Vila-real és una ciutat on hi ha molts diners, poques persones i, pràcticament, res més. És veritat que tenim hospitalet, auditoriet, carreronets, voreretes, molt de fem pels carrers (és una ciutat molt bruta perquè els serveis públics de neteja no funcionen correctament), molts cotxes i poques places de pàrquing.
El cas de Roberto Fabián Ayala que va saltar ahir a l'actualitat i que tanta indignació causa entre els aficcionats del Vila-real Club de Fútbol (el nom del club encara és en castellà i, per tant, no representa a la ciutat, perquè democràticament fa més d'un any que hem recuperat el nom històric en Valencià que ens furtà Felip V el 1707) és una mostra més d'això: que ací només hi ha diners, un gran equip de futbol i poques persones (50.000 habitants no en són molts comparats amb els de les ciutats que tenen equips de futbol jugant per Europa). De tota manera, les poques persones que hi ha a Vila-real són gent emprenedora, treballadora, generosa, preparada, altruïsta i amb la que pots conviure de bon rotllo.
Oblideu-vos d'Ayala, perquè els problemes que donen els diners s'arreglen amb més diners. El Vila-real C.F. farà un equip d'allò més competitiu. Endavant Vila-real!!!
diumenge, 15 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
1 comentari:
Hola, Toni: Benvingut a la "blogosfera". Ja saps que no sóc molt "futbolero" però comprenc la dimensió que li ha donat aquesta circumstància al poble i m'agrada. Encara recorde dins de les meues pripecies esportives un comentari en Canàries d'uns nadadors de com era possible que uns portuguesos de Vila Real (amb R majuscula i sense guionet) parlaven en català. Poc a poc farem camí, Toni.
Publica un comentari a l'entrada