EL MEU COSÍ MIL·LEURISTA

No en sabia res d'ell des de feia anys, però des que va saltar a la fama el primo de Rajoy -i tothom va posar-se a parlar dels seus cosins propis- va venir-me a la memòria el seu record.

Efectivament, jo també tinc un cosí que, per fi, he pogut veure aquest matí després de molts anys sense contar-nos les penes. Sobretot les seues, és clar, perquè si voleu saber les de l'autor del bloc sempre hi ha llocs millors per explicar-les...

Ara té una trentena d'anys, viu amb els pares i, des que acabà la llicenciatura, no ha aconseguit mai una feina seriosa. Res de contractes fixos, res de contractes fem/basura, sempre treballant sense que el donen d'alta a l'empresa... Però ara és més feliç que mai, ja que, malgrat tot, li han promés que començarà l'any com a mil·leurista!

Jo li he dit, naturalment, que no em sembla cap xollo, ja que el dia de demà, com que el seu treball no consta enlloc, igual no cobra mai una pensió de jubilació i li passa com a moltes dones grans de Vila-real que, fartes d'anar al magatzem a treballar la taronja durant els anys joves, ara no cobren cap tipus de pensió perquè -durant aquells temps del franquisme- no les donaven d'alta.

Igual, igual que ara -m'ha contestat ell. Per a que després ens diguen que la vivenda està cara... Però si no veiem un euro, com anem a independitzar-nos la meua xicota i jo? M'he quedat entre cara de pòquer i d'alegria: ei, no sabia que tenies núvia, tio, enhorabona...

Enhorabona? Tu no saps que no hi ha al poble, ni al món, una feina per la meua xicota? Però supose que si que sabràs que l'estat espanyol, a banda de seguir encapçalant el lideratge de l'atur, i el que és més greu per mi, l'atur jove d'Europa als darrers 25 anys, té el dubtós honor de ser l'estat on la taxa d'activitat de les dones és la més baixa de la Unió Europea, encara al 2007.

Bé cosí, però et torne a repetir el mateix que al maig -i que conste que no vull saber si vas votar o no-, és a dir, que mentre els joves seguiu queixant-vos pels cantons, no aneu a votar i no us impliqueu en moviments socials i polítics, seguiran passant de vosaltres com de la ... completa la paraula -vaig afegir, potser, massa pudorosament. Ara, implicar-se no vol dir anar a demanar-li feina al primer regidor que te trobes pel carrer...

Mireu el vells: van tots a votar, en fila índia, i cada dia -malgrat tot- van aconseguint més coses... encara que Vila-real, com en quasi tot, segueix sent l'excepció que confirma la regla (falten centres en condicions per a l'atenció de les persones grans, una mancança que anirà a més els propers anys). De tota manera, els joves ho teniu més difícil perquè no sou tan fàcils de comprar, malgrat tot, perquè unes entrades per al futbol i quatre paelles són tècniques i tàctiques chavistes o putinistes que ja no donen resultat ni a Veneçuela... tal vegada, encara a Rússia?

Els joves europeus -dels estats amb els que volen comparar-se els nostres polítics, sobretot els autonòmics que parlen, encara, del Levante Felís- tenen beques per estudiar, ajuts per al lloguer (ací, amb les Rebaixes Electorals diuen que n'hi haurà per a la compra de V.P.O. que a Vila-real no sabem on son) i una fiscalitat que grava l'especulació i prima la transparència en els contractes de treball, per no parlar dels salaris mil·leuristes... com a molt!