GENEROSITAT FISCAL

Tots sabem com les gasten certs polítics i/o determinats mitjans de comunicació. Hi ha qui posa ciris als sants i, al mateix temps, als dimonis, però no solament amb intencions bipartidistes i, fins i tot, maniqueïstes, sinó perquè el seu objectiu principal, sempre, és guanyar diners.

Potser no us descobriré cap Amèrica si us expose, a nivell estatal, el cas dels editors de La Razón i de l'AVUI o, a nivell més comarcal de Castelló, el cas de Mediterráneo, editat pel grup Zeta, és a dir, fill natural i directe de El Periòdico de Catalunya... Ahir, sense anar més lluny, vaig llegir amb molt d'interés l'article que Mediterráneo, el periódico de Castellón, dedicava a la "generositat" fiscal dels valencians en general, i dels castellonencs en particular, però vaig trobar a faltar una referència als soferts contribuents catalans... sí, sí, eixos que segons alguns ens furten l'aigua, els diners, la llengua i, en definitiva, són l'origen de tots els nostres mals...

Naturalment, no me va estranyar gens, ni miqueta, "l'oblit" del "nostre" diari i, és per això, que de seguida vaig pensar en la versió que la mateixa empresa hauria tret a Catalunya... A continuació, teniu les dues: vosaltres mateixos!

No us farta ja tant de parlar, inútilment, dels catalans o de l'aigua? Quan els nostres veïns del nord van faltats, precisament, del mateix que els valencians... Una mentida repetida mil vegades, són mil mentides. La resta, històries partidistes i demagògia.


13/05/2008.


LAS CUENTAS DEL MINISTERIO DE ECONOMÍA
Un informe de Solbes dice que la Comunitat es "muy generosa"

La financiación aporta a Extremadura y Cantabria 500 euros más por habitante que a la Generalitat. Los castellonenses perciben 144 euros menos que la media registrada en todas las autonomías del país.

La aportación de la Comunitat Valenciana a la solidaridad interterritorial aumenta cada día. Así lo demuestra un reciente informe interno del Ministerio de Economía, que encabeza el vicepresidente Pedro Solbes, en el que se hace balance de la evolución del actual sistema de financiación autonómica. De acuerdo con este estudio, el modelo presenta una grave perversión: las autonomías que más contribuyen fiscalmente son las peor financiadas. De este modo, en ingresos por habitante la Comunitat --y por extensión Castellón-- se sitúa por debajo de la media, hasta el punto de que recibe más de 500 euros menos que Extremadura y Cantabria, por poner solo dos ejemplos.
Los expertos del Instituto de Estudios Fiscales, un centro de reflexión dependiente del Ministerio de Economía, asesoran a Solbes sobre la marcha de las políticas públicas relacionadas con la fiscalidad y las finanzas autonómicas. Uno de ellos es el economista Miguel Ángel García Díaz, que acaba de evaluar los resultados del actual modelo de financiación hasta el 2005, último ejercicio liquidado. Tanto las estadísticas que expone como las conclusiones que extrae resultan demoledoras, pues revelan los profundos desequilibrios que imperan en la financiación de las comunidades autónomas.
Al analizar la evolución de la financiación por habitante en las 15 autonomías de régimen común, el estudio constata que el vigente modelo discrimina a la Comunitat, donde la recaudación tributaria es una de las más altas: "Las cifras correspondientes al 2005 muestran un año más que comunidades con una elevada capacidad fiscal propia alcanzan al final del proceso una posición desfavorable sobre la media". Tal es el caso de la Generalitat Valenciana, que en el 2005 solo obtuvo 1.870 euros por valenciano, 144 menos que el promedio del resto de las autonomías.
Pese a que muchos defienden el desequilibrio financiero como un ejercicio de solidaridad de las comunidades ricas, el autor del estudio lo considera injusto. Así, sentencia que: "Al igual que podía ser discutible en términos de equidad que mantuviesen una posición privilegiada por el hecho de ser más ricas, tampoco es razonable, bajo el mismo concepto, la situación actual, en la que se ven perjudicadas".
Llegado a este punto, el informe del Ministerio recuerda que la función del sistema de financiación es "garantizar los recursos para que los ciudadanos puedan acceder a un similar nivel de servicios cuando realizan un esfuerzo fiscal similar y no está pensado para cubrir las deficiencias en la capacidad de generar riqueza". Es decir, que el modelo no debería privilegiar a las comunidades pobres frente a las ricas, sino garantizar que, a igual presión fiscal, todas tuvieran los mismos recursos para sufragar los servicios que prestan.
Todavía peor paradas que la Comunitat Valenciana, que es la decimocuarta autonomía de reparto por cápita de las 17 existentes, se encuentran comunidades tan boyantes como la de Baleares (1.656 euros por habitante) y Madrid (1.867), pero también otras menos desarrolladas como Canarias (1.849).


