Als temps de Jaume I (1208-1276) política i jerarquia eclesiàstica eren una mateixa cosa (per celebrar la data del 800 aniversari del natalici del nostre rei fundador, us esperem a la conferència de VICENT GARCÍA EDO a les 19,30 h. al Casal Jaume I). Als temps del franquisme (1936-1975), també (no oblideu les monedes on resava -mai millor dit- Caudillo por la gracia de Dios).
Ara vivim en democràcia. Tots tenim amics de dretes, d'esquerres, agnòstics, que van a missa o que passen de tot... La política i la religió no tenen res a vore amb la crispació i, a més, no s'entenen sense els missatges de pau i concòrdia.
Tots coneixem gent que mira la política des de lluny, altres que la veuen com un ofici i una forma de menjar i, sobre tot, gent que confón la militància i el partidisme amb la política o l'eixir a les processons amb el fet religiós... Però la crispació només és perceptible als mitjans de comunicació i a les rodes de premsa de certs polítics exagerats o certs bisbes que són partidaris de dir misses de cara a la paret i del retorn de nacional-catolicismo...
La política no són els polítics, ni molts menys els partits... La política és una ferramenta necessària, i quasi mai suficient, per organitzar la societat i pal·liar les mancances i necessitats bàsiques del territori i dels seus habitants.
La religió no són els bisbes, ni els capellans, ni molt menys els edificis religiosos, sinó tot un conjunt de creences teòriques i experiències pràctiques per tractar d'explicar-nos tot allò més trascendent on no arriba la ciència, ni la política, ni alguns bisbes...
La política està en mans d'humans, la religió també, aleshores no és gens estrany que uns i altres s'equivoquen contínuament... com ens equivoquem, cadascun de nosaltres, en qualsevol activitat quotidiana... Tots coneixem gent de dretes que en altres temps més hipòcrites que els actuals, potser, portaven les filles a abortar a Londres, homes que viuen amb homes que voten al PP, al PSOE o al BLOC, dones que viuen amb dones, etc. i no per això són més conservadors o progressites, més religiosos o més descreguts...
La política (i els polítics) i la religió (i els religiosos) han de col·laborar a la concòrdia i al progrés dels pobles i no tractar de manipular la ciutadania d'una forma dirigista, com si s'adreçaren sempre a un públic infantil, és a dir, com si a cada moment necessitàrem els consells del polític, o del religiós de torn, que sempre solen oblidar-se que no tots tenim la mateixa forma de pensar, de vore les coses i, molt menys, d'actuar... el problema és que sempre usen un llenguatge específic que no s'entén fora de la militància i, fins i tot, del fanatisme. Perquè l'Església ha de ser plural i els partits polítics que no saben recollir certes sensibilitats acaben trencant-se (recordeu UCD)...
En democràcia les lleis han de ser iguals per a tots i, a l'estat espanyol, no podem tenir unes lleis molt diferents a les que hi ha a la resta de la Unió Europea on la separació Església - Estat és un fet consumat des de molt abans que l'inoblidable Cardenal Tarancón deixara tancat el tema.
4 comentaris:
En la carrera frenètica per aconseguir el titular més impactant, els mitjans de comunicació tenen molta culpa de la crispació social que hem de suportar.
Li fan mal a la democràcia quan posen tants bastonets a les rodes de la convivència pacífica, creant polèmiques inexistents o magnificant autèntiques favades.
Alguns bisbes gestionen l'Església com una societat anònima del món empresarial i donen la imatge de preocupar-se més del finançament (que sempre és important) que del funcionament (tot no no val i molt menys en una institució mil·lenària amb moltes llums, però també amb moltes ombres)... Ara, els mitjans de comunicació en general també juguem al mateix: servir al poder (o contrapoder) i fabricar titulars cridaners per vendre!
Aprofite la il.lustració per desitjar-li feliç aniversari a Jaume I. He vist un trosset del documental de C9 i me n'he adonat que Jaume I era mut perquè entre totes les coses que ens va legar, la seua llengua -curiosament-no ho va ser. Una altra vegada la televisió pública valenciana pixant fora de test.
Dimarts passat, llegia a l'institut en un dels diaris que Camps en regala (no recorde si a Las Provincias o a La Razón) una cosa semblant: Jaume I era mut!!!
Només cal llegir el "Llibre dels Feyts" o els Furs de 1238... en quina llengua estaven redactats? En la mateixa que empraven a Tortosa, Lleida o Girona... una altra cosa és el nom: digueu-li valencià, català o cataval... sempre és la mateixa llengua...
És una vergonya que (en el passat la UCD i Lerma i Saplana) encara Camps subvencione el secessionisme lingüístic amb diners públics per tal de comprar vots i voluntats... Una altra cosa és que Lladró i cia., i d'altres empresaris alèrgics a Catalunya, tracten d'eliminar el valencià fomentant el fanatisme dels ignorants...
I així portem des del 1978, amb la mateixa cançoneta analfabeta!
Publica un comentari a l'entrada