PROVISIONALITAT PERMANENT

Després de la desconnexió que significa l’estiu per a la majoria de conciutadans, arriba un Setembre que ha d’encarar la tardor ple de dubtes. 

Si a l’agost hi havia un Govern de l’Estat provisional, en funcions, ja va sent l’hora de formar un nou govern i deixar-se de repetir reiteradament unes Eleccions Generals que, donada l’amplitud del ventall partidista i la diversitat ideològica i territorial d’aquesta Espanya plurilingüe i plurinacional des de la conformació dels regnes peninsulars a l’Edat Mitjana, venen a demostrar que l’hora de les majories absolutes va acabar amb els abusos de poder del PSOE de Felipe González (també a Andalusia), dels sobresous del PP de José Maria Aznar o Rajoy (i els seus súbdits valencians Zaplana, Camps, Olivas i Fabra) o del 3% de la Convergència i Unió de Pujol a Catalunya. 

La bona política –diuen- és l’art de solucionar els problemes col·lectius, mentre la mala política de la corrupció se limita a complicar-los encara més, com bé sabem a Vila-real on vivim, des de fa anys, una situació de provisionalitat permanent de Deute Municipal provocat pels nostres governants i no pels ciutadans d’apeu. 

Els ajuntaments valencians continuen ofegats pel deute, la Generalitat Valenciana ha de recórrer al FLA i endeutar-se per pagar la Sanitat o l’Ensenyament cada mes, mentre la nostra comunitat autònoma segueix aportant 4 euros a l’Estat de cada tres euros que rebem, ara, el problema de l’infrafinançament ni és nou, ni es resoldrà mentre continuen les situacions de provisionalitat.

Per una altra banda, la qualitat democràtica d’Espanya ve qüestionant-se darrerament amb la caducitat del mapa polític del 1978 ja que, a banda de deixar pendents assumptes tan importants com el de la Memòria Històrica (amb el dubtós honor de ser el segon país del món amb més desapareguts perquè no s’ha sabut/volgut tancar la Guerra Civil amb milers de morts a les cunetes i s’ha deixat massa anys el seu promotor al mausoleu del Valle de los Caídos amb tots els honors), també ha batut rècords de temps i de persones empresonades provisionalment sense sentència judicial ferma (tant de polítics i catalans independentistes, com de joves d’Alsatsu a Navarra per compartir cops de puny amb dos agents de la policia). 

El que no té res de provisional, per desgràcia, és la precarietat econòmica dels nostres cítrics i dels nostres llauradors...

..............................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Setembre de 2019 nª 264 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.