FUTBOL CONFINAT

 

Amb la major caiguda del PIB des de la guerra incivil del 36, els brots de la pandèmia a l’estiu, l’activitat econòmica al ralentí, les taronges farcides de cotonet, sense festes de la Mare de Déu de Gràcia i l’Emèrit fugit només ens queda resar, fer bondat, cantar temes del Duo Dinàmico o refugiar-nos amb els èxits de l’EuroVillarrealCF que, amb Unai Emery, ens retorna la il´lusió de tornar a passejar-nos triomfalment per Europa, encara que siga per les pantalles de la televisió de pagament. 

El futbol confinat ens ha donat l’alegria de tornar a l’Europa League, precisament de la mà d’un Javi Calleja per qui quasi ningú donàvem un euro, sobretot després de perdre quasi tots els partits –com a locals- contra tots els cuers que han passat per l’Estadi de la Ceràmica. 

Però si hi havia coincidència entre la majoria de l’afició que Javi Calleja no era entrenador per al sisè club en pressupost de la Lliga Santander, malgrat ser una gran persona i un home de la casa a qui desitgem el millor, també n’hi havia en considerar que tenim un bon planter: des de la porteria on Sant Asenjo ens ha salvat molts punts, fins a la davantera on Gerard Moreno s’ha guanyat el premi Zarra al màxim golejador espanyol recolzat pel gran Paco Alcácer que ha pogut adaptar-se a l’equip prou de pressa, també amb una defensa que –malgrat encaixar algun gol a baló aturat- ha demostrat que el mestre Raül Albiol no ha vingut a jubilar-se, sinó a fer créixer el nostre internacional made in Vila-real, és a dir, el jove però gran –en altura i qualitat- Pau F.Torres i uns laterals que han anat de menys a més, com ara Rubén Peña i Alberto Moreno, més un centre del camp magnífic amb un Zambo Anguissa pletòric, Vicent Iborra que li ha donat equilibri a l’equip, la brillant aportació de Moi Gómez i, per descomptat, la màgia i el magisteri del crack de l’equip: Santi Cazorla, qui juntament amb Bruno Soriano (que ha pogut tornar tres anys després!) es mereixen un homenatge presencial de tota l’afició quan la Covid-19 ho permeta i amb permís de l’autoritat... però tampoc cal oblidar-nos dels que han jugat més puntualment però, tot i això, han aportat frescor i consistència a l’equip com ara Samu Chukwueze que, a més de les incursions per banda, ha aprés a defensar, la velocitat i el potent xut d’Ontiveros, el recuperat Manu Trigueros (després d’una llarga lesió) que ha tornat a ser una màquina pel centre, així com els detalls d’Andrés Fernández (gran porter!), Bacca, Morlanes, Fer Niño, Chakla, Quintillà o el capità Mario Gaspar que enguany, sí, ha ratllat a gran nivell.

Esperem que la pandèmia escampe i poder observar in situ un equip molt il·lusionant amb les noves incorporacions: Endavant!

..............................................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Setembre de de 2020 nª 275 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.