dissabte, 3 de maig de 2008

LES FESTES I L'ART DE L'ORATÒRIA



Des del triomf del parlamentarisme liberal, la destresa en la comunicació lingüística ha estat considerada com una de les principals habilitats a l'hora de garantir el futur dels nostres representants polítics.

De tota manera, als darrers anys l'oratòria ha abandonat els formalismes i l’eloqüència grandiloqüent per donar pas a les tècniques basades en l’originalitat de la conversa encara que, cada vegada, hi ha més oradors/lectors, és a dir, se llig, no se predica, ni se declama...

No és fàcil parlar en públic i molts menys en actes protocolaris, com ara la proclamació de la Reina de les Festes on la gent en general i, sobretot, els amics i familiars de les Dames d’Honor, solen estar més pendents, com és normal, de l’estètica i la imatge externa de les xiquetes o dels factors emocionals individuals que no dels sentiments col•lectius que pot despertar el discurs d’un mantenidor vingut de fora...

La presentació de la Reina de les Festes de Vila-real, Assun Alamillo Costa, i les Dames de la seua Cort d’Honor va tenir lloc la nit de dimecres (30 d'abril) en el marc d’un auditori, de gom a gom, amb un escenari decorat amb molt de gust, uns presentadors vila-realencs reconeguts al món televisiu (Blanca Benlloch i Abel Campos) i un ritme molt dinàmic, donada la nombrosa representació de reines i dames de les ciutats de la comarca, incloent la representació de Vila-real al 2007 o la gran quantitat d’institucions públiques i privades, locals i d’altres àmbits més llunyans, que se sumaren a l’acte amb el seu corresponent present floral, ornamental o artístic.

Tot va transcórrer d’allò més bé. Fins i tot el mantenidor de l’acte, l’honorable senyor En Manuel Cervera Taulet, conseller de Sanitat, es va esforçar en plantejar un discurs agradable, fent oberts els fonemes valencians que calia, aconseguint-ho en nombroses ocasions fins que, de sobte, l’auditori de Vila-real es va veure envaït de polps, mariscos, arrossos negres, all-i-pebres, infants... Estava a punt de començar el Festival de Teatre al Carrer.

En definitiva, una nit molt agradable on l’audiència va gaudir, sobre tot, de les excel•lents tapes servides a la carpa del Restaurant de l’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia fins esgotar existències. L’any que ve, sense acritud, esperem un mantenidor de casa: Vicent Pitarch, Rosanna Cantavella, Adolf Piquer, Ferran Carbó, Enric Portalés, ... Jo sempre reivindique els amics, però a Vila-real hi ha un fum d’oradors galàctics de talla internacional.

Visca la gastronomia... i l’oratòria!

3 comentaris:

Pasqual Broch ha dit...

Jo he escrit un bon grapat de discursos i mai no he aconseguit que el mantenidor de torn emfatitzara ni en una sola cosa de les que jo ben li havia marcat. No val a dir noms, però sí puc nombrar, la Cambra de Comerç, Qualicer, presentacions de cotxes nous o de productes ceràmics, "exàmens orals" per obtenir algún premi de la Generalitat o del Ministeri d'Indústria... Un "negre" novençà pot perdre cinc quilos d'una sentada, escoltant com el seu discurs, tan ben treballat i mil vegades revisat, es converteix en una succesió de ehems! Amb la veterania arriba la maduresa: saps que ningú no se l'escolta, aquell paio del micro.
(Fa un munt d'anys vaig dinar mà a mà amb el "negre" d'en Romano Prodi, i entre les mil anècdotes que varem intercanviar destaque aquesta: Stefano, que així li deien, havia començat a llegir més de 20 vegades "Il pendolo di Foucault"... I no hi havia manera. Li vaig recomanar el "Orlando furioso" de Ludovico Ariosto, ja que ell tenia l'oportunitat de disfrutar d'eixa meravella del renaixement en la seua pròpia llengua. I de bon segur que va treure un munt de cites pels discursos del professore Prodi.)

TONI PITARCH ha dit...

El problema, aquesta vegada (pel vist i escoltat), ha estat que no han trobat cap negre (del poble) que li passara una mísera xulla amb quatre tòpics ben exposats...
I el pobre home s'ha perdut en generalitzacions que no quadraven ni amb la idiosincràcia gastronòmica, ni històrica de la nostra Vila

Pasqual Broch ha dit...

Doncs sí que és esfèricament inútil (com a mantenidor) aquest exemplar. Toni Albalat va guanyar el Ciutat de Vila-real de Poesia amb quatre preguntes sobre el poble que em va fer un diumenge que estavem de guàrdia al periòdic. Va escriure el text entre les 15:00 i les 19:00 (hora de començar la feina els diumenges) i a la matinada varem dissenyar la maquetació amb el mateix programa del períòdic i...Premio!!! (Tinc la foto d'eixa vesprada. La voràs.)

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes