La Via Làctia només té dos braços, i no quatre... És el darrer descobriment científic que ve a demostrar com els humans ens trobem, encara, en la Prehistòria del coneixement. Ho acabe de llegir a La Vanguardia.
Davant l'univers infinit, els éssers humans som, únicament, els principals éssers vius que habiten un minúscul planeta del Sistema Solar que, per cert, ara compta amb una planeta menys, donat que Plutó no acabava de donar la talla i, recentment, va descendir de categoria...
D'on venim? On anem? Són les dues claus de l'existència humana i la recerca de dues respostes satisfactòries és, al cap i a la fi, el que li dona sentit a la vida. De tota manera, els animals racionals que habitem la Terra fa molt pocs anys que sabem llegir i escriure, potser en fa uns pocs més que pensem, però encara avui en dia molts fan la vida de l'orangutà, com diu l'amic Vicent: menjar, beure, fotre i procrear.
Aquests descobriments científics ens venen a demostrar que en ple segle XXI només podem ser conscients del que sabem, és a dir, d'una infinitèssima part de la Geografia Universal, de la Història, de la Flora, de la Fauna... Els especialistes són precisament això: coneixedors d'eixa mínima part del saber que hi és al nostre abast.
Vivim a un món massa competitiu, agressiu i maniqueïsta. Per què polèmiques entre ciència i religió quan són, precisament, com dues mitges taronges, és a dir, com un matrimoni clàssic en ple exercici de la dialèctica. Sap la ciència com es va crear el món? El Big Bang? La gran explossió? I com es va crear la matèria que va acabar explossionant? On no arriba la ciència, la religió té metàfores, paràboles i històries curioses que, com la ciència, també parlen dels humans com a éssers racionals...
No som ningú: ni tu, ni jo, ni vosaltres, ni els pretenciosos, ni els prepotents, ni els poderosos, ni els dictadors, ni els demócrates... La vida és efímera i trascendent: Carpe Diem?
4 comentaris:
No serem ningú... però Vila-real té una quantitat d'egos disparats que és massa!!
I això que no han perdut mai el campanar de vista, i no els coneixen més enllà d'Almassora. Criatures...
Com diu un borrianenc de pro, per ser algú s'ha d'anar una vegada a l'any a Nova York, un parell de vegades a París i Londres, una vegada al mes a Madrid o Barcelona i quasi totes les setmanes a València... només així se poden seguir les avantguardes culturals, les darreres tendències de la moda o tenir, realment, una visió global del món.
Els ciutadans del món, des del maig del 68, a poc a poc, han canviat el marxisme pel capitalisme, l'esport pel negoci, la cultura per l'oci, els productes naturals pels "Light"... No som ningú.
Els burgesos d'abans tenien diners, cultura, influència, prestigi i educació. La classe mitja no tenia diners, però sí cultura, prestigi i educació. Al segle XXI uns i altres amb penes es mantenen. La nova classe mitja és un maremàgnum on els que tenen les perretes són artesans, comerciants, representants i professionals de la construcció, la pintura, la reparació d'automòbils... Bona part dels que creuen que el llibre del Gènesi és el 'Marca' (i que juntament amb els diaris 'As', 'Sport' 'El Mundo Deportivo' i 'Superdeporte' formen el Pentateuc) estan, econòmicament, a l'altura d'un neurocirurgià; mentre al jove doctorat en Ciències de la Mar o en Romàniques li cal atacar el 'monedero' de la mare per poder comprar-se tabac.
Si Jean Paul Sartre alçara el cap seria un miracle... La "boutade" és meua (no me convé empalmar els dinars fora casa amb els sopars de ídem), m'hauré de dutxar per aclarir-me les idees.
Des d'ací un modest homenatge al malaguanyat Josep Vicent Marqués (sociòleg), encara que, tal vegada, no hauria explicat la cojuntura actual millor que Pasqual...
Publica un comentari a l'entrada