11/5/2008

EL REPARTIMENT DELS RECURSOS|ELS COMPTES DE LES AUTONOMIES
Un informe de Solbes certifica que Catalunya és massa solidària

• El finançament aporta a Extremadura i Cantàbria 400 euros més per habitant que a la Generalitat

• L'estudi adverteix que "no és raonable" penalitzar els territoris amb més capacitat fiscal

ENRIC HERNÀNDEZ. MADRID
L'aportació de Catalunya a la solidaritat interterritorial supera el que seria raonable. Així ho demostra un recent informe intern del Ministeri d'Economia, que encapçala el vicepresident Pedro Solbes, en què es fa balanç de l'evolució de l'actual sistema de finançament autonòmic. D'acord amb aquest estudi, el model presenta una greu perversió: les comunitats autònomes que més contribueixen fiscalment són les més mal finançades. Pel que fa a ingressos per habitant Catalunya se situa per sota de la mitjana, fins al punt que rep uns 400 euros menys que Extremadura i Cantàbria, per posar- ne només dos exemples.
Els experts de l'Institut d'Estudis Fiscals, un centre de reflexió dependent del Ministeri d'Economia, assessoren Solbes sobre la marxa de les polítiques públiques relacionades amb la fiscalitat i les finances auto- nòmiques. Un d'ells és l'economista Miguel Ángel García Díaz, que acaba d'avaluar els resultats de l'actual model de finançament fins a l'any 2005, últim exercici liquidat. Tant les estadístiques que exposa com les conclusions que extreu resulten demolidores, ja que revelen els profunds desequilibris que imperen en el finançament de les comunitats autònomes.

450 MILIONS ANUALS
A l'analitzar l'evolució del finançament per habitant a les 15 autonomies de règim comú, l'estudi constata que el vigent model discrimina territoris com són ara Catalunya, on la recaptació tributària és més alta que a la resta: "Les xifres corresponents al 2005 mostren un any més que comunitats que compten amb una elevada capacitat fiscal pròpia arriben al final del procés a una posició desfavorable sobre la mitjana". Aquest és el cas de la Generalitat, que el 2005 només va obtenir 1.950 euros per català, 64 menys que la mitjana de la resta de les autonomies. Només per aquest concepte, al qual s'haurien de sumar molts altres, l'excés de solidaritat de Catalunya ja puja a 450 milions anuals.
"Catalunya obté un finançament per habitant situat a prop de la mitjana (96,7 sobre 100), però segueix situada per sota, i fins i tot s'allunya lleugerament respecte a la posició aconseguida l'any anterior (97,2), consigna l'informe.
Tot i que molta gent defensa aquest desequilibri financer com un exercici de solidaritat de les comunitats riques, l'autor de l'estudi ho considera injust: "Igual que podia ser discutible en termes d'equitat que mantinguessin una posició privilegiada pel fet de ser més riques, tampoc és raonable, sota el mateix concepte d'equitat, la situació actual, en què es veuen perjudicades en relació amb la resta".

IGUALTAT EN ELS SERVEIS
Una vegada arribat a aquest punt, l'informe en poder de Solbes recorda que la funció del sistema de finançament és "garantir els recursos perquè els ciutadans puguin accedir a un nivell semblant de serveis públics quan fan un esforç fiscal similar, i no està pensat per cobrir les deficiències en la capacitat de generar riquesa". És a dir, que el model no hauria de privilegiar les comunitats pobres davant de les riques, sinó garantir que, a igual pressió fiscal, totes tinguessin els mateixos recursos per habitant per sufragar els serveis socials que presten.

LA FILOSOFIA DE LA GENERALITAT
Justament aquesta és la filosofia que emana de l'Estatut i que inspira la proposta de finançament que presentarà el conseller d'Economia, Antoni Castells, quan Solbes obri la negociació sobre el nou finançament: que l'anivellament de serveis se circumscrigui a la sanitat, l'educació i l'atenció social, cosa que reduiria al voltant del 25% l'esforç solidari que realitza Catalunya.
Encara més mal parades que Catalunya surten comunitats tan pròsperes com Balears (1.656 euros per habitant), Madrid (1.867) o el País Valencià (1.870), però també altres de menys desenvolupades com les Canàries (1.849) o Múrcia (1.918). Per contra, al rànquing de les més beneficiades se situen, immediatament després d'Extremadura (2.372), Can- tàbria (2.343) i la Rioja (2.319), amb una renda per càpita que ja voldria per a ella Andalusia: el seu finançament per habitant se situa més de 200 euros per sota.
L'informe analitza des d'una òptica molt crítica aquesta "dispersió dels resultats", que fa beneficiàries de la solidaritat territorial autonomies que, pel seu nivell de riquesa, haurien de ser contribuents netes. L'autor ho atribueix als pactes que el Govern del PP va segellar amb les autonomies perquè acceptessin aquest model el 2001. "Les regles d'ajust acordades en relacions bilaterals van desvirtuar els resultats finals", es lamenta.