Hi ha dies roïns i n'hi ha de pitjors. Normalment, les planes dels diaris van plenes de desgràcies, accidents, mentides involuntàries, manipulacions consentides... res de nou.
Ahir, dimecres, en canvi, va regnar el bon rotllo pertot arreu. De bon matí, Zapatero i Rajoy, pel seu compte, van acordar encetar el bon rotllo a partir de setembre, aconseguint -val més tard que mai!- el necessari consens per a la reforma del Consell General del Poder Judicial. La justícia espanyola no és que siga un catxondeo, com va dir Pacheco -quan era alcalde de Xerés-, és que mai pot ser justa si és lenta, no es destina el finançament necessari per a personal i dotacions materials i, a més, si els partits majoritaris agranen cap a casa i, sobre tot, tarden massa temps (com ara) en arribar a un consens sobre la composició de la majoria dels més alts representants (i gràcies que portem més de 4 anys sense majories absolutes amb vocació de copar els tres poders!).
Mentrestant, valencians i catalans es reunien i, el més important, s'unien, BOMBA!!! -com cridaria King Àfrica, davant una notícia tant sensacional-, gràcies a la problemàtica compartida del finançament autonòmic.
A l'hora de dinar ens adonàvem de les habilitats camaleòniques del carnisser de Sarajevo, Radovan Karadzic, ara revestit com el Ieti amb barba i cabells blancs de vell respectable... i, sense temps de processar tanta informació, Carlos Sastre es posava el maillot groc després d'escalar el mític Alpe d'Huez que no és, precisament un pujol o muntanyeta, i entrar com a guanyador de l'etapa més dura d'un Tour de França del que, fins ara, només s'havia parlat dels escàndols de dopping, sexe i rock-and-roll...
I com està bé, només, el que molt bé acaba, després de sopar torne cap a la caixa tonta, és a dir, al televisor, disposat a dormir-los les gràcies als xicots del Caiga-qui-caiga i, oh sorpresa, pel Punt-2 no solament estaven fent una peli on també tenia el seu protagonisme l'actor vila-realenc Sergio Caballero, sí, sí, el d'Autoindefinits (recorde fa uns anys, quan protagonitzava la sèrie de TV3 Nissaga de Poder que el va donar a conéixer una mica, mentre dinàvem a un restaurant de Barcelona amb uns amics, com se'l quedaven mirant i pegant-se colzadetes: Ei, guaita!, mireu, el galant del culebró...), sinó que, a més, el film Electrosock, tenia el valor afegit de ser "Cine made in C.V." -com si d'un cicle patrocinat pel PSCV (abans PSPV), es tractara- com afirmaven ahir alguns diaris valencians... En realitat, es tractava d'un pel·lícula realitzada i doblada a Barcelona però, això sí, co-protagonitzada per actors/actrius catalans i valencians... Potser, per seguir el bon rotllo encetat al matí entre els empresaris de València i Barcelona? El doblatge, amb la veua pròpia de Sergio i de la majoria d'actors, estava fet en català oriental, és a dir, el de TV3 i no passava res... Llàstima que pel Canal 9, el principal, estaven donant Terminator en castellà (supose que amb una audiència, si fa no fa, semblant a la del canal millor i menys vist com és el Punt2).
Ara només falta voluntat política per a què les pel·licules doblades correctament a València, amb la variant occidental, puguen passar-se tranquil·lament per TV3, que a València també puguem veure la televisió balear i, que d'una vegada per totes, compartim els mitjans del territori lingüístic (sí, dels Països Catalans, Valencians o Balears, com vullgueu anomenar-los, tant se val!).
Només amb la unió de catalans, valencians i balears podem aconseguir un finançament més just, una economia més pròspera i una societat més democràtica des del punt de vista polític, però també cultural.
3 comentaris:
Els vostres socis catalanns de CIU, Convergència i Unió, condicionaran el suport als pressupostos de l’Estat, entre altres coses, a una inversió decidida a l’Eix o corredor mediterrani.
Pense, amb vosaltres, els del BLOC, que tant PP com PSOE mai han apostat per l'Eix Mediterrani a nivell d'infrastructures, però sí que el tenen ben present a l'hora de pagar impostos per fer els AVES i AUTOVIES en altres llocs de l'Estat.
Quan més conec Espanya, veig més deixats de la mà de Déu Castellón y provincia. Redéu!!
L'altre dia li comentava a la meua nòvia que a TV3 alguna volta s'havia vist alguna producció valenciana (de les poques coses que tenen certa qualitat) però que a Canal9 era pecat veure'n una de catalana (no ho toques, caca, caca). I l'altra nit em va passar com a tu, fent temps davant de la caixa tonta per anar-me'n a dormir quan ja m'alçava, en les últimes petjades del botó del comandament, m'apareix Sergio Caballero a Punt2 en una pel·lícula parlada en català i sense subtítols (ni en castellà discriminat i perseguit, ni en valencià imperial, ni en anglés ciutadà). Potser alguna cosa està canviant, o potser no, potser és una demostració més que tot són falses polèmiques degudes a interessos polítics d'alguns.
Publica un comentari a l'entrada