EL CIRC I EL PLURALISME

Fins ara, els apolítics, indecisos, abstencionistes i votablanquistes s'han dedicat a contemplar el món, però, realment, del que es tracta, ni més ni menys, és de millorar-lo.

Tots sabem que la campanya és un circ bipartidista per fer vissible, només, dues Espanyes, dues formes d'entendre la vida, quan tots sabem que l'escenari polític no és en blanc o en negre, perquè al davant hi ha un paisatge a tot color, plural, plurinacional, plurilingüístic...

Més que un o dos debats maniqueïstes, necessitem que l'espectre polític s'òbriga de bat a bat, que s'escolte la veu de tots els racons i territoris, que puguem veure la TV3, Euskal Telebista o la Televisió de les Illes Balears... Que el debat bipartidista entre Rajoy i Zapatero no siga comentat a Canal 9 pels mateixos de sempre, per gent amb ulleres blaves que no veuen més enllà del Miquelet sota l'ombra de les Torres Picasso de Madrid...

Necessitem que el Senat siga, vertaderament, una cambra territorial on s'expresse la veu de totes les autonomies d'un estat plural amb electors conservadors, progressistes, nacionalistes (mesetaris o perifèrics), etc. que tenen visions i solucions diferents per afrontar els problemes que presenta la realitat local, autonòmica i estatal davant un món global sense fronteres...

Un Senat i un Congrés dels Diputats on cada representant del poble s'expresse en la llengua del poble, perquè l'Estat Espanyol encara se pot permetre pagar tres sous de traductors del gallec, de l'euskera o del català al castellà, perquè ja n'hi ha prou d'imposar el castellà al Parlament bicameral (Congrés i Senat) i de destinar funcionaris a les autonomies perifèriques amb l'encàrrec de demanar als indígenes: Por favor, hábleme en castellano que acabo de llegar al destino, quan els Estatuts d'Autonomia dels territoris bilingües declaren la cooficialitat de les dues llengúes.

Ja n'hi ha prou d'amagar la realitat plurinacional i plurilingüística, amb l'excusa de que España se rompe, en un estat on els partits majoritaris, encara, es posen nerviosos cada vegada que es parla de balances fiscals i de transparència...

I si algú parla de canviar la Llei Electoral perquè aquesta siga més ajustada als vots que rep cada partit, efectivament, posem-nos. Si un partit majoritari, digueu-li Y (de Rajoy) o digueu-li Z (de Zapatero) trau a nivell estatal 10 milions de vots i li corresponen uns 160 diputats, per què a un partit nacionalista perifèric (digueu-li C de català o de Convergència) amb un milió de vots no li'n poden correspondre mai 16?

És més. Per què un partit com Ciutadans, que no arriba a Catalunya, ni molt menys, al 5 per cent del vots, té tanta cobertura mediàtica des de TV3 fins els canals privats estatals i un partit com el BLOC (que individualment sempre ha estat fregant el 5%, encara que a València el PPSOE mai ha volgut deixar la barrera autonòmica en el 3% com a Catalunya) a penes ix a Canal 9? És això por, manipulació, abús de poder? Hi ha coses que no tenen substantius ni adjectius per definir-les...

De tota manera, tots sabem que, malgrat el circ i el pa que es mengen els polítics i els fans del bipartidisme durant la campanya, a partir del 10 de març tampoc no canviaran massa les coses: la crisi de la construcció seguirà un parell d'anys, els preus dels cereals i la llet seguiran en alça mentre la P.A.C. de la Unió Europea no desbloquege les actuals quotes a la producció, al País Valencià seguirem estalviant aigua amb el reg per degoteig i en tindrem de sobra per seguir construïnt camps de golf i apartametns... i la gent del PP i del PSOE seguiran sentint-se còmodes parlant en castellà al carrer, als mitjans de comunicació, al Congrés, al Senat, etc. Però, per suposat, faltaria més: sempre tindran un detall per festes, tot cridant allò de Madalena, festa plena, Vítol! o un Visca Sant Paqual, patró de Vila-real!.

A Vila-real ciutat, però, els resultats electorals, tal vegada, no canviaran massa les coses, sobretot de portes endins de Ca la Vila. Què, per què dic açò? Que no us han contat què va passar a l'últim plenari municipal? Doncs, el de sempre.

El món a l'inrevés. Els que manen a Vila-real continuen igual de nerviosos que el primer dia i, en comptes de ser feliços per la seua pírrica i inesperada victòria a les Eleccions Municipals del 2007, continuen criticant a l'oposició i donant canya a destra i sinistra. L'oposició, com és normal, pregunta sobre tot allò del que, en principi, l'equip de govern hauria d'informar i que -potser per inèrcia del final de l'anterior legislatura (on quasi mai s'informava de res)- continua amagant com si tot foren secrets del sumari. Aleshores, el Plenari és un autèntic circ perquè l'oposició pregunta i l'equip de govern critica, mentre les càmeres de televisió ho enregistren tot pensant en els vila-realencs, cada dia més nombrosos, que mai se'ls perden televistats i en diferit...

Fins i tot els de La Sexta s'han mostrat interessats: Sé lo que dijiste en el último pleno (encara que alguns, pel que sembla, no han volgut assabentar-se mai del que, realment, va dir l'autor d'aquest blog la nit del recompte electoral i, per tant, s'equivoquen reiteradament -quin cansament!- en esmentar tantes vegades la bitxa austríaca... però, en democràcia, com vaig dir aquella nit, tots tenim dret a equivocar-nos).