EL DIA QUE PELLEGRINI VA SER VÍCTOR MUÑOZ

El partit d'ahir, Vila-real/Atlético de Madrid, me va recordar un Vila-real/Barça al Madrigal que també va acabar 4-4...

Com hauràs disfrutat tu que sempre havies sigut del Barça, encara que, ara, només sigues del Vila-real! -me va dir un amic en eixir. La meua resposta, no se va fer esperar: Disfrutat? Per mi disfrutar, fruir, gaudir, passar-ho bé... sempre serà sinònim de victòria del Vila-real i, a més, en un partit on estàvem guanyant per 3-0... Víctor Muñoz m'acaba de demostrar que no és entrenador per al Vila-real, perquè quan guanya 3-0, vol fer-ho per 4-0 i després per 5-0... no sap mantenir un resultat quan cal... Va ser una resposta en calent, però aquell partit tant emocionant, me va semblar que, tàcticament, s'havia tornat boig... Per cert, a les files del Barça encara jugava Guardiola (l'actual míster blaugrana), un dels culpables d'aquell empat impossible.

El partit d'ahir va ser molt diferent. Aquest Atlètic descompensat (sense porter i sense defensa), no és aquell Barça. El Vila-real d'ara mateix té molta més qualitat (encara que a la banqueta no queda res i s'haurà de mirar el mercat d'hivern) i, naturalment, Don Manuel Pellegrini i Ripamonti no és Víctor Muñoz (un home que, supose, haurà aprés dels errors, i ja no posarà al mig del camp la típica lenta defensa suicida en línia i, per això, és a Getafe)... però porta un quants partits que intenta ser-ho:

1) Contra el Manchester a Old Trafford va començar a fer experiments amb llimonà, però com que li va eixir bé, tothom vam callar...

2) A banda d'altres partits que s'han guanyat per la qualitat indiscutible d'alguns titulars del Vila-real Club de Futbol, contra l'Espanyol de Barcelona se van perdre dos punts, i el que se va guanyar gràcies a Diego López que va aturar un penal inexistent... però contra l'Aalboorg, en Champions, vam poder comprovar, clarament, que alguna cosa no anava bé en l'equip groc: Les rotacions? Mentre queden titulars, els suplents tenen lloc en aquest Vila-real? El 99,9% dels entrenadors/seguidors locals pensem que no...

3) Don Manuel Pellegrini i Ripamonti és, indiscutiblement, el millor entrenador que ha passat pel club, però és humà i, de tant en tant, també s'equivoca. Ahir, a més de les errades en defensa (habituals des de l'absència de Sebas Eguren), Don Manuel se va tornar a equivocar, clarament, en els canvis, traient a un desahuciat Cani (gran jugador ignorat de sempre pel míster, sobre el que, personalment, sempre hem dipositat moltes esperances perquè l'hem vist ratllar a gran nivell amb el Saragossa) i un malcriat Mati Fernández (el xiquet que, segons diuen, ho ha demostrat tot a Xile i, tal vegada per això, mai ha demostrat res vestit de groc, on ha jugat tots els minuts per la via del nepotisme...)...

No és moment de posar-nos nerviosos, seguim tenint un gran equip, prompte recuperarem Eguren i Nihat... però s'ha de ser més seriosos, ràpids i concentrats durant els 90 minuts. Pellegrini no és el Víctor Muñoz dels primers anys de míster, per ahir va errar i, per tant, va aprendre una gran lliçó: Val més tres punts en mà que un experiment amb llimonà...