dissabte, 13 de desembre de 2008

ITINERARI URBÀ



Vila-real comptava a la dècada dels trenta amb un bon grapat d’entitats culturals i econòmiques que abraçaven tots els sectors, des de les més místiques i, fins i tot, esotèriques, ja que la ciutat també compta amb una lògia maçònica, anomenada Sol Naciente, fins les més crematístiques com ara una entitat bancària pròpia. El mateix podem observar en l’àmbit polític i cultural, amb institucions que van des de l’àmbit més religiós fins a les més arrelades a les reivindicacions socials del proletariat de l’època, amb una gran diversificació d’interessos polítics entre les forces més representatives del moment: catòlics, republicans, radicals i socialistes.

En el camp educatiu, durant l’etapa republicana el govern acomet la creació d’emblemàtics grups escolars que encara hui perviuen (l’escola del Cedre o Cervantes i la de la Huerta o Guitarrista Tàrrega), així com les primeres gestions per dotar la ciutat d’una biblioteca. A la vegada, es pot constatar una inusitada activitat cultural, malgrat tractar-se d’una població de només 20.000 habitants, amb dificultats econòmiques, diferències socials i un elevat índex d’analfabetisme, sobretot entre les dones. Bona prova d’això s’aprecia en els concerts de la Banda Municipal La Lira i la Rondalla “Ta-go-ba”, així com els de grups de caràcter més lúdic com ara Los 6 y jazz, la tasca desenvolupada a les escoles musicals d’Els XIII i dels Lluïsos (Schola Cantorum); la presència de tres grups teatrals d’aficionats (el quadre escènic d’Els XIII, l’Agrupació Peris Celda i la Penya Artística Obrera) que possibilitaren l’aparició de nombrosos autors locals. En l’àmbit econòmic, a banda de la crisi tarongera de finals de 1935, es va desenvolupar la vocació industrial de la ciutat, diversificant-se l’espectre productiu amb un incipient sector terciari, encara que l’agricultura, naturalment, seguirà sent la principal activitat i, a la vegada, el motor del naixement d’importants indústries paral•leles.



En el terreny dels ideals, són predominants els religiosos, però molts creients i practicants catòlics s’integraren en el règim republicà: no s’ha d’oblidar la militància catòlica en els sectors moderats del radicalisme. La importància dels cercles republicans, sobretot el radical, així com el protagonisme del sectors sindicals, catòlics i socialistes, marquen certa tendència republicana moderada, que ve a confirmar-se amb l’escàs arrelament del partits d’ideari feixista, comunista o, fins i tot, del sindicalisme de signe àcrata que tradicionalment s’arrelava en l’entorn agrari. El sector primari continuarà sent el més influent pel gran pes del conreu citrícola des de finals del segle XIX.

Al final del període republicà, amb la Guerra Civil, es deslligarien els vells fantasmes maximalistes. La propietat de la terra, malgrat la inseguretat que pot crear un bombardeig, vindria a ser una espècie de vacuna perquè, encara que mal alimentats, els vila-realencs podrien resistir a base de pa de panís, dacsa i moniatos. El 14 de juny de 1938 s’acabava la guerra a Vila-real després d’una acarnissada lluita, cos a cos, quan enfilaren el Camí Real la resta de tropes franquistes del general Aranda.


Fragment de “Vila-real al temps de la República (1931-1936)”. Ajuntament de Vila-real, 2006 de Domingo J. Font i Antoni Pitarch.-














............................................................................................................

7 comentaris:

Qui té llengua va a Roma ha dit...

Escolta Toni, de qui és aquesta casa que està a prop de Sant Pascual, aquesta plena de palmeres...? i que fa alguns anys... hi havia un cartell que deia alguna cosa així com "Los vecinos descansen en paz, los perros han muerto"... o una cosa així... En les fotos que tu has publicat és la segona després de la foto dels carlistes...

Tu la tens marcada com a 005

Gràcies!!!

TONI PITARCH ha dit...

Supose que et refereixes a l'hort de Puchol que, en principi, era una part de la finca de Polo Bernabé (on es va construir l'alqueria on va morir, avui Museu de la Ciutat). És una residència de luxe de principis del segle XX (1901) comprada per un ric comerciant navier (Vicent Puchol). L'actual propietària, si no m'equivoque, és una senyora (no sé el nom) que prové d'una de les famílies més riques de Vila-real( descendent del Baró de Benicàssim i La Mayorazga, Consuelo Font de Mora). Pens que els Font de Mora, Polo, Puchol, etc. tots estaven emparentat, per no parlar de Serrano Sunyer (el cunyadíssimo), etc. que també va heretar propietats dels Polos...

David ha dit...

Entrevista a Morera disponible en youtube sbre el congres:
http://www.youtube.com/watch?v=XvIX-3N3R9E

Qui té llengua va a Roma ha dit...

Vaja, em quede de pedra… Estava ben clar que la casa havia de ser d’algú que fora ric… No m’imaginava que hi hagués barons o nobles pel mig... No sabia allò del Cuñadísimo... y he mirat per internet... he vist que era un franquista... d’aquells importants, que va morir no fa molt amb 102 anys. He intentat buscar informació sobre El baró de Benicassim... i no he trobat res concret... i tampoc del tal Vicent Puchol... Supose que hauria d’anar a algún llibre que parle de Vila-real... els de Doñate... supose. També m’imagine que la finca estaria envoltada d’horts a principis de segle... Encara recorde jo de nen que l’avinguda Francesc Tàrrega estava ple d’horts i moreres... i l’únic edifici era el de Santa Agueda. Supose que darrere de sant Pascual tot eren horts l’any 1900. Em dius que la residència va ser comprada per Vicent Puchol, però que va ser construïda l’any 1901. Això vol dir que el propietari havia estat un altre?
Aquesta casa m’interessa molt... i et done les gràcies per la informació... com sempre.

Qui té llengua va a Roma ha dit...

Per cert, et sona Casabona?

TONI PITARCH ha dit...

Ramon Serrano Sunyer era falangista i es va casar amb la germana de Doña Carmen Polo de Franco, per tant, era el "cunyadíssimo". La finca que dona a l'avinguda d'Alemanya, cantonera amb el carrer d'entrada a la ciutat esportiva i el casal de festes, era d'ell. També té dedicada una escola a Castelló (va estudiar al Ribalta i va viure els seus anys de joventut per ací).
Vicent Puchol també estava emparentat amb els Sarthou, perquè en aquella època (potser més que avui en dia) els rics es casaven entre ells...
El baró de Benicàssim era Francisco León Cerdán de Landa y Pérez, el marit de "La Mayorazga" (la que va acollir "La Pola", la rica arruïnada descendent de Polo de Bernabé, el diputats a les Corts d'Isabel II, etc. en la seua alqueria de Vila-real).
La història local, com la universal, és cruel i apassionant a l'hora.

Qui té llengua va a Roma ha dit...

Vaja, només amb açò ja hi prou per escriure una novel•la… Mare meua... és molt interessant... Amb tota aquesta trama de falangistes, barons, riques arruïnades, franquistes... finques, residències de luxe, l’hort de Puchol, La Pola...
A veure si t’animes i ens escrius un post amb tot açò...
Gràcies pels teus aclariments... i pel teu gran coneixement... als que venim darrere ens ajuda molt!!!

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes