divendres, 23 de maig de 2008

CRISI DEL PP O DE LA POLÍTICA AMB MAJÚSCULES?


Aquest migdia, justament, no hem posat el televisor a casa a l'hora de dinar. Ha estat una setmana molt carregada de feina i calia parlar d'assumptes domèstics. Però, heus ací, que gràcies al 3/24 (un canal de la Generalitat de Catalunya que, encara, podem veure a les comarques de Castelló per la TDT) m'acabe d'assabentar de la que li han muntat els madrilenys a Mariano Rajoy...

La crisi dels partits polítics, en democràcia, mai és una bona notícia, ni té perquè agradar a cap demòcrata. Ni m'agrada la crisi d'Esquerra Unida al País Valencià que, de rebot, tracta d'esquitxar el BLOC, ni m'agrada la crisi del PSPV (¿?) -vull dir el PSOE de València-, ni, per suposat, m'agraden aquests numerets que s'estan muntant per part dels populars. I el problema sempre ve pel mateix: pels resultats electorals i per l'histerisme que provoca la derrota en tots aquells que han fet de la política no un mitjà per millorar col·lectivament, sinó una manera com una altra de guanyar-se el pa.

El Bloc Nacionalista Valencià és un partit menut, però som la tercera força municipal valenciana, encara que, és veritat, hem tret mals resultats als darrers comicis electorals. A nivell municipal, per raons internes de cada poble o ciutat; a nivell autonòmic es va aconseguir l'objectiu dels dos diputats (potser a costa de certa pèrdua a nivell municipal) i a nivell estatal, es fracassa sempre, potser, per manca d'un projecte que abaste aquest àmbit i també, tal vegada, perquè d'entrada sempre s'ha considerat inabastable...

Però, malgrat tot açò, al si del Bloc Nacionalista Valencià s'està vivint un moment d'unitat i catarsi, perquè, tal vegada, no patim els tics autoritaris dels partits grans i, a més, com no comptem amb cap tipus de pessebres (tant de moda al PP i al PSOE), la majoria d'afiliats provenen del món laboral i/o universitari, però pocs de l'atur. Sense anar més lluny, aquesta setmana hem elegit Enric Nomdedéu, per unanimitat, com a president de la coordinadora Intercomarcal del Nord del País Valencià i, a nivell local, hem celebrat l'Assemblea d'afiliats i simpatitzants del col·lectiu del BLOC de Vila-real on cadascú ha dit la seua, sense faltar, perquè entre tots aconseguim, de bellnou, il·lusionar el nostre electorat (que el tenim!).

Respecte a la lamentable guerra civil del PP, vista des de fora, tots pensem que es veia venir:

-El PP mai s'ha caracteritzat per una excessiva democràcia interna, ni per ser un partit manifestacioner: ara els seus militants fan manifestació per qualsevol cosa (quant els ha ensenyat la Guerra d'Iraq!) i, a més, li demanen a Rajoy el que ni Fraga, ni Aznar varen fer...

-El PP tampoc s'ha caracteritzat per una excessiva democràcia externa i, tal vegada, s'ha acostumat, almenys al País Valencià, a escoltar sempre la Voz de Su Amo que són ells mateixos i per això es dediquen a censurar emissores (TV3 a Alacant, a emetre coses lamentables i de poquíssima audiència a Canal9-TV, a fer fugir el professorat amb propostes surrealistes com la de treballar debades a l'estiu o, el que és pitjor, fer classes en Anglés perquè sí, etc.).

-Aznar va nomenar Rajoy digitalment, a dit.

-Els caps de llista municipals (almenys a les comarques de Castelló) sempre tenen el vist-i-plau dels de dalt i, per suposat, tots els següents del llistat, és a dir, mai han fet POLÍTICA DE BAIX CAP A DALT, sinó tot el contrari (el Cap o proposa, o disposa, però amb tot el món es posa...).

-Rajoy no va tenir prou autoritat per convidar Zaplana i Acebes a fer mutis fòrum, quatre anys enrera (després de la gran representació del famós 11-M), i va enrocar-se en fer política de dreta dura, per no dir extrema (pregunteu a Pimentel o Piqué).

-Finalment, a l'estat espanyol també hi ha seguidors de Le Pen que, fins ara, no sé a qui hauran votat (hi ha partits, oficialment, d'extrema dreta, però sense cap tipus de resultats electorals), mentre el PP aconseguia l'hegemonia des del centre-dreta fins la dreta més extrema.

-Ara, potser, hi ha tres partits: el de Maria, el d'Esperança i el d'Alberto: falta saber quin és el de Mariano... (per cert, el d'Eduardo tots sabíem que era el Partit Europeu... de l'euro!).

Total, que mentre la política i el partidisme continue a mans dels chupasueldos (així ho cridaven aquest matí els militants concentrats davant la seu del PP i d'aquestos, al PP i al PSOE, n'hi ha molts), continuarà el bipartidisme per un tub (qui va dir crisi?), els partits menuts seguirem sense créixer i els grans, com sempre, es dedicaran a controlar, a formar part de consells d'administració públics i privats (caixes d'estalvi, banca, multinacionals de tot tipus, canals de televisió i comunicació en general, etc.), a tirar de visa-or pública i, com deia el meu avi en un castellà postís, El ca hecho el mundo que lo cuide!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai, eixos líders que s'aferren al silló i no pots arrancar-los ni amb aigua calenta!! "Cuando las barbas de tu vecino veas pelar..."

TONI PITARCH ha dit...

Com diu un amic meu, hi ha massa "mort de fam" posat en política... I jo diria que hi ha massa que usa o aspira a usar la política com a plataforma professional quan, segons la meua opinió personal (i, si voleu, transferible), el prestigi professional i social hauria de ser el primer pas per entrar en política... però (contradicions de la vida) la política està molt mal remunerada per als bons professionals.

Pasqual Broch ha dit...

Mira el cas de l'alcalde de Tírig, l'inefable Avel·lí Roca (la meua dona va ser regidora amb ell)que sempre havia guanyat amb el doble de vots que el PP. A les locals l'han fotut fora, de tan re-fartets com estaven d'ell, i a les generals el PSOE ha tornat a doblar el PP.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes