L'àrbitre era navarrés, Undiano Mallenco, un senyor parcial i casolà -com els que ens solen tocar en Lliga als equips no mediàtics- que pitant penals inexistents i fent ulls grossos a l'agressivitat antireglamentària, per no dir violència, de l'Atlètic de Madrid no va aconseguir fer honor al seu cognom (Undiano ve de "undir" sense hac?)per enfonsar al Vila-real Club de Futbol que ahir va demostrar qualitat (la del lesionat Rossi en el 2-1 i la de Nihat en el definitiu 3-4) i, també, collons -per què no escriure-ho: els del turc, Nihat, al tercer gol i els de tot l'equip, sense oblidar el del també lesionat Fuentes que va saber fer la remuntada-.
Açò de queixar-se dels àrbitres està molt lleig, però sol ser l'excusa dels que perden, com ara Bernd Schuster, i més quan no n'hi ha més arguments. L'àrbitre del Saragossa - Vila-real també va ser parcial i casolà, però el Vila-real va estar mediocre a la vora de l'Ebre, no va ser el de l'equació d'ahir: Q + C = V (Qualitat més Collons = Victòria). El futbol no és, només l'actitud, perquè sense qualitat no n'hi ha res però, a la vegada, la qualitat s'ha de demostrar amb velocitat, actitud i generositat col·lectiva en l'esforç (encara que sona a perogrullada). Ahir al Calderón van haver molts despistes defensius, per part dels dos equips, però va ser un partit dels que fan afició sobre tot, pel resultat final.
Recorde un 4-4 contra el Barça al Madrigal on un ex-blaugrana, com ara jo mateix, vaig eixir fent-li vudú al bo de Víctor Muñoz perquè, a partir d'aquell dia, malgrat l'emoció del partit, vaig deixar de confiar amb ell com a entrenador: d'un 3-0 favorable al Vila-real vam passar a un empat... i això és imperdonable per a un equip de primera malgrat la qualitat del contrari. Ahir va ser molt diferent, perquè la remuntada va anar al nostre favor. Per mi, un dels millors partits del Vila-real fora de casa, des que som a Primera, malgrat alguns desgavells defensius (però l'Atlètic també jugava... no tant com la propaganda que li fan totes les televisions locals de Madrid... TV1, TV2, A3, Cuatro, Tele5, Sexta, Canal+... però és un equip que pot salvar la categoria, tranquil·lament i, fins i tot, aspirar a llocs UEFA).
Respecte al comentari de Schuster (preguntant amb ironia d'on era l'àrbitre català de l'encontre, després de la derrota del Real Madrid a Sevilla), només dir que, precisament, a la Lliga Espanyola d'àrbitres de primera només n'hi ha 1 àrbitre català (Álvarez Izquierdo), 2 valencians (Ayza Gámez i Lizondo Cortés), 3 madrilenys i molts, moltíssims, castellans... que esperem continuen enganyant-se, però sense mala fe... Des de la tele tot se veu diferent, és veritat, però, tal vegada, des de la banqueta dels entrenadors no se veu mai quasi res, ni les patades, ni les colzades, ni les actuacions arbitrals...
El Vila-real, com sempre, només s'ha merescut quatre línies al Teletext de la Primera i uns poquets minutets (per no dir segonets) a Canal 9/Televisió Valenciana de València Capital, però tots sabem que el dia que Raul González o David Villa facen un gol paregut al primer de Rossi o al darrer de Nihat, igual veiem la repetició tres milions de vegades per totes les teles locals de Madrid i València.
El Madrid és a tir de pedra, només cal esperar un altre ábritre català, és a dir, que els de blanc tornen a jugar igual de malament que en Sevilla i el Vila-real, amb aquesta humiltat i aquesta actitud demostrada ahir, endavant. Enhorabona Vila-real i enhorabona a tots els aficionats groguets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada