dimecres, 30 d’abril de 2008

ALERTA, QUE VE EL 2 DE MAIG!



Que no us enganyen, que ve el 2 de maig, el segon centenari de quan Espanya se trencava de veres... I se trencava, precisament, allò que els Borbons -Felip V en concret- havien intentar acoblar i unificar por el justo derecho de conquista, a partir del 1707, és a dir, només cent anys abans...

La història d'Espanya és, com quasi totes, prou lamentable. Començant per l'inici de l'imperi-negoci castellà a Amèrica (fins la segona meitat del segle XVIII, els ports de l'antiga Corona d'Aragó tingueren vetat el comerç ultramarí) que consolidà, tal vegada, una forma d'entendre la vida. Després vingué la imposició de les Lleis de Castella a tot el territori en nom d'una uniformitat que mai s'ha aconseguit, perquè tant bascos com navarresos aconseguiren el reconeixement dels Furs propis (que encara reconeix la Constitució actual per allò del concert econòmic) mentre recolzaven Felip V a carregar-se els nostres.

L'única data on, potser, quasi tots els ciutadans de l'estat caminaren de la mà fou, precisament, a partir del 2 de maig de 1808 (si ens oblidem dels afrancesats) perquè un enemic extern aconsellava allò de junts i revoltats... Però, una vegada el francès retorna a París, la Història del segle XIX i la del XX, és, ni més ni menys, que una guerra civil contínua amb motins, pronunciaments i intents de cops d'estat per part de tothom: conservadors, liberals, carlins, republicans, feixistes, revolucionaris d'esquerra... Si s'hagués de celebrar un dia de la Nación Española (¿?) aquest hauria de ser, necessàriament, el 2 de maig o, com a molt, el 6 de desembre, però mai el 12 d'octubre instituít per un dictador...

Ara fa 27 anys, només, que no n'hi ha cap intent de cop d'Estat i, a més, Espanya pertany a la Unió Europea i aquesta classe de coses estarien molt mal vistes des de Brussel·les... És per això que, malgrat la crisi conjuntural de l'ús i'abús de l'atovó i la hipoteca immobiliària, podem afirmar que qualsevol temps passat no ha estat mai millor. I això que, malgrat la democràcia consolidada, comptem amb una esquerra funambulista i una dreta que no sap cap on pegar...

Espanya mai se trenca, però n'ha tingut moltes ocasions.

3 comentaris:

Pasqual Broch ha dit...

Gràcies Toni, em pensava que en lloc d'ésser un Turdus Philomelos era un Rara Avis. Per fi algú altre diu ben clar i fort que els furs bascos i navarresos van ser un premi del Borbó pel paper d'aquells a la guerra de successió. Laus Deo.

TONI PITARCH ha dit...

Mossén Benet Traver i molts altres cronistes expliquen com van entrar a matadegolla a Vila-real les tropes del Comte de las Torres, amb bascos, navarresos, castellans, belgues i francesos, entre d'altres...

Paco Montañés ha dit...

Bon dia, Toni. Sempre interessants les teues aportacions. I seguirem .. Com sabem : "De ponent, ni vent ni gent". Salutacions.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes