L'AUTONOMIA DEL BENESTAR...

Ja sabeu de sobra -si soleu escoltar els que més manen- que els valencians no solament som els millors en tot, sinó que també som al capdavant de la sanitat, de l'ensenyament, del transport públic, no diguem de les infraestructures crítiques i mítiques i dels esports fashions, com ara la Fòrmula 1 o els aquàtics... De tota manera, les dades més recents venen a confirmar que la Valenciana (la "comunitat sense nom") és la cinquena autonomia en inversions estatals... però, per la cua, naturalment (de fet, des que hi ha autonomies, sempre ha estat més o menys així).
També sabeu que l'anomenat Estat del Benestar es fonamenta en un doble pacte social (entre capital i mà d’obra) i polític (entre dretes i esquerres). Però ha estat Gösta Sping-Andersen, especialista europeu en aquesta temàtica, qui ha estudiat els diferents Estats del Benestar i n’ha trobat de diferents tipologies -segons quant i a què dediquen les inversions públiques- i en distingeix quatre models que són els següents:
1)El model universalista o social-demòcrata amb un protecció social elevada, igual per a tots independentment de les rendes, cobertura universal per a tots i en tots els àmbits (educació, sanitat...), impostos elevats, aconseguint en bona mesura la reducció de les desigualtats socials. Evidentment, és el model de Suècia i de les sueques del Nord.
2)El model liberal o individualista sota el principi de cobertura selectiva amb polítiques socials sectorials per acabar amb problemes específics, alt nivell de mercantilització (col·legis privats, sanitat privada, etc. ja que l’estat no arriba a tots els llocs). És el model del Regne Unit., dels que, per cert -alguns d’ells-, quan se jubilen venen a robar-nos els medicaments públics empadronant-se a la costa d’Alacant, fonamentalment.
3)I, per últim, “el nostre” o el que ens han endossat, és a dir, el model mediterrani amb un mercat de treball encara lent i poc flexible, amb nivells intermedis de mercantilització dels serveis públics i amb el predomini d’estructures clientel·lars (no sabem la intenció de l’expert: vol dir mafioses?) i economies submergides.
Com diu el meu amic Vicent, solucionar el pecat original del finançament estatal seria molt bo pels valencians però, de moment, ens conformaríem en que la meitat dels bars, tallers i establiments amb doble comptabilitat cotitzaren a la Hisenda pública la meitat del que guanyen.
Si voleu, de contratistes, regidors d'urbanisme, promotors immobiliaris i d'altra fauna depredadora dels bens comuns en parlem en una propera avinentesa.