La Via Làctia només té dos braços, i no quatre... És el darrer descobriment científic que ve a demostrar com els humans ens trobem, encara, en la Prehistòria del coneixement. Ho acabe de llegir a La Vanguardia.
Davant l'univers infinit, els éssers humans som, únicament, els principals éssers vius que habiten un minúscul planeta del Sistema Solar que, per cert, ara compta amb una planeta menys, donat que Plutó no acabava de donar la talla i, recentment, va descendir de categoria...
D'on venim? On anem? Són les dues claus de l'existència humana i la recerca de dues respostes satisfactòries és, al cap i a la fi, el que li dona sentit a la vida. De tota manera, els animals racionals que habitem la Terra fa molt pocs anys que sabem llegir i escriure, potser en fa uns pocs més que pensem, però encara avui en dia molts fan la vida de l'orangutà, com diu l'amic Vicent: menjar, beure, fotre i procrear.
Aquests descobriments científics ens venen a demostrar que en ple segle XXI només podem ser conscients del que sabem, és a dir, d'una infinitèssima part de la Geografia Universal, de la Història, de la Flora, de la Fauna... Els especialistes són precisament això: coneixedors d'eixa mínima part del saber que hi és al nostre abast.
Vivim a un món massa competitiu, agressiu i maniqueïsta. Per què polèmiques entre ciència i religió quan són, precisament, com dues mitges taronges, és a dir, com un matrimoni clàssic en ple exercici de la dialèctica. Sap la ciència com es va crear el món? El Big Bang? La gran explossió? I com es va crear la matèria que va acabar explossionant? On no arriba la ciència, la religió té metàfores, paràboles i històries curioses que, com la ciència, també parlen dels humans com a éssers racionals...
No som ningú: ni tu, ni jo, ni vosaltres, ni els pretenciosos, ni els prepotents, ni els poderosos, ni els dictadors, ni els demócrates... La vida és efímera i trascendent: Carpe Diem?
