EDUCACIÓ, ESPORT I CACIQUISME

Avui comencen, en teoria, les vacances d'una part del professorat (Infantil i Primària) ja que a Secundària queden pendents els Claustres i les Desiderates per organitzar el curs 2008-09 i a la Universitat, no cal dir-ho, queden pendents proves i exàmens finals, per no parlar dels professors que comencen cursets de reciclatge, estan de Tribunal d'Oposicions (alguns nomenats a dit per Conselleria, una cosa insòlita i sospitosa) o, com és el cas d'una gran majoria, preparant materials per al curs vinent.

Tampoc caldria dir que la qualitat i la quantitat de professorat actual és un fet històric del que ens tindríem que alegrar tots els pares, així com el nombre d'universitaris que, degut a l'augment demogràfic, és major cada any. Fins ací la cara A (la guapa) de la moneda.

Avui també comença el "Pla Fracàs" (anomenat "Èxit" pel Conseller Alejandro Font de Mora, un vila-realenc que té que lidiar el tema educatiu des de l'autonomia més endeutada i paupèrrima de l'Estat) consistent en donar classes debades als alumnes suspesos...

Continua la falsa polèmica sobre "Educació per a la ciutadania" perquè els valencians defensors del castellà, com a Llengua comuna de l'Estat, volen marginar-lo com a llengua vehicular (i el valencià, clar que sí) a l'hora d'ensenyar als futurs conciutadans com és la societat valenciana (els britànics en quina llengua ensenyen aquestes coses als seus, en alemany?)...

El que s'han d'inventar per dissimular que fa molts anys (ara culpen l'actual conjuntura de crisi pels elevats preus dels carburants i la fallida immobiliària) que les arques de la Generalitat Valenciana són buides per a tot el que s'anomena política social (Educació, Sanitat, infrastructures viàries diverses, etc.). Les Universitats valencianes arrosseguen un gran deute perquè no poden pagar els proveïdors (la Generalitat els ha promés abonar-los els mils de milions que deu a base de cómodes terminis, és a dir, reconeix estar hipotecada)...

Els Instituts de Secundària í els centres públics de Primària i Infantil presenten greus mancances de places escolars i equipaments (1 ordinador per cada 15 alumnes, mentre a Extremadura n'hi ha un per cada dos) per disuadir els pares (pregunteu quants xiquets de Vila-real han d'anar a l'alta punta de poble si volen matricular-se a la pública) i derivar-los cap a l'ensenyament privat (l'autèntic beneficiari dels desgavells organitzatius dels darrers anys, molts anys)...

El professorat porta més de 15 anys amb augments salarials inferiors a l'I.P.C. (siga quin siga l'Índex de Preus al Consum, les pujades sempre són del 2%) i a Secundària fa 10 anys que no convoquen oposicions d'accés a Càtedres (un catedràtic és, oficialment, aquell professor que cobra un modest plus mensual per aquesta condició) per estalviar-se uns dinerets, de la mateixa manera que se's estalvien mantenint el professorat de Primària en els dos primers cursos de la E.S.O. (ja que cobren una mica menys que els de Secundària)...

En definitiva, totes les propostes van en la mateixa direcció: estalviem en Educació i Cultura que ja ho malbaratarem en festes, events esportius i mediàtics i, sobre tot, publicitat, molta publicitat (el pressupost, i el deute, de Canal 9 Ràdiotelevisió Valenciana és mot superior al de TV3, per exemple).

Els grans partits polítics, és a dir, els dos, malbaraten un fum de mils de milions, no solament subvencionant els canals públics de televisió i ràdio, sinò que, des de fa uns anys, també han aterrat als privats: allà on mana el PP, tot són VEOs, VEOs (El Mundo), A-3 i Populars Televisions (Tele Sets, etc.) i allà on mana el PSOE tots són presses (Prises = Localies = Quatros i les variants del nou canal de La Sexta)... i les places escolars, com les taronges a la tardor, penjant.

A nivell autonòmic mai han faltat diners per a Copes d'Amèrica (potser, ens estalvíem la propera, quina sort!), Fòrmules Uns, etc. però aquesta conjuntura autonòmica podríem traslladar-la, evidentment, a nivell estatal on, ja no caldria recordar-ho, Espanya és campiona d'Europa em futbol (cada jugador s'embolsarà uns 450.000 euros que paguem tots els contribuents), del món en bàsquet i un fum d'esports més i, amb diners públics, a banda de finançar superequips, equips i equipets de totes les categories, també hi ha figures de la talla de Nadal (tenis), Alonso (automobilisme), Pedrosa i Lorenzo (motociclisme), Contador (ciclisme)... és a dir, una primera potència esportiva mundial i un desastre a nivell educatiu, per no dir cultural.

Aquest sistema polític calcat del de la Restauració (Cánovas i Sagasta, Maura i Canalejas, Felipe i José Mari, Zapatero i Rajoy...) està ofegant les iniciatives polítiques, econòmiques i culturals que s'aparten de l'estricte bipartidisme tradicional de l'Espanya de botijo i pandereta.

