pàgs 285-294). Biblioteca d’Estudis i Investigacions nº40. Edicions 3 i 4. València, 1999
PITARCH, A.: “Los orígenes del correo: desde la Protohistoria hasta la fundación de Vila-real” (dins de “San Pascual, Vila-real y la Filatelia”. AAVV). Ajuntament de Vila-real, 1997
PITARCH, A.; VILANOVA, S.: “Els nostres orígens”. Ajuntament de Vila-real, 1993 (reeditat el 1995).
SARTHOU, C.: “Geografía General del Reino de Valencia”. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1989
TRAVER, B.: “Historia de Villarreal” Establecimiento Tipográfico de Juan Botella. Vila-real, 1909
BERNAT, J.F.: Els primers pobladors de Vila-real. CADAFAL, maig 1996
DOÑATE, J.Mª.: “Datos para la Historia de Vila-real” (6 vols.). Ajuntament de Vila-real, 1972-1984
GARCIA, A.; García, V.: “La Carta Pobla”. Ajuntament de Vila-real, 1995
GUINOT, E.: “Els fundadors del Regne de València”, vol II (pàgs 285-294). Biblioteca d’Estudis i Investigacions nº40. Edicions 3 i 4. València, 1999
PITARCH, A.: “Los orígenes del correo: desde la Protohistoria hasta la fundación de Vila-real” (dins de “San Pascual, Vila-real y la Filatelia”. AAVV). Ajuntament de Vila-real, 1997
PITARCH, A.; VILANOVA, S.: “Els nostres orígens”. Ajuntament de Vila-real, 1993 (reeditat el 1995).
SARTHOU, C.: “Geografía General del Reino de Valencia”. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1989
TRAVER, B.: “Historia de Villarreal” Establecimiento Tipográfico de Juan Botella. Vila-real, 1909
ANTONI PITARCH FONT.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada