Vila-real va estar pionera en el procés d'industrialització als anys 60 quan, pràcticament, a tot l'estat es va produir la primera industrialització seriosa (des del segle XIX, només Catalunya i certes localitzacions puntuals al País Basc podien considerar-se zones industrials), passant-se d'una societat agrària a una més moderna amb la industrialització i, per tant, certa diversificació de l'economia, és a dir, també del risc.
A finals de la dècada dels 50, "Azulvi" (després Azuvi) i La Plana (més endavant "Alaplana") eren dues de les principals fàbriques del sector tauleller que, juntament amb la indústria clàssica (de finals del segle XIX) derivada de la comercialització de la taronja (timbrats, paper, fusta, etc.), aportaren molta riquesa i llocs de treball al Vila-real de la dècada prodigiosa.
Aquesta diversificació pionera, no obstant, s'ha esvaït a les darreres dècades quan l'economia estatal s'ha terciaritzat i moltes ciutats petites i mitjanes presenten una evolució del sector serveis que ja voldríem per a nosaltres, els soferts contribuents de la ciutat de Vila-real (per cert, ens acaba d'arribar a casa -per si faltava alguna cosa- el rebut de la contribució municipal: si el teniu domiciliat, tranquils, perquè diuen que no el cobraràn fins el 5 d'agost), on paguem impostos de ciutat per uns serveis de poblet. És veritat que hi ha moltes oficines bancàries, han crescut les places escolars pel creixement migratori (però no el suficient), comença a haver-hi algunes instal·lacions privades impensables anys enrera com ara centres d'estètica en general, algun que altre gimnàs, etc. però el que es diu sector terciari pur i dur, és a dir, comerç, transport, turisme (¿?), etc. res de res, algun que altre projecte virtual i prou.
A Vila-real el xicotet comerç, pràcticament, ha desaparegut. Les antigues tendes alimentàries han estat engolides pels supermercats i les dedicades a d'altres articles de consum diari han estat devorades pels grans hipermercats, mentre les úniques que perviuen són les especialitzades en roba de vestir, sabateries i poc més...
Vila-real aspira a configurar-se com una ciutat de serveis ja que, si observem tota La Plana (Alta i Baixa), es troba en una situació estratègica al bellmig de la comarca, al cor de La Plana. De tota manera, una ciutat de serveis tampoc ha de significar l'abandonament de l'agricultura i de la indústria sinó, més bé, tot el contrari. En aquest món global d'avui en dia només té valor afegit allò diferent, allò pròxim... El visitant d'una ciutat vol productes comarcals, patrimoni artístic i cultural comarcal, no menjar-se la mateixa hamburguesa que li donarien a l'altra part de món o que li conten la història de Cervantes que conten cada dia Fernando Savater i Rosa Díez pertot arreu...
En el cas d'arribar IKEA a Vila-real, com sembla serà segons l'article que ahir publicava El Mundo-Castellón al Dia (i que us adjunte al final), açò significarà una aportació privada de molts llocs de treball i la potenciació d'un polígon comercial que, de no arribar la multinacional sueca, corre el risc de ser una segona Ciutat del Transport o una Salera més, com les que hi ha a Castelló de La Plana, per més que la nomenen La Vila, Real-Vila, Reial-Vila o Reial Societat de Sant Pasqual...
Els països desenvolupats compten amb una economia terciaritzada per la mecanització del treball industrial i agrícola, no per l'abandonament dels sectors primari i secundari, ni molt menys. Avui en dia, l'agricultura aporta uns ingressos bruts rècords com no s'havien donat mai a l'Estat, encara que aquestos siguen menys importants en percentatge respecte al total del P.I.B., cosa que passa també amb la indústria.
És per això que Vila-real ha d'aconseguir la terciarització a partir de la consolidació d'aquest projecte comercial que aportarà el valor afegit de noves i necessàries infrastructures viàries, però sense deixar de reivindicar altres activitats del sector com ara, per exemple, una escola universitària de la UJI, l'Escola Oficial d'Idiomes (no una sucursal de la de Castelló), etc. I, sobre tot, contemplar noves zones industrials i àrees de reserva agrícola al nou P.G.O.U. que facen realitat la terciarització i la diversificació econòmica.