L'educació torna a suspendre en juny i tornarà a suspendre en setembre, encara que algun il·luminat havia tingut la surrealista idea de fer exàmens al juliol (una altra iniciativa innovadora, original i barata, molt barata).

VACANCES ESCOLARS I D'ALTRES TÒPICS

Des del dissabte passat, algunes comunitats autònomes, com ara la madrilenya o la catalana, fan vacances escolars, és a dir, els centres educatius tanquen per uns dies. Els centres educatius valencians (llevat dels ubicats en ciutats falleres que celebren els tres dies de festa local) tancaran a partir del dimecres (Sant Josep) i, amb ells, també ho faran un munt d'activitats productives i de serveis perquè, si mirem les cues a les carreteres durant aquests dies, no tota la gent que es desplaça amunt i avall deuen ser professors de primària, secundària o universitaris... dic jo!

I ho dic, perquè sempre que venen vacances salta a la palestra el tema recurrent de les vacances del mestre (tòpic!), la feina del capellà (tòpic!) i el sou del ministre... Hi ha professors, com també hi ha molts alumnes, que solen fer moltes coses relacionades amb la feina durant les vacances. De capellans, pràcticament, no en queden. I de polítics, potser el sou del ministre no estiga gens malament, però, en canvi, també s'ha consolidat el tòpic de que tots els polítics estan molt ben pagats -des dels regidors als ministres- i, en canvi, això sempre queda desmentit quan arriben les eleccions municipals perquè, fins i tot els partits grans, tots tenen problemes a l'hora de fer les llistes i, sobre tot, per fitxar professionals disposats a renunciar a una bona feina, a un bon sou o, fins i tot, a compaginar-lo amb la dedicació política.

Un altre tòpic són les hores lectives: a l'Estat Espanyol és donen menys hores lectives que a cap altre lloc? Més bé al contrari. Només tres estats de la Unió Europea, com ara Holanda, Regne Unit o França tenen un horari lectiu més complet; a la resta hi ha un horari lectiu més reduït i, a més, menys jornades lectives al llarg del curs (ho podeu comprovar a la taula adjunta).

Per cert, del que parlen els docents aquests dies és de la vergonyosa actitud demostrada per la Generalitat Valenciana i, en concret, per la Conselleria d'Educació a l'afirmar que l'Educació per a la Ciutadania es donarà en anglés... quan tots sabem que ni els professors d'Anglés estan capacitats oficialment per impartir aquesta matèria ni, pel contrari, els professors de Filosofia o els de Ciències Socials tenim perquè dominar l'anglés. I per acabar d'embolicar la troca, ara resulta que els pares poden objectar... Llibertat abans que res, sí senyor!, però objectar a que l'alumnat conega els fonaments del sistema democràtic per una qüestió partidista és molt fort perquè, a més que tots no tenen el perquè ser del PP o del PSOE, s'està incitant els pares a incomplir una Llei per un motiu tant evident com la lluita bipartidista entre el PP valencià i el PSOE estatal.

Total: una burla als alumnes, al professorat, als contribuents, al marc legal que regula l'educació en general i, en definitiva, una mostra de la necessitat d'implantar aquesta assignatura entre la classe política, perquè alguns polítics han demostrat sobradament que ni tenen educació, ni els interessa una ciutadania responsable, plural, autònoma, que pense per sí mateixa, per aconseguir en un futur no molt llunyà que els nostres representants polítics estiguen abans pel consens que per la confrontació partidista, per la democràcia abans que pel partidisme i, sobre tot, per escoltar els ciutadans abans que escoltar al líder del seu propi partit... Anar en contra de la difussió pública de la cultura política i del coneixement del sistema democràtic, és anar en contra de la concòrdia, del pluralisme i, en definitiva, és atemptar contra l'esperit democràtic, el qual s'ha de basar sempre en l'interés general de les persones com a integrants d'una societat i, per tant, com a ciutadans educats que saben conviure en una societat on tots som diferents però tots hem de tenir igualdat d'oportunitats i de drets.

També es parla, i no es parla gens bé, de l'ocurrència del nostre genial Conseller d'Educació per a solucionar el problema del fracàs escolar: sense posar ni un sol euro, amb 12 dies i 36 hores declasses de repàs durant el mes de juliol, assumpte tancat!

El tema de l'educació té fàcil solució perquè és com el futbol, tots som entrenadors, sobre tot els polítics, però sense posar ni un euro no n'hi cap equip que guanye res... Serà aquesta polèmica una altra cortina de fum perquè oblidem els barracons i les promeses sense cumplir? Els xiquets vila-realencs, i valencians en general, fa massa anys que no van a classe, van als barracons o estructures provisionals: 900 en total hi ha escampats pel territori! És això qualitat educativa? Si torne a nàixer, en compte de passar-me la vida estudiant, igual me faig del PP, del PSOE o llogater d'aules prefabricades... tant se val!

Parlant (escrivint) seriosament, l'ensenyament està reclamant, des de fa moltes dècades, un PACTE ESTATAL I AUTONÒMIC per treure'l del debat polític i dels resultats electorals, amb menys polèmiques, menys lleis i, sobre tot, més inversions de tot tipus perquè de l'escola d'avui naix la societat del demà.