diumenge, 21 d’octubre del 2007
TERUEL EXISTEIX, LA PLANA DE CASTELLÓ TAMBÉ
No és la meua intenció recórrer al victimisme, però hi ha coses que clamen al cel i que em trauen de polleguera.
Un exemple: si us fixeu en la il·lustració d'aquest article (d'Ortifus -el Xipell de València- que li publica avui mateix el periòdic LEVANTE - El Mercantil Valenciano) recordant l'ascensió de l'arquebisbe Garcia Gascó a Cardenal, resulta que, potser, per l'autor Ortifus no ha existit mai un tal Cardenal Tarancón, natural de Borriana (un dels pobles valencians més importants!!!), precisament ara que comença, a partir de demà, un cicle de conferències (en l'any del centenari del naixement del cardenal valencià més important del segle XX) on participaran oradors de gran prestigi polític, intel·lectual i acadèmic des de visions ideològiques diferents, per estar a l'altura del personatge històric que va fomentar la reconcicilació i el pluralisme al temps de la Transició.
Que vinc a dir amb tot açò? Doncs, una perogrullada i una evidència que ja la sabeu tots: els valencians -començant pels de la capital- vivim d'espatlles uns amb altres, instal·lats en un fals encara que, còmode?, provincianisme... i així ens va!
D'Almenara cap avall, la terra se'ls trague -diuen per Castelló. Castellón no existe i Alicante està muy lejos -diuen pel Cap-i-casal, en castellà, naturalment. I per Alacant, continuen cridant contra Canal 9... i això que tenen tota una delegació (de l'empresa audiovisual localista CANAL 9 de València Cap-i-Casal) amb uns edificis i unes infraestructures que, amb la meitat, mai han somniat, ni somniaran, els soferts treballadors de Castelló.
A nivell estatal passa el mateix o pitjor encara: hi ha diaris més madrilenys que mesetaris, on el tema Catalunya és recurrent: de todo tienen la culpa los catalanes!-diuen dia sí i dia també. L'altre dia, sense anar més lluny, llegint La Tronera, una xicoteta columna d'opinió al diari "EL MUNDO - Castellón al Día" del gran intel·lectual i escriptor andalús Antonio Gala me va sorprende moltíssim que, després d'argumentar, breument, que a Barcelona i a Catalunya en general sempre s'ha parlat castellà i català i que sempre serà així, més o menys (opinió que compartisc), una frase lapidària: tiempo hubo en què los catalanes dejaron de hablar su lengua autòctona... És a dir, ni els intel·lectuals de Castella comprenen que els catalans, com el valencians o els mallorquins hem heretat una llengua diferent a la castellana perquè, ininterrompudament, de Jaume I fins avui s'ha anat traspassant de pares a fills, malgrat les prohibicions polítiques a nivell oficial o que mai s'havia ensenyat a les escoles... I encara van dient per ahí que vam començar a parlar valencià a partir de 1975, per art de màgia i després de la mort de Franco.
I ja que hem citat alguns periòdics, me'n vaig a comprar-me "EL PAIS" que avui estrena edició i és un periòdic que, a banda de tenir el defecte de la majoria (des de Madrid estan acostumats a explicar-nos que és Espanya i no admeten cap explicació plurinacional perifèrica), està prou ben fet i, a més, ara es permeten el luxe de criticar fins i tot Zapatero (com canvien els temps, pensarà Felipe!). Jo acabe criticant Maria Teresa Fernández de la Vega, una senyora de Madrid que mai ha exercit de valenciana (malgrat els seus orígens), i que ara es postula com la subtituta de Pla el Caigut (un home de la terra, malgrat els seus innombrables defectes). El PSOE (més que el PSPV que no s'hi troba enlloc) ens té acostumats a personatges que mai han exercit ni exerciran de valencians (però és una moda que li va molt bé al PP de València).
Com diuen a Terol, Teruel también existe, però els valencians i sobre tot els ciutadans de les comarques de Castelló haurem de fer campanyes semblants per anar eliminant, progressivament, el provincianisme i la incultura capitalina (de capital... provincial, autonòmica o estatal, tant se val!). Ja sabem que a Madrid hi ha un equip que va de blanc, i a València també, però des d'ací hem de dir que a Vila-real n'hi ha uns que van de groc i que guanyen o perden contra qualsevol (guanyen al Barça i al València, perden amb el Madrid) i que la comarca de La Plana està plena d'històries i personatges il·lustres que s'han de tenir en compte més a sovint.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
4 comentaris:
www.panoramio.com/user/883056
Ànims Toni, et seguim !! Llegeix atentament les teues opinions i t'estimule per a seguir produint un material que amb el temps adquirirà un valor incalculable. Si no tens comentaris, no faces cas, segueix la teua línia i com l'equip, només quan no ho tinguem, ho estranyarem. Fins a sempre !!
ye toni comte va? per k no as parlat en la radio? som omar i pascual de eslida de la clase 3esoD
Salutacions als alumnes Omar i Pasqual: m'alegra que em seguiu però, com encara sou joves, m'alegraria més encara que visiteu el meu bloc de Ciències Socials (teniu l'enllaç a mà esquerra). També agrair el seguiment de l'amic Paco Montañés a qui anime a seguir amb el seu magnífic bloc (és interessant saber el que fan els vila-realencs pel món). I a Carlos dir-li que no puc obrir el seu bloc i, per tant, no acabe d'entendre el que em vol dir.
Una abraçada a tos quatre.
Publica un comentari a l'entrada