L'EUROCOPA DE SANTI CAZORLA

Europa comença a descobrir un crack del futbol: Santi Cazorla.

Tot i reconéixer que feia molt de temps que no seguia els partits de la Selecció espanyola de futbol, la incorporació de tres jugadors del Vila-real com ara Capdevila (el millor lateral esquerra sens dubte), Marcos Senna (d'organitzador creatiu o de doble pivot, sempre ratlla a gran altura) i, sobre tot, Santi Cazorla (millor jugador de la Lliga durant la temporada 2006-07 que va fer al Recre i, ara per ara, el millor jugador del Vila-real Subcampió) m'han obert l'interés per arriscar-me a l'avorriment d'observar uns joves de roig que, sempre, han practicat un joc molt inferior al de qualsevol partit de Lliga del Vila-real sense anar més lluny.

Ahir, potser, va ser diferent. Els russos de Hiddink van voler jugar a futbol (¿?) i es van obrir, aleshores va arribar el joc de toc i la qualitat al centre del camp: el tàndem Senna-Xavi va funcionar a la perfecció (i això que els dos són creadors), Iniesta (ara per ara, el millor, l'únic que pot comparar-se amb Santi Cazorla) i Silva van treballar molt i, fins i tot, van ajudar Ramos i Capdevila a tapar les bandes, el Niño Torres ahir va ser un home donant-li el primer del hat trick a Villa i, cobrint darrere, Puyol molt bé i Casillas com sempre (perfecte). A la segona part, per fi, el bon debut de Santi Cazorla, un jugador que continua creixent i pot superar, fins i tot, als Xavi, Iniesta, Fábregas i Silva (els bons pefums sempre han vingut en ampolles minúscules)...

Finalment, un 4-1 contra Rússia (que, recordem, no és Itàlia), és a dir, una modesta golejada que, objectivament, només pot comparar-se amb el gran partit d'Holanda de dilluns en que signifiquen tres punts, i prou. Aquestes competicions eliminatòries, com el futbol en general, són molt arbitràries i qualsevol errada, dels àrbitres o dels jugadors, te pot enviar a casa.

El futbol continua sent, des de fa molts anys, un negoci de masses on no sempre guanyen els brasilers, ni els jugones... són competicions fetes per a italians (encara que van palmar dilluns), alemanys i gent que no perd la capacitat de concentració, ni l'esperit competitiu durant els noranta minuts, és a dir, gent de ciències. Els espanyols, en general, sempre han estat de lletres, és a dir, artistes i genis sense continuïtat, encara que d'Iniesta i de Santi Cazorla un sempre esperarà el millor...