Volia expressar al bloc, dilluns de matinada, l'alegria regnant a Vila-real el diumenge a la nit.
No ja pel 0-3 al València -que també, però sense faltar, perquè per a faltar ja hi són alguns covards que escriuen bajanades als fòrums amagadets sota l'anonimat d'un pseudònim- sinó pel joc seriós i la continuïtat d'èxits respecte a la temporada passada.
Volia expressar la continuïtat respecte a la temporada passada en el comportament d'alguns equips: a més dels enraxats en positiu com el Vila-real (amb les aportacions de la saba novella de Rossi o la renovada de "Paquirrín" Cazorla), la dels que passen de tot (Barça), la dels que guanyen malgrat tot (Real Madrid), la dels que perden com sempre (el Atlético) i la dels que ho protesten tot quan no els ixen els números...
També volia significar la novetat que suposa que els tres debutants en primera (Valladolid, Múrcia i Almeria), ascendits de segona, guanyen a la primera de canvi...
Però hi havia un jove xicot del Sevilla, de només 22 anys, que ens ha robat els pensaments i les sensacions de victòria i/o de fracàs, perquè tot és relatiu, començant pel futbol, quan el dolor arriba, abans d'hora, a la porta que no toca...
Finalment, se n'ha anat per la Puerta grande, com els toreros, envoltat d'intel·lectuals com Paco Umbral o d'actrius com l'Emma Penella, amb els mitjans de comunicació portant-lo als muscles.
Diumenge que ve l'homenatjarem al Madrigal, abans de mamprendre Casillas, però avui dimecres (ja!) és portada a tots els diaris esportius... Descanse en pau!
2 comentaris:
Benvolgut Toni : Gràcies pel teu comentari. Ja estic en el país, encara que no en el meu poble, que confie acudir al pròxim cap de setmana per a prendre cacauets i tramussos amb els meus amics.. Ja ampliarem la informació que necessites, però d'entrada clica la web (http://www.noruega.es). Podràs comprovar que el PIB per habitant en el segon del món (després de Luxemburg, amb el 25º lloc per a Espanya) amb un desenvolupament social impressionant (permís de maternitat de 52 setmanes, cobrant el 100 % del sou 42 setmanes) i un sentiment nacional excepcional (l'únic país del món que celebra la seua festa nacional, precisament el 17 de maig, fora de les seues fronteres). Dues “pegues”, Toni, el seu clima i la seua carestia de la vida. El millor, viatjar al juliol i començar a estalviar ja. Al juliol podràs veure normalment neu en les voreres de la carretera. Les zones privilegiades, la ciutat de Bergen i el fiord de Geiranger. T'adjunte enllaç sobre preus a Noruega (http://www.sepecam.jccm.es/eures/pdf/cuantocuestaNO.pdf). El millor mig de viatjar és, lògicament el turisme, amb un preu de la gasolina elevadíssim per a nosaltres i una velocitat màxima de 70 Km/hora !!. Anar amb autobús, en viatge organitzat és el més econòmic i pràctic, encara que encorsetat. El tren és bon mig per a anar a Bergen, però no voreja els fiords. El creuer és perfecte, però car. Quan consideres, m'informes i et traçarem el trajecte que fan els meus pacients noruecs entre Espanya i el seu país, si vas en turisme o quedem un cap de setmana en el poble per a xerrar.
Bones festes de la Mare de Déu de Gràcia !!.
Gràcies, Paco, i bones festes!
Publica un comentari a l'entrada