LA GUERRA CIVIL

 

La Història és el rovell de l'ou sobre el que giravolta la cultura, l’economia, l’esport, les tradicions, el pols d’un poble. La història inspira l’art, la literatura, el teatre, la música, la gastronomia i, per suposat, condiciona la política i el progrés o la misèria de les societats.

Als anys vint del segle vint, la costa mediterrània ja formava un corredor demogràfic que des d’Almeria fins Girona constituïa un dels eixos més poblats d’Europa. Després va arribar la guerra civil i tot el progrés de les comarques mediterrànies, com la nostra, es va aturar en sec. El cop d’estat frustrat dels franquistes va aconseguir tot allò que -deien- pretenien evitar, com ara l’aparició dels maximalismes més radicals i violents per totes dues bandes.

A Vila-real se va viure un terrible estiu del 36 de fets iconoclastes anticlericals i de violència gratuïta contra persones de dreta. Per contra, a partir de l’entrada dels nacionals, el simple fet d’haver format part de partits d’esquerres o ser encasellat en la ideologia republicana (on podem encabir des dels demòcrates de dretes i d’esquerres fins els revolucionaris més idealistes i radicals) els va costar la presó i la vida a un bon nombre de vila-realencs, però la repressió franquista es va allargar durant els quasi 40 anys de dictadura.

No obstant això, els maquis van seguir fent la seua als pobles de l’interior fins ben entrada la dècada dels 50 quan la banda terrorista ETA va prendre el relleu en el terror fins fa ben pocs anys. La violència ha estat una constat a Espanya des de, pràcticament, sempre: l’anormalitat històrica, per desgràcia, han estat els darrers cinc anys on, per cert, la violència masclista és ara la plaga a eradicar.

Tot això ho comente perquè, com ja sabeu, Domingo Font i el que subscriu hem muntat una exposició sobre la guerra civil a Vila-real, a la Casa de l’Oli, que encara podeu visitar fins el diumenge dia 8, la qual té com a objectiu denunciar la desídia respecte a la Llei de Memòria històrica i superar tots els tabús haguts i per haver al respecte, però també homenatjar tots els vila-realencs que van tenir la mala sort de viure aquells esdeveniments tan lamentables quan Vila-real, des dels anys vint, apuntava al progrés.

..................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Maig de 2016 nº 228, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.