No molesteu, estic llegint!
Efectivament, el més ràpid de l'Oest. Ja el tinc: HARRY POTTER i les relíquies de la mort, l’edició en català feta per l’editorial Empúries del seté i darrer volum de la col•lecció de més èxit, no solament de l’autora britànica J.K.Rowling, sinó de la Literatura infantil i juvenil, per no dir la Literatura en general de tots els temps a seques...
Aquesta vesprada, a les 18,30 hores en punt, l’he aconseguit a la llibreria. Els llibreters tenien a sobre l’espasa de damocles, de la denúncia més estricta, si començaven a distribuir-lo ni un segon abans de l’hora H assenyalada, del dia D, que és avui.
L'extrema protecció del llançament de Harry Potter and the Deathly Hallows ha portat a l’aparició en els darrers mesos de múltiples traduccions no autoritzades en diferents llengües, des del llançament mundial en anglés de juliol passat. Així, al cap de pocs dies de la publicació de l'original van aparèixer a Internet vàries versions en català, castellà, italià i francès. En aquest últim cas, la policia francesa va detenir i interrogar un adolescent acusat d’haver publicat a Internet una traducció pròpia. També hi ha hagut un grup de lectors que s’han animat a fer una traducció en català, penjar-la a internet i despenjar-la, a les poques hores, per no tenir problemes amb l’editorial Empúries:
Enllaços sobre la traducció al català de Harry Potter
Salamandra, l’editorial encarregada de la traducció al castellà, ha posat avui 1.500.000 exemplars en circulació, a més de les edicions en català, gallec i euskera. Aquestes coses, fora de l’àmbit de les maldats intel•lectuals i els prejudicis literaris, per no dir les enveges, m’omplen de satisfacció i d’optimisme. Per què? –direu alguns. Sobre tot, perquè passen els anys i un pensa en els anys encara més joves que els actuals, però en un entorn agrari i rural, sense llibres de lectura propis i, el que és pitjor, sense luxes culturals d'aquesta mena...
El divendres, sense anar més lluny, ja vaig manifestar en la introducció a la conferència sobre La Guerra Civil que férem a la Caixa Rural, que per mi la Història és una teràpia per mantenir l’optimisme i l’autoestima sense, això sí, ser crítics i autocrítics amb el present, i en el present, per continuar millorant i seguir progressant d’una manera més adient encara que l'actual.
Quan se diu, tantes vegades, adduint l’informe PISA sobre les carències formatives dels nostres alumnes, per exemple, que la joventut d’avui té uns nivells conceptuals ínfims comparats amb els dels joves de molts estats europeus, i que la joventut -com ja deia la meua iaia- està tirada al dimoni, oblidem d’on venim.
Sí, venim del nord, venim del sud, per suposat, però sobre tot Venim d’un silenci antic i molt llarg com cantava el Raimon durant la transició. Venim d’un segle XX on l’analfabetisme campava pertot arreu fins ben entrades les dècades dels seixantes, setantes i vuitantes i on, els joves i no tant joves, no solament compraven pocs llibres sinó que, el que és pitjor, encara en llegíem menys. Avui en dia, efectivament, l’índex de lectors en general encara és per plorar, però no tant si contrastem les dades amb un passat ben recent...
Més que com a lector o com a professor, l’èxit de Harry Potter m’ha vingut bé, fins i tot, com a pare, ja que he pogut visionar totes les pel•lícules de la sèrie amb l’excusa de la paternitat responsable i allò de la complicitat intergeneracional.
