IÑIGO PÉREZ IL·LUSIONA

El Villarreal C.F. torna al treball el proper dilluns 6 de juliol, amb les proves mèdiques als futbolistes durant tres dies (fins el 8), però començarà els entrenaments el dia 9. 

Després iniciarà un stage de pretemporada que inclou diversos amistosos, com ara contra el PSV Eindhoven o la participació en la Como Cup italiana on es trobarà amb rivals com ara el propi Como, el Crystal Palace anglés (campió de la Conference), l’Alula (club saudí), el Famalicao (portugués) o el Racing Club de Lens (francés)... fins ací el ritual normal de cada pretemporada, però enguany, més que conéixer els nous futbolistes que en seran pocs, l’afició està il·lusionada amb el nou míster. 

Iñigo Pérez ve avalat pel seu gran treball amb el Rayo, un dels pocs equips modestos que han sabut plantar cara als equips més potents de la Lliga i ha arribat a una final europea, malgrat perdre-la amb el Crystal Palace de Yeremi Pino. I si, en teoria i en la pràctica (mirant la classificació de la temporada anterior), el Villarreal té millors jugadors i millors instal·lacions que el Rayo Vallecano -modèstia a part i amb tots els respectes pel club del barri més gran d’Espanya-, se suposa que el nou entrenador, ací, pot fer coses grans, com ara pujar jugadors de la pedrera: Requena, Cheikh, Macià, Diatta? 

Una gran majoria d’aficionats grocs hem passat de no comprendre la no-renovació a Marcelino, després de deixar l’equip en la tercera posició de la Lliga -encara que després hem sabut que el no-acord estava pactat des de gener-, a il·lusionar-nos al 100 per 100 amb Iñigo al que, dia a dia, anem descobrint-li nous mèrits i qualitats, perquè domina l’escena i el llenguatge i no és un populista que diu el que tots volem escoltar, sinó un home tranquil amb les idees clares que en la seua primera roda de premsa ja va demostrar que té un cap molt amoblat i que, a més, sap transmetre la seua forma de concebre el futbol a l’afició, des de la humilitat i el treball constant del dia a dia. 

A més, a nivell tàctic, malgrat el seu sistema habitual del 4-3-2-1, sabem que sap afrontar les adversitats i la diversitat d’equips rivals amb la flexibilitat tàctica i la versatilitat d’alguns dels seus jugadors, perquè el futbol modern demana peons polivalents, és a dir, que tots defensen i tots ataquen, ara que se poden realitzar 5 canvis i, per tant, el ritme és molt més frenètic que als temps de Kubala o Di Stéfano, que -si visioneu algun vídeo de l’època- eren uns cracks que jugaven caminant en aquells temps de l’11 contra 11 sense canvis. 

De tota manera, és futbol i pot passar de tot, però no me negareu que som afortunats els que hem pogut gaudir al Madrigal de jugadors de la talla de Riquelme, Forlán, Pirés, Senna, Cazorla, Bruno... o de rivals com ara Guardiola, Zidane, Thierry Henry, Beckham, Ronaldinho, Toni Kroos, Iniesta, Cristiano, Xavi o Messi (el millor, amb diferència, de tots els temps) i, a més, tornarem a gaudir de la Champions League per segona temporada consecutiva. 

Sempre Endavant!

Revista Poble nº340, juliol-agost 2026.-