dilluns, 24 de març de 2008

... I L'EIX MEDITERRANI?


Quasi trenta anys després de l'aprovació de la Constitució Espanyola (1978) i després d'uns quants canvis al Govern Central (no solament de presidents i ministres, sinó també de partits: UCD, PSOE, PP, PSOE), Madrid i València continuen contemplant la Meseta, mirant cap a l'interior i reivindicant noves glòries per a Espanya i oblidant, sistemàticament, l'Eix Mediterrani (d'Almeria a Girona).

Som al 2008 i, curiosament, l'àrea més congestionada pel trànsit de tot tipus i de tot l'Estat, no compta ni amb AVE per a passatgers, ni amb trens de mercaderies moderns (d'ample europeu i capacitat de càrrega actualitzada als temps que corren) que pal·lien l'actual saturació de camions en carretera (d'Almeria fins Girona, sobre tot, i en direcció a França), ni amb unes autovies gratuïtes amb un nombre de carrils proporcionals a la dènsitat del major trànsit de tot l'Estat... Són coses evidents que es poden comprovar aquests dies d'anades i tornades.

Recentment s'han celebrat Eleccions Generals i els nostres conciutadans han demostrat la seua conformitat amb aquest estat de coses, si ens atenem als resultats: els partits més votats han estat, novament, els que venen tenint responsabilitats de govern des del 1982 fins al dia d'avui. I, especialment, en territori valencià: els únics polítics valencians que poden parlar d'aquestes coses a Madrid són, precisament, els diputats del PP i els del PSOE (per les tres circumscripcions).

Ací no preocupa gens, per exemple, amb qui pactarà Zapatero, ni si continuarà o no Rajoy... A d'altres autonomies, en canvi, potser per tenir una representació més variada, ja comencen a especular sobre la possible influència dels bascos en perjudici dels catalans...

Per exemple, en aquest article d'opinió d'Enric Juliana, a La Vanguardia d'avui dilluns, que m'ha semblat molt interessant perquè, en definitiva, diu que va a consumar-se la marginació total de l'Eix Mediterrani com a cordó umbilical de l'Estat (també de la costa mediterrània) amb Europa:

… Y antes de que cante el gallo, el PNV venderá a los catalanes

El Partido Nacionalista Vasco quiere pactar con el PSOE, porque las alianzas con Madrid les han ido bien a los vascos, al menos desde el final de la tercera guerra carlista. Franco fue la excepción - Franco les humilló después de haber pactado los gudaris su rendición a las tropas italianas en el puerto de Santoña-, y por ello existe ETA. Al PNV incluso le fue bien con Aznar, con el Aznar templado del año 2000, cuando Arzalluz e Ibarretxe le despedían en el aeropuerto de Sondika con un cariñoso “vuelve cuando quieras, presidente”.

Y José Luis Rodríguez Zapatero arde en deseos de pactar con los vascos, lo cual es mucho decir tratándose de un hombre gélido; políticamente gélido, se entiende. Por tres motivos: por el expectante deseo de mantener abierta la rendición pactada de ETA; por la imperativa necesidad de asegurarse una legislatura tranquila, y por el morboso afán de quitarse a los catalanes de encima. Los catalanes sólo sirven para votar contra el PP, todo lo demás que viene de Barcelona son molestias, piensan algunos en el complejo de la Moncloa; en la intimidad, por supuesto.

El PNV, que, al estilo británico, no tiene amigos, sólo tiene intereses, va en camino de vender al catalanismo. Pero no por un plato de lentejas. El banquete será bastante más copioso.

Lo hará sin abandonar el discurso soberanista, que irá moldeando y adaptando a las circunstancias, con esa astucia tan propia de los vascos. Con la astucia del juego del mus, auténtica matriz psicológica del alma vasco-española.
Si el lector quiere seguir tan apasionante proceso sin devaneos metafísicos, preste atención en los próximos meses a los siguientes puntos:
1) La fusión de las cajas de ahorro vascas. PNV y PSOE ya han pactado la presidencia de Caja Vital (Álava), pieza clave de la operación.
2) El blindaje del cupo - el privilegio fiscal vasco (y navarro)-, mientras las demás autonomías comienzan a despellejarse entre sí por la revisión del sistema de financiación.
3) La aceleración de las obras del AVE (la Y griega vasca), que establecerá la primera conexión por alta velocidad ferroviaria entre España y Francia: el corredor Algeciras-Sevilla-Madrid-San Sebastián-Hendaya-Burdeos-París.

El plato no es de lentejas y será servido antes de que en Navidad cante el gallo.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes