dilluns, 1 de febrer de 2021

ANY DE NEU, ANY DE DÉU

 

El Refranyer tradicional parla de tot, també de la neu. Resulta que allò que en castellà diuen d’año de nieves, año de bienes, els llauradors valencians ho deien a la seua manera: Any de neu, Any de Déu... però no al meu, solien afegir els citricultors. 

Perquè resulta que si ja vam tindre una tardor clàssica, encara que per Santa Caterina no vàrem tenir la neu per veïna, sí que ens va caldre posar-nos l’abric per no-anar a la Fira -un altre esdeveniment que s’ha menjat la Covid19- i l’hivern va començar gelat, com solia ser quan ningú parlava sense saber d’epidèmies, vacunes o canvis climàtics. 

El perill del canvi climàtic és com l’espasa de Damocles que portem al damunt des del començament de l’ús i l’abús dels combustibles fòssils i, de fet, si arriba serà la darrera pandèmia mundial... però el clima de Vila-real i dels nostre entorn, des de fa molts segles, continua sent el Clima Mediterrani: ploga, neve, faça sol o estiga núvol, tenim clima mediterrani. 

Una altra cosa, en canvi, és l’oratge que pot variar no solament al llarg l’any que també, sinó del mateix dia. I quan neva tots parlen com d’una anomalia i ens oblidem que som a l’hivern, que les temperatures baixen amb l’altitud i que la província de Castelló és la segona més muntanyosa d’Espanya després de Santander (Cantàbria). 

De fet, dins de la nostra estimada comarca de La Plana o, si ho preferiu, a les dues planes (Alta i Baixa) també tenim llocs emblemàtics on sol nevar, és a dir, el Bartolo (Plana Alta) i la Serra d’Espadà (Plana Baixa), perquè de vegades ens pensem que sols pot nevar al Penyagolosa o als Ports de Morella. 

De tota manera, als citricultors i llauradors en general la neu no els ha fet mai gens de gràcia. La neu queda bé a la foto, a l’Instagram i als selfis que es fan els domingueros que, de seguida, pugen cap amunt sense pensar en les molèsties que ocasionen, ni en la pandèmia. 

Hem de reconèixer, però, que amb la neu se carreguen els aqüífers, reapareixen els salts d’aigua, les fonts naturals tornen a brollar i els conreus de secà (que també beuen) creixen amb molta més força, coses que ajuden a oblidar els inconvenients de tot tipus que també ocasiona: no vaig ara a recordar-vos les gelades del 46 i del 56 del segle XX, perquè any de neu, sí, però no al meu!

............................. ..

PD- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble , Febrer de 2021 nª 280 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Cap comentari:

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2020/21 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2020/21 (2ª volta)

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes