Ni la premsa centralista (de Madrid), ni la localista (de Madrid o de València), ni l'Espanyol de Barcelona, ni el principal enemic d'anit, l'oratge (només van caure quatre gotes mal comptades durant la primera part), van poder amb una Vila-real Club de Futbol que segueix fent història des d'aquell històric ascens a la Primera Divisió del 24 de maig de 1998: 10 anys ens contemplen!
Anit al Madrigal, una festa de Champions: sí, senyor! I no solament futbolística: graderia de gom de gom, afició amb ganes d'animar i passar-ho bé, jugadors treballant per la victòria en un esforç quasi final, un Espanyol que no s'assembla en res al de la primera volta (un golàs de Venta i un altre de Pirés, els dos a la primera part, van deixar liquidat el matx) i, al final, l'Himne del Vila-real corejat per tothom, el We are the champions que ens posava, altra vegada, la carn de gallina, el retorn dels jugadors al camp com autèntiques estrelles de Hollywood, dels tècnics, del president... uns breus parlaments i un piromusical de luxe, de l'escola de Cavaller...
I aquesta nit, visita als patrons, volta d'honor dels campions per les principals avingudes de la ciutat, nit de xulla a la plaça del Llaurador, castell de focs i concert d'Hombres G. La festa continua: Sant Pasqual, que no ens faça mal!
1 comentari:
Mi más sincera enhorabuena, para ti y para Alfredo, por los 10 años del Himno del Villarreal C.F.
Endavant!
Publica un comentari a l'entrada