SEGONA VOLTA FUTBOLÍSTICA

Després d'una irregular primera volta, el Vila-real Club de Futbol afronta aquesta vesprada l'inici de la segona davant un rocós Osasuna, és a dir, un equip en inferioritat tècnica però amb molta superioritat física, com ve sent habitual darrerament, perquè sembla que tots els equips de Primera corren més, entrenen més i vigilen la part física molt més que el nostre malabarista Vila-real.

El futbol modern, l'actual, el que allà on va triomfa -si la pilota vol entrar- és un futbol integral, és a dir tàctic, físic, ràpid, tècnic, de possessió del baló, de pressió al contrari quan se perd, etc. i, sobre tot, d'escola, de conjunt, de col·lectivitat sobre la individualitat... aquesta és, precisament, la distància que separa el Barça de la resta d'equips. El Vila-real, evidentment, no pot competir, ara per ara, ni amb el Barça, ni amb el Real Madrid, però els aficcionts ens conformaríem -al llarg d'aquesta Segona Volta que comença- en observar damunt la gespa una mica més d'intensitat, de lluita, de velocitat i de coordinació en el joc que, per moments, s'ha perdut per moltes causes i molt complexes d'analitzar.

Ahir, sense anar més lluny, després de la immerescuda derrota del Vila-real B (que va dominar el Llevant tot el partit, jugant amb inferioritat numèrica: quin equipàs el Vila-real B!!!) digueren a Punt 2 que Eguren tornava cap a la Vila, després d'haver estat rebutjat per la Lazio de Roma, cosa que avui s'ha desmentit per part de Fernando Roig... però la marxa de Fuentes, de Jonatan Pereira, l'intent de col·locar Marco Ruben al Wigan anglés (una altra operació frustrada), indiquen que dins del vestidor i del club estan canviant moltes coses. També diuen les males llengües que al Vila-real li se deuen molts diners per part d'entitats públiques i privades (algun club que fitxa molt i paga poc!) i, finalment, que, tal vegada, s'ha passat del Despotisme Il·lustrat de Don Manuel Pellegrini i Ripamonti (no confondre amb dictadura pura i dura) al Parlamentarisme nòrdic de Valverde, més difícil d'entendre per part d'uns jugadors que mai han rebut classes d'Educació per a la Ciutadania.

Al capdavall, la manca d'un planter compensat, la baixa forma d'alguns jugadors, la lenta adaptació -com és normal- dels nous fixatges i, per suposat, la difícil papereta d'un entrenador nou (Valverde) que ha de bregar amb un equip confeccionat a imatge i semblança del míster anterior, han provocat una situació que, como dije resién se ha de revertir en la cancha, partit a partit poniendo toda la carne en el asador i -com diria Godín- con el aposho de l'afisión...
===================================================

5.0: EL DESPERTAR DE LA BÈSTIA GROGA?

Mentre José Luis Oltra, tècnic del Tenerife, comentava hores abans del partit d'avui que el Vila-real C.F. era com un monstre futbolístic que seguia dormit però que podia despertar en qualsevol moment... potser per curar-se en salut; els aficionats acudíem al camp amb la mosca darrere l'orella pel vist, millor dit, pel no vist fins ara...

De tota manera, hi ha gent molt pessimista que parla de lluitar per salvar la categoria, pels precedents d'equips amb millor planter que l'actual del Vila-real (Betis l'any passat, Saragossa fa dos anys, Atlètic de Madrid, Celta, etc.) i altres qüestions que comporta el pessimisme. Evidentment, aquesta victòria no ens ha de fer llançar les campanes al vol, ni molts menys, sinó ser realistes i convéncer els jugadors que hi ha molts equips pitjors que aquest limitat Vila-real... i dic limitat perquè, bàsicament, es tracta del mateix equip de fa quatre i cinc temporades, a més de les baixes fonamentals d'ara mateix (Cazorla, Senna, Ibagaza) que ens han fet perdre el centre del camp i el famós, en el passat, futbol de toc.

Però, per fi, el Vila-real s’ha trobat a sí mateix davant el Tenerife, endosant-li una maneta de cinc en, a penes, sis minuts: tot el que no s’havia marcat des de l’inici de Lliga ha arribat de la mà d’un esplèndid Llorente que, tot sol, s’ha fabricat dos gols (el primer de la vesprada a la primera part i el 4-0 tot guanyant l’espatlla a un defensa i per velocitat al porter), d’un elegant Pirés (gràcies a una passada magistral de Rossi), d’un mà a mà de Rossi tot sol davant el porter que, aquesta vegada, no perdona i celebra amb ràbia i, per últim, un gol de Cani com a premi al seu treball constant al centre del camp.

A l’altra/l'oltra serà! -haurà pensat el tècnic de l’equip de les illes (ex de Castelló i Llevant), avui desafortunades, ja que Tenerife avui ha estat seguro de gol... Molt haurà de treballar, per salvar la categoria, un equip que, pràcticament, presenta el mateix planter que la temporada anterior a Segona. I aquesta, precisament, ha de ser la tranquil•litat d’un nerviós Vila-real fins la segona part d’avui quan ha arribat la Valeriana en forma de 2-0, després de perdonar l’imperdonable a la primera part, i això que el baló ha estat quasi completament del Tenerife durant els primers 45 minuts.



A poc a poc, la falta de treball a la porteria groga ha serenat un nerviós Diego López, Marcano va agafant minuts i assentant-se, davant l’absència d’un desconegut Gonzalo (el millor central d’Europa abans de la darrera lessió) i la seguretat que li dona la companyia d’un magnífic Godín, d’un treballador incansable com és Javi Venta, a més de Crackdevila (l’amo de la banda esquerra). Primera part per oblidar, un centre del camp horrorós i, en canvi, a partir del 2-0 la seguretat d’Eguren i l’atreviment de Bruno (l’estàvem esperant feia mesos!), ben assessorat per Cani i Pirés, portaren els balons endavant perquè un inèdit Llorente començara a sumar de dos i Giusseppe Rossi tornara, per moments, a recordar-nos al bambino de l’àrea de temporades anteriors...



Això era una bèstia groga, un drac alat dormit dins d'uns submarí que anava rovellant-se per moments, que, de sobte, saltà sobre la gespa d'un gelat Madrigal per emergir des de les profunditats de la taula classificatòria cap a aigües més tranquil·les on el comandant, Ernesto Valverde, pot agafar aire i, el que és més important, el timó de la nau: s'ha de reforçar el centre de la defensa i el centre del camp, s'ha de seguir corrent i treballant per afinar la punteria de cara a la porta contrària (sempre no serà Tots Sants!), però hi ha un excel·lent Vila-real B que, de moment, pot reforçar l'equip davant compromisos reials copers i, per què no?, saltar al camp en competicions europees. Més endavant, però, sempre ens quedarà el mercat d'hivern.
................................................................................