Plou sobre mullat a Vila-real quan me dispose a enllestir aquest escrit.
De moment les pluges han respectat la comarca de La Plana, cosa que no poden dir a l'Horta de València on, entre d'altres, s'ha inundat el Palau de les Arts construït al llit natural del Túria, ni a les comarques de la Marina Alta després dels epidsodis de pànic a Beniarbeig (on s'ha desplomat un pont), El Verger (no "El Vergel" com ha dit algun locutor mesetari d'aquest que no saben dir Sabadell) o a Calp, zona inundable de per vida degut, oficialment, al llac situat per sota del nivell del mar, però -segons la saviesa de la vox populi- a causa dels abusos urbanístics.
Vila-real té riscos localitzats, malgrat que el llit del Millars és una assegurança de vida, però també s'està construint a la babalà: sense anar més lluny, els llauradors més entesos del lloc sempre repeteixen, en arribar aquesta època que l'Hospital de La Plana (tal vegada, per fer-li la competència a la Ciutat de les Arts, les Ciències i les Maledicències que s'ha construït al llit natural del riu del Cap-i-casal) s'ha ubicat, precisament, en la confluència de tots els barrancs i barranquets del Terme.
Els poders públics, des del municipal fins l'estatal -sense oblidar la Diputació i la Diputació del General o Generalitat-, s'haurien de preocupar molt més de les infraestructures bàsiques, com ara el clavegueram, la neteja del llit dels barrancs o el control de l'urbanisme especulatiu... i de tots els assumptes que només els venen a la memòria, com Santa Bàrbara, quan trona...
Està molt bé, per exemple, que l'Ajuntament de Vila-real canvie tot el paviment del centre de la ciutat, fins i tot el que presentava un estat de conservació immillorable, però hi ha barris on les voreres brillen per la seua absència o no s'han endreçat mai i estan plenes de basses a la primera de canvi, barris on no se pot circular després de quatre gotes mal comptades i zones on l'olor a defecació per via fluvial -com ara la Sèquia- són aromes d'allò més tradicional en dies de pluja.
Vivim davant un possible canvi climàtic però, mentretant, cada tardor ens arriba la gota freda a totes les comarques de clima mediterrani des que els ilercavons, els contestants i els edetans habitaven el sud del riu d'Ibèria (Iberus, Ebre) o, el que és el mateix, la zona oriental de la península o Terra dels Conills (Hispània).
Haurem d'oblidar-nos dels envoltoris si els caramels que s'amaguen a dintre tenen un sabor agredolç: la política de façana, de rentar la cara als problemes, la cara de la galeria -mai de l'interior- per poder seguir afirmant que som els millors en tot, potser, donarà molts vots a curt termini però, a la llarga, el que dóna és una imatge tercermundista a la resta del món mundial.
De tota manera, a La Plana encara confiem en la dita de vell que diu allò de serà bona la tardor, amb pluges no escadusseres que al camp portaran saó omplint torrents i rieres...
