MIQUEL PERIS (als 20 anys de la mort del poeta)

Arribem a final d'any amb els millors desitjos i propòsits per al 2008, però també amb el record dels que se n'han anat amb el 2007... Tal dia com avui, un 31 de desembre, d'ara fa vint anys (1987), vaig assistir al multitudinari soterrar d'un Fill Predilecte de Castelló de la Plana que havia contribuït a la difussió de la nostra llengua amb els seus versos i els seus parlaments, sempre des de la fidelitat a les Normes de Castelló. Havíem coincidit a les serenates en honor de la Mare de Déu del Lledó i a diferents vetllades literàries. Tenia bonhumor, també de vegades dèries de poeta vell i bohemi, però sempre em semblaven simpàtiques les seues excentricitats, potser perquè admirava la seua falicitat versolària i creadora de paraules, conceptes i complicitats arrelades amb el seu entorn vital i geogràfic.

El 1994, l'Associació Cultural La Barraca del Grau de Castelló va instaurar Els premis literaris de la mar en honor a Miquel Peris i Segarra (el primer guanyador va estar el vila-realenc Francesc Mezquita) on, des d'aleshores, he tingut l'honor de formar part del Jurat amb Juan Torrent (de l'organització), Miguel Ángel Mulet (regidor de Cultura), Vicent Doménech (actual Inspector en Cap), Lluís Meseguer (l'acadèmic d'Herbés), així com els malaguanyats Francisco Pascual (periodista) i Manel Garcia Grau (escriptor natural de Benicarló i animador del premi Gourmet de poesia jove que, després del seu traspàs, ara porta el seu nom) que, darrerament, han estat substituïts per altres amants de les lletres i de la poesia de Miquel Peris.

Al llarg d'aquests anys li he dedicat alguns articles al poeta del Grau: el primer, si no recorde malament, a la Revista EXÁGONO a principis del 1988, només morir-se, i l'altre fou més endavant quan al 1995, sota el pseudònim d'Arnau de Pinella, vaig encetar una secció literària a la revista POBLE que, al llarg dels anys, esdevindria una publicació autónoma -amb pròleg de Vicent Usó i Mezquita- sota el títol Els poetes de la terra. A continuació, en record del mestre Miquel Peris i Segarra us adjunte l'article que vaig dedicar-li al 1995 al múmero 1 de la Revista POBLE (el teniu al davall d'aquests rodolins vegetals, monorrims i il·lustrats per Pere Rambla).

................................................................................................................................
Era una calorosa vesprada de setembre, la darrera en que vàrem poder escoltar Miquel recitant. L'havia portat Manuel Villarreal des de Castelló a una Taula poètica organitzada pels Lluïsos. Jo el vaig acompanyar, escales avall, en acabar l'actuació, fent de segon bastó d'un home que havia perdut vitalitat física, encara que mantenia l'esperit intel·lectual intacte: Per què escrius poesia? -em va dir-. Tens l'eina de la paraula, pots enquimerar-te en assolir la poesia nua, però encara ets massa jove: dedicat primer a viure poèticament que ja tindràs temps d'escriure! A l'arribar a la planta baixa trobàrem els amics Baptista Carceller i Vicent Fausto que, com jo mateix, també venien de fer de Jurat d'un certamen literari d'Almenara.

La conversa es va allargar més enllà de l'hora de sopar, Miquel Peris parlava i parlava, per a ser mestre, en primer lloc s'ha de ser poeta... els deixebles escoltàvem el mestre. Uns anys després assistírem al seu soterrar un 31 de desembre de 1987.

Miquel Peris i Segarra fou el continuador de l'obra de Bernat Artola i Tomàs, antologada per Lluís Messeguer. Poeta tardà, la seua dedicació literària no comença fins bens entrats els anys seixanta... tal vegada, per això aconsellava tothom no tindre presses per entrar al difícil món literari.

La seua relació amb Vila-real, on guanyà tres taronges d'or al Certamen Literari del desaparegut Ateneu Ortells, començà als anys seixanta pel seu destí de mestre a La Huerta (l'actual col·legi Gimeno Baron). Fou el mantenidor a les festes de 1971 i en el seu llibre Homenatges -a banda d'un a Jaume I, del que publiquem un petit fragment- també dedica alguns poemes a conciutadans il·lustres com ara Francesc Tàrrega o Llorens Poy.

La poètica de Miquel Peris, enregistrada sobretot a la seua "Obra Completa 1965-1980" editada per la Societat Castellonenca de Cultura, "Cartes i Sonets" (editat per la Diputació en 1983) i "Vivencias de mi andadura" (editat en novembre de 1987, uns dies abans del seu traspàs, en la col·lecció "ALCAP"), resta a l'espera d'un estudi seriós i una crítica literària objectiva per enlairar-la fins el lloc que li pertoca. Miquel Peris va nàixer a Castelló de la Plana el 5 d'octubre de 1917 i va morir el darrer dia de l'any de 1987. El 1984 fou nomenat Fill Predilecte per l'Ajuntament de Castelló i en 1986 "Soci d'Honor d'Acció Cultural del País Valencià", així com "Valencià de l'Any" per la Fundació Huguet.

Així com a València es reivindica la figura de Jaume I el 9 d'octubre, a Castelló de la Plana es fa a la Magdalena i a Vila-real en febrer: no he pogut esbrinar mai la causa d'aquest fenomen, a banda de les raons històriques particulars de cada ciutat, però la veritat és que el 9 d'octubre encara significa, per molts, una festa laboral més.


HOMENATGE AL NOSTRE REI JAUME I ( fragment )

Dos llargs pams més alt que un home,
trempat i ros jovenàs
des de l'Aragó somnia
en solcar la blava mar...

I Olocau i Castellfort,
Peníscola i d'altres guanys,
-ja conquerides les Illes-,
són junyits sense fer sang.
Jou que no juny, que s'allibera,
perquè sap que encadenat
l'home d'ací no pot viure
si manca la llibertat.

Rei sabut i amb molt de seny
no deixà de cavalcar
per donar-nos una terra
que el treball més ha enlairat.
De gomfaró, quatre barres
vermelles sobre camp groc
des del Rosselló a Morella,
des de Castelló a Alacant...