---------------------------------------------------------------------------------------------------
ES COMPATIBLE CON LA APERTURA DE UN CENTRO EN ALFAFAR
Porcelanosa acerca Ikea a Vila-real tras cerrar pactos con El Corte Inglés y Bancaja
· El consejero delegado de la azulejera espera dar buenas noticias 'en un par de meses'
· La decisión debe ser ratificada en breve por el comité de la multinacional sueca
27/06/2008 J.D.B. EL MUNDO-Castellón al Dia
CASTELLÓN.- La instalación de Ikea en la Comunidad Valenciana parece el cuento de nunca acabar... aunque parece que tendrá un final feliz en Vila-real. Lo cierto es que Porcelanosa ha logrado acercar tanto las posturas en las negociaciones con los representantes de la multinacional sueca que, incluso, se plantean la posibilidad de "dar buenas noticias en un par de meses".
Esto no significa que hayan firmado aún ningún compromiso para que Ikea pueda actuar de locomotora del centro comercial que la empresa cerámica vila-realense está impulsando en su municipio, según se ha esforzado en aclarar José Vicente Roca, consejero delegado de Porcelanosa
Este acuerdo tampoco sería incompatible con la instalación de otro centro de Ikea en Alfafar, pendiente únicamente de un acuerdo del gigante sueco con el sector del mueble de la Comunidad Valenciana.
La empresa mantiene negociaciones con Ikea desde hace un par de años aunque, según explica Roca, "son complicadas porque su ritmo de negociación es diferente al concepto que tenemos aquí". Además, el acuerdo definitivo para instalarse en Vila-real debe pasar por el comité de Ikea, que se reúne dos veces al año.
Lo cierto es que fuentes consultadas por este diario han asegurado que existe un compromiso bastante firme para que Ikea se instale en los terrenos que Porcelanosa tiene frente a su sede de Vila-real -en la N-340-.
Según aclaran, el hecho de que lo que se acuerda en las negociaciones deba ser ratificado en comité podría ser uno de los motivos por los que se mantiene esta prudencia. Tanto es así que Ikea se ha limitado a decir a preguntas de EL MUNDO que aún no hay nada firmado.
Un millón de metros cuadrados
Porcelanosa, por otra parte, tampoco depende de la ratificación de este acuerdo para impulsar el centro comercial que ocupará un millón de metros cuadrados de que dispone frente a sus instalaciones principales en Vila-real.
Ikea negocia duro sabiendo que suele ejercer un efecto dinamizador en aquellas zonas en las que se instala, pero la empresa cerámica también se mantiene firme gracias a los acuerdos que ha alcanzado con El Corte Inglés y con Bancaja para que tomen parte en esta iniciativa.
Mientras que la principal empresa comercial española parece que se plantea abrir un Hipercor y una tienda especializada de las que tiene dentro de su grupo, Bancaja va a ser el sostén financiero a la hora de impulsar este centro comercial. Hay que tener en cuenta que el desarrollo urbanístico de la zona podría rondar los 50 millones de euros, según han aclarado desde Porcelanosa.
José Vicente Roca, pese a la moderación lógica que suele acompañar a este tipo de negociaciones, sí que ha asegurado a EL MUNDO que "tenemos ganas de propiciar buenas noticias, tanto para la provincia de Castellón como para la Comunidad Valenciana. Las cosas no están bien, pero tampoco están tan mal". El consejero delegado de Porcelanosa puntualiza que "daremos noticias que generarán confianza y crearemos empleo de forma considerable".
2.500 puestos de trabajo
Porcelanosa es la empresa líder del sector azulejero, con una facturación superior a los mil millones de euros, pero se está diversificando. Roca confirma que "una vez que la industria ya ha alcanzado su techo aquí, el motor debe ser ahora el sector terciario".
Para asegurarse de que su aventura en el mundo comercial más puro funciona bien, la premisa que se ha fijado la empresa de Vila-real considera básico acertar con el promotor comercial que saque todo el jugo a un centro comercial concebido como "un parque global y ambicioso".
Hay que tener en cuenta que las previsiones iniciales de Ikea son que se puedan generar alrededor de 2.500 puestos de trabajo en la zona. Esto garantiza el apoyo político a este proyecto, sobre todo en época de crisis.
No obstante, Porcelanosa también tiene claro que, en el caso de que el comité de Ikea diese un paso atrás, el centro comercial va a seguir siendo una de sus grandes apuestas. Después del gran desarrollo económico de Vila-real gracias a la industria azulejera, el comercio va a pasar al relevo ahora.
5 comentaris:
Que vinga Ikea, com tú bé dius, és una molt bona notícia. Encara que crec que jo m'arrimaré ben poc. Només he anat una vegada a un centre comercial per allà per València amb un bon amic dels dos i el colapse de cotxes donava por. No m'agraden les aglomeracions, jo m'he comprat mobles no fa molt i he buscat justament tot el contrari, he anat a comprar-los a Atzeneta i Catí.
Però Ikea no ha d'arribar sola, no és suficient amb instal·lar aquest monstre, sinó que l'hem d'aprofitar. Sabem que quan arribe entrar a Vila-real pel sud va a ser una tarea quasi impossible, doncs cal dotar-nos d'unes entrades dignes pel nord, l'est i l'oest. Però cal fer-ho ja. I els nostres polítics haurien d'aprofitar i convertir Vila-real en una ciutat habitable a l'ombra del gegant suec. Una ciutat per a les persones i no per als cotxes com ara. Els parquings a les afores, que del centre de Vila-real fins a l'estació, el carrer l'Ermita, Michalovche, les avingudes d'Itàlia o Alemanya no hi ha més de deu minuts a peu. És ridícul que ens diguen que era necessari un parquing públic just al centre del poble quan qualsevol que vinga de fora arribarà més ràpid aparcant a l'extraradi i caminant un poc que no intentant arribar amb cotxe fins la Plaça Major. Em feia riure quan van dir que el pàrquing públic havia d'estar a la plaça, i obligar els cotxes a entrar i eixir per carrerons (i obligant amb això a eliminar moltíssimes places d'aparcament en superfície)i no a la Murà perquè la plaça està més prop dels comerços del centre. Sí, cincuanta metres més prop, amb eixa lògica haurien d'haver fet el parquin al carrer Major.
I això, que vinga Ikea perquè el taulellet ja sabem tots com està i qui més qui menys viu amb l'ai al cor o coneix algú que ho fa.
Pot ser bona idea l'arribada de Ikea a Vila-real. La ubicació més propera al nostre poble és Múrcia i L'Hospitalet (Barcelona). Acudisc amb certa assiduïtat, unes dues vegades a l'any, perquè la relació qualitat/preu dels seus articles supera en molt els del Maestrat, que a la vegada supera a la resta d'altres establiments que conega.
Coincidint amb escèptic, imagine que es deuran adequar-se uns accessos suficients. Per exemple, l'establiment a Múrcia està en un polígon extens a l'altura de la Nova Condomina, a les afores de la capital "pimentonera", entrat des d'Alacant, on a més es divisa des de la seua porta un Corte Inglés, un Media Markt, un Mercadona i per a sadollar l'orgull local una Porcelanosa. La quantitat de llocs de treball és important i el benefici per a la butxaca pròpia, interessant. Podria ser una mostra de l'habilitat dels empresaris locals, que està fora de tota dubte, encara que encara ens queda d'aprendre dels suecs sobretot sobre medi ambient. Que es note !
A moltes capitals, per exemple Múrcia (he estat ara fa un any), on hi ha IKEA al costat hi ha una tenda de PORCELANOSA perquè, de segur, són socis o col·laboradors a nivell econòmic i, fins i tot, en articles comercials concrets.
De moment, sí que han promés l'entrada sud a quatre carrils (2+2 seràn pocs d'ací a no-res, perquè sense IKEA la N-340 ja hauria d'haver estat desdoblada fa anys), també s'instal·larà un HIPERCOR i, naturalment, açò atraurà un fum de tendes més... Falta saber el protagonisme que li donaran o podran donar-li al xicotet comerç local resistent, a dures penes.
A Vila-real només feia falta un pàrking (mixt: rotatori i de residents), com a Gandia, a l'avinguda Francesc Tàrrega de nord a sud i punt, però ho van fastidiar amb el parking de residents dels Lluïsos i ho han acabat de rematar amb l'error urbanístic més greu de la Història de Vila-real: el mini-parkinet de la Placeta Menor (ja mai serà "plaça", ni "major2) coronat d'una coentor vanguardista al costat del ex-Monument Històric més important de Vila-real (l'ex-plaça porxada o antiga Plaça de la Vila).
Redéu, amb eixes llonganisses que escriviu ja no cal que diga res. Me'n vaig a fer pastissets de peix i a xerrar amb els meus lloros (Blai, el més jove, ja sap dir "iep,iep, ieeepaaaa", potser l'oferiré per donar classes de Ciutadania).
Fins demà, a missa primera.
Hola Toni,
ja fa temps que no se'n sap res d'aquest tema. No ix als diaris.
Saps alguna cosa més al respecte? S'han trencat les negociancions? S'ha parat tot el projecte?
Pareixia que per al 2010 anava a estar ja en marxa però pel que es veu no va a ser així.
Alfafar? Sagunt?
Enric.
Publica un comentari a l'entrada