dijous, 29 de novembre del 2007
ADÉU ROMAN RIQUELME, ADÉU
Gica Craioveanu, Anderson i Roman Riquelme són, al meu parer, els cracks que han marcat les diferències i els salts de qualitat futbolística de l'equip de Vila-real. Palermo és un cas a banda, però tots li reconeixem els mèrits per haver situat Vila-real (la ciutat d'un equip amb nom en castellà, Villarreal) dins del GPS mundial.
El cas de Roman, però, és i serà per molt temps el més polèmic: va entrar per la porta gran de Vila-real, procedent del Barça, i se'n va per la porta falsa.
Dins del camp era un geni, un jugador de dibuixos animats segons Valdano... de dibuixos animats quan tenia la possessió del baló -afegiríem molts aficcionats grocs. El Vila-real amb ell, però amb 10 més sobre el camp -no cal oblidar-ho-, va arribar a Semifinals de la Champions i va aconseguir el tercer lloc de la Lliga de les Estreles sent superat, només, pels totpoderosos Madrid i Barça.
Riquelme és un mag del baló però, al jugar de mitjapunta o centrecampista, n'hi ha de molt millors que ell a nivell mundial, ja que quan la possessió del baló és del contrari quasi sempre se'n fa el desentés i, tal vegada per això, no ha triomfat a Europa. De tota manera, ha estat un luxe per a l'equip de futbol de la ciutat de Vila-real fins que, com a mariner del Mar del Plata, va voler ser patró on sempre n'hi ha hagut només un...
Ara, diuen, se'n va o ja se n'ha anat, com se'n van anar altres que també ens han ajudat a créixer. Molts aficionats pensem que sense el concurs de Reina, de Sorín, Gonzalo Rodríguez (que esperem torne per Nadal, com el bon torró) i de molts altres, a més de Riquelme, no hauríem arribat on hem arribat fins ara.
A l'equip de futbol de Vila-real sempre n'hi ha hagut misteris. Potser, com en el cas de Sorín (amb un rendiment extraordinari), mai sabrem del tot que ha passat amb Riquelme... Però mentre el club continue creixent, es poden permetre el luxe de no explicar-nos res als seguidors i abonats perquè tampoc cap aficionat ens atrevirem a preguntar.
Des del segons ascens a primera no s'ha parat de batre récords: Copa Intertoto, Semifinals d'UEFA, tercer lloc a la Lliga, Baló d'Or per a Forlán, Semifinals de Champions i... potser l'any passat no va estar un èxit superior a l'any anterior, però mai s'havia aconseguit entrar directament en UEFA. Ara mateix, el Villarreal Club de Fútbol (per a quan prendren exemple dels equips que juguen en camps municipals portant el nom oficial de la seua ciutat, per a quan Vila-real Futbol Club?), ja sense Topo Giggio, és segon en Lliga, continua viu en UEFA i pot fer història en la Copa del Rei.
Juan Román, que bueno que viniste i, como dije recién, me da bronca, però... quina llàstima però adéu, m'acomiade de vos i me'n vaig. Adeú Román Riquelme, adéu!
De tota manera, com també diuen que no podrà participar al Mundial de Clubs, mai direm blat fins tenir-lo al sac i ben lligat: toquem fusta!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada