Quan érem menuts i els nostres iaios ens ensenyaven a cantar el Tirorí, la lletra contenia algunes paraules misteriores com ara casca -casca?-, de la mateixa manera que els Reis -ens explicaven- van portar-li tres coses al Nen Jesús: or, encens i ... què? Mirra? Què és això de la mirra? El Diccionari Català-Valencià-Balear ens diu el següent:
MIRRA f.
Goma-resina aromàtica, de color gris fosc i groguenc, de gust amargant i pungent, segregada per la planta Balsamodendron Rataf, i de la qual s'obté un perfum molt fi; cast. mirra. Los tres reys... offeriren al Fill de Déu encens e aur e mirra, a significar que ell era Déu e home e que murria per salvar l'umanal linatge, Llull Doctr. Puer. 47, 3. Mirra aytal la conexença que sia ben clara e ben vermella e guarda que no y sia mesclada goma aràbicha, e si u uols prouar posa-te'n al cap de la lengua: si és mirra amargarà, e si és goma afarrar-s'a, Conex. spic. 25. Portant mixtura feta de mirrha e àloes, Gerson Passió, c. 13. Lo ull macat y calculós se guareix ab coliri de encens, mirra, farina de amidó y mel fina, Agustí Secr. 180. Volen perfum de flors y mirra, Costa Poes. 68. a) fig., com a símbol de penitència o sacrifici. Mirra portam de nostra vida amarga, Passi cobles 151.
Fon.: mírə (Barc., Mall.); míra (Val.).
Etim.: pres del llatí myrrha (gr. μύῤῥα), mat. sign.
Ara fa un parell d'anys, per desfer l'enigma casquer als nostres conciutadans, els tres regidors del BLOC d'aleshores ens documentàrem per fer, amb la casca i la il·lustració de Pasqual Arnal, una postal tradicional per felicitar els nadals, tot recorrent al Diccionari Català-Valencià-Balear:
CASCA
Espècie de coca circular foradada en el centre, feta de pasta ensucrada i untada d'ou (Morella, Cast., Vila-real, Val., Llíria, Gandia, Mall., Men.); cast. casca. Fer casques, crespells, bescuyt blanch, Mostassaf 16. Publicaren lo pragó privant los bascuiters que no poguesan fer corbasas, cascas, cocas, buñolls, doc. a. 1759 (BSAL, xxi, 357). Fon.: káska (val.); káskə (Inca, Ciutadella).
Més endavant, també vaig trobar més informació a Vilapèdia, però, en definitiva, la casca no és un tortell de reis sinó, sobretot, és un dolç semblant a un tortell, és a dir, la casca seria la manera tradicional de fer el tortell de Reis a Vila-real, com a moltes d'altres ciutats i comarques valencianes on, a poc a poc, s'ha anat perdent la tradició per la comoditat que suposa comprar-lo a la sucreria del cantó. El dolç o casca tradicional de Vila-real era fet de massapà o pasta d'ametlla i, malgrat les variades formes que podia assolir, quasi sempre es feia en forma de serp enroscada, com el peix que es mossega la cua, i decorada amb dolços variats de carbassat, xocolata, etc.
Aquesta nit, com quan érem xiquets, tornarem a demanar casques i avellanes als tres Reis d'Orient:
Tirorí, tirorí,
senyor rei, jo estic ací,
palla i garrofes tot per al seu rossí,
casques i avellanes tot per a mi.
.....................................................................................................................................
