Mai oblidarem els vila-realencs la nit del 26 de maig a Gdansk. Alguns com jo, per un doble motiu: ja que el record per l’alegria del títol de campions de l’Europa League sempre l’associaré al sabor agredolç per ser el darrer dia que vaig poder parlar, fer broma i abraçar a Enrique, perquè feia temps que no ens havíem vist per la pandèmia, precisament a Polònia.
El 21 de juliol ens deixava Enrique Font Jericó, amic i redactor de Poble des del primer minut, com Pasqual Batalla Llorens que va faltar al juny de 2017, dos pilars fonamentals d’aquesta revista i animadors de les reunions i sopars col·lectius que tampoc hem pogut celebrar darrerament.
Amb Enrique, a més, m’unia el vincle familiar perquè els iaios Peretones (Font Gil), Enrique i Domingo, eren germans i, si això no n’era prou, Sílvia Vicent, la seua esposa, va ser la meua doctrinera o catequista i això mai se m’ha oblidat, perquè Enrique sabia envoltar-se de bona gent.
El mes d’Octubre començava, com tots recordareu, amb un emotiu homenatge organitzat per la revista POBLE al saló d’actes de la Caixa Rural, on se presentà l’obra pòstuma “El agua vida y trabajo”, escrita conjuntament amb Enrique Cabrera (pare i fill), Santiago Bosquet i Pasqual Broch.
El seu currículum vitae sempre ha transcorregut en paral.lel al Millars, font de vida, perquè l’aigua ha estat la benzina del seu cor, siga exercint com a president del Sindicat Central d’Aigües, com a enginyer agrícola o com a empresari del reg localizat.
Quan els amics se’n van, el buit perdura, però des de Poble us seguirem recordant, donant la batalla per la nostra ciutat i bevent sempre de la millor font per omplir el pou de la cultura.
..................................................................................
Article publicat a la Revista Poble de Novembre de 2021, núm 288 en la meua columna d'opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada