Per fi, encarem la recta final de la setmana dels eufemismes. Un eufemisme és, segons tots els diccionaris haguts i per haver, una figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau i inofensiva en lloc d'una de dura, indelicada, desplaent, etc. Efectivament, l'ús i abús del discurs políticament correcte...
El dillus se parlava de la gran victòria electoral del PP en territori valencià: eufemisme per tapar la derrota de Rajoy al Congrés dels Diputats.
I com ha estat una setmana d'avaluacions al nostre institut, el dimarts vaig reparar de l'ús d'aquest tipus de llenguatge entre els docents per tal d'evitar expressions com ara aquest alumne és més burro que tacó, més xulo que cagalló o més malfeiner que xop... La psicóloga del centre, arribat el cas, quan es tracta d'alumnes que, a banda de no fer res, només aspiren a complir els setze anys (final de l'E.S.O. o ensenyament secundari obligatori) sempre propossa una adaptació curricular significativa abans de derivar l'alumne cap al mercat laboral...
A Vila-real, però, no solament seria desitjable rebaixar la tensió (eufemisme per no dir la mala llet) als plenaris, sinó, fins i tot, l'ús d'aquesta classe d'expressions que, pel vist fins ara, sembla que no s'acaben de dominar des de la tribuna política. El dimarts, una regidora famosa per la seua lluita personal contra la sintaxi (eufemisme per no dir que cada dia que passa s'expressa més malament) explicava que l'Ajuntament de la ciutat, per tal de combatre el desenvolupament sostenible (se suposa que per fomentar-lo), potenciarà el transport públic incitant els conciutadans a desplaçar-se a peu (és a dir, que no invertiran ni un euro). També des de la Ca la Vila, en comptes de reconéixer que no s'ha construït cap ni una VPO (vivenda de protecció oficial o de preu taxat), es va afirmar que, fins ara, no hi havia demanda (els vila-realencs som rothschild-realencs...).
Avui, però, la prensa recollia el desig del gran Eduardo Zaplana de ser diputat ras... un home com ell, mestre de l'eufemisme i la boutade, desinteressat, altruïsta, sempre preocupat per l'interés general, clar en el discurs i, sobre tot, gens amant de la ironia... Qui l'ha vist començar la carrera amb un cotxet de segona mà? I qui el veu ara? ...Pobret, condemnat a percebre un modest sou de diputat a canvi de la dificultosa missió de prémer un botó de tant en tant, gràcies a la comprensió dels seus companys de partit que han decidit donar-li permís perquè puga dedicar-se a la filantropia i els seus negocis benèfics...
Ahir però, tancava, de moment, la col·leció eufemística el dimitit president del València, Juan Soler, que només lamentava l'enveja d'altra gent cap al primer equip de la Comunitat Valenciana... Fernando Roig, des de Vila-real, no ha volgut entrar en polèmiques i només ha manifestat que a Vila-real no s'aspira a encapçalar llocs autonòmics sinó a fer del Villarreal C.F. un dels millors equips de futbol de la Lliga (números canten).
4 comentaris:
Toni, després del rebombori de les eleccions, la lliçó del Cardenal Tarancón – Pedro Laín Entralgo ( per cert, interessants opinions del seu deixeble, el catedràtic López Piñero, sobre l'actual ministre de sanitat), eufemismes i altres trencaclosques, si vols relaxar-te i plantejar-te les vacances estivals a Noruega, t'informe que des de meitat de febrer hi ha una nova companyia aèria de baix cost que vola de València a Oslo-Ryggen i D'Oslo a Bergen (on comencen el fiords) a uns preus molt interessants. Polsa : ( http://www.norwegian.no/ )L'inconvenient és l'estada, extremadament cara, però realment d'aprofita el temps. I per als nacionalistes, és un exemple de país que estima la seua terra i la seua cultura i de menys de cinc milions d'habitants ... encara que per a equiparar-nos a ells hauríem de buscar un jaciment petrolífer al voltant de les Columbretes.
Nosaltres estarem la segona meitat d'agost. Un plaer sérá saludar-vos allí.
Estimat toni, un dia parlarem dels eufemismes, dels eufemismes de debò, un tema que a mi m'agrada especialment. Per cert, Pacomont, salutacions i besades. Has arribat a coneixer un personatge que 'Benvivia' a Oslo, anomenat Norberto Jorge, natural de Sant Vicent del Raspeig (on tenia un restaurant anomenat "La Moñica") i maridat amb una ciudatana noruega? La seua mare, si tot va com cal, deu d'ésser actualmnet la cuinera oficial del despatx de Sant Pere (i d' Odín) al Cel.
Un eufemisme es tractar de "senyor" a un veritable gàngster, d'eixos que gasten pelucos que costen tant com una hipoteca. I no ho dic pel president del Vila-real CF, evidentment...En Fernando és, afortunadament, d'una altra pasta.
Benvolgut Josep Pasqual, no tinc el plaer de conèixer a tal personatge. Treballe preferentment per a companyies d'assegurances escandinaves però el la comarca de la Marina Baixa d'Alacant i els meus desplaçaments a Oslo són per motius de viatges de vacances i una mica de treball. Deixe pendent la salutació, si ocasionalment procedeix. